El Josep va sortir divendres i
tornarà a sortir diumenge, jo com sempre, puc sortir el dissabte, tornem a anar
amb el pas canviat una setmana més.
Avui aprofitant que no surt el Josep,
aprofitem el Guillem i jo per anar a fer alguna via que difícilment farem amb
el Visa, a ell no li entusiasme gens fer patejades llargues, i per anar al
Tossal de la Feixa, cal fer-ne una de contundent.
La nostre intenció és fer la via
Liebe Claudia, producte de la factoria d’en Joan Asin i companys, ens han dit
que és força agraïda i que gaudeixes d’una bona escalada. Per si encarta portem
també la ressenya d’una via veïna.
Sortim d’Esparreguera a les 7,30
hores del matí, a les 9 ja estem esmorzant al Coll de Nargó, on encara que sembli
estrany, no hi ha quasi ningú i a les 10 ja tenim el cotxe aparcat i comencem
l’aproximació a la paret.
A les 11, desprès d’una passejada
d’una hora, ja estem a peu de paret a punt per començar.
La primera tirada la fa el Guillem,
una fissura molt estètica i ben assegurada amb una dificultat de cinquè, una vegada
acabada aquesta fissura, placa fàcil
fins la reunió.
La segona em toca a mi, segons la
ressenya és la tirada més difícil de la via, surt en diagonal a la dreta per
unes plaques un xic trencades que t’obliguen a mirar-te les preses, desprès cal
superar un petit desplom per agafar una placa llisa i un petit díedre per
entrar a la reunió, per mi, la part més difícil de la tirada és aquesta darrera
placa amb un passatge força fi, però ben assegurat. A la tirada li donaria una
dificultat global de cinquè més.
La tercera tirada segueix pel díedre
, una mica brut i desprès per unes
plaques ajagudes fins la reunió, la
dificultat de la tirada és de quart grau.
La quarta tirada és de transició,
una llarga diagonal per les planxes que fan de base a la ferrata del Tossal
de la Feixa fins arribar al peu d’un
mur, a la reunió hi ha un parabolt i un pont de roca llaçat, l’he reforçada amb
un camelot del 0,5, encara que hi entra qualsevol aparell que vulguis posar-hi.
La cinquena tirada comença per un
mur vertical de 4/5 metres amb molt bona presa i dos ponts de roca per
assegurar-lo, per a continuació fer una diagonal a l’esquerra fins un collet on
es veu un parabolt, aquest és més per indicar l’itinerari que no pas per la
falta que hi fa, superat el collet cal fer uns metres més en diagonal a
l’esquerra per arribar a la reunió.
La sisena i darrera tirada és tan
sols per anar a aprofitar una placa final que hi ha, uns 10 metres més amunt,
comença amb un tram de tercer grau fins al peu de placa on hi ha un parabolt i
desprès, la placa de 10 metres més per
sortir a la cresta cimera amb una dificultat de cinquè grau però amb algun pas
força estètic.
Son les 13, 00 hores i ja estem al
cim, ara tan sols resta desgrimpar per la vessat Nord fins a trobar una corda
fixa que ens porta a la darrera reunió que hem fet a la paret i amb tres ràpels
de 50 metres tornem a peu de via.
La via ha estat entretinguda i
bonica però ens ha sabut a poc, per tant decidim perllongar la jornada
d’escalada i tastar la veïna via “Keosden forte”.
Agafem les motxilles i ens desplacem
uns 20 metres a l’esquerra, per la ressenya que portem cal veure un parabolt
uns metres enlaire, sota un petit desplom, no ens costa gaire de veure’l i ens
posem en feina.
Comença el Guillem, la tirada és
vertical i força fina, encara que segons la ressenya tan sol hi ha quatre
assegurances, el Guillem en troba fins a sis, i amb passatges força obligats, (creiem
que algú ha vist que era una via massa exposada i ha posat més assegurances), la
dificultat no té res que veure amb la via que hem fet abans, però que hi farem,
endavant. Jo que el segueixo de segon, corroboro la seva impressió, aquesta via és
bastant més obligada que l’ anterior i els 6a et posen les piles.
La segona comença recta amunt per
superar un petit desplom on hi ha una sabina amb una vaga, desprès un pitó i
més amunt un parabolt, - de sobte, sorpresa!! - S’han acabat les assegurances.
Mirant amunt tan sols veig una placa
molt vertical però ni sombra de per on passar i a l’esquerra nostre, uns 10
metres més enllà descobrim un seguit de parabolts que ens diuen que per allà
passa una via.
Ens repassem la ressenya i finalment
en traiem l’entrellat, ens hem equivocat de via, estem dins d’un projecte
inacabat que també el tenim ressenyat al croquis. Ara caldrà fer invents per
recuperar l’itinerari bo. Per no baixar a terra m’armo de valor i començo un
flanqueig força delicat fins agafar un pitó que hi ha a 10 metres a l’esquerra,
no sé la dificultat que he fet, però he acabat suat, la roca no era bona, un
xic crosta i no hi ha possibilitats de posar-hi res, a més si caus el pèndol
seria dels que fan època, total que he arribat a la via real i amb l’adrenalina
a tope he superat el tram que ve ara, de 6a+, quasi sense assabentar-me, i disparat
fins la reunió. El Guillem darrera meu m’ha maleït els ossos per les maniobres
que ens ha calgut fer.
La tercera tirada la fa el Guillem,
primer un petit desplom per continuar per una placa on s’aprofita un parabolt
que pertany a la via Nil i desprès un tram més espectacular que difícil, per
posar-te sota un desplom protegit per un parabolt, aquí hem fet un pas
d’artificial i hem posat un ganxo per poder sortir més còmodament i fins la
reunió, la graduació d’aquesta tirada és de cinquè més i A1.
La quarta tirada em toca a mi,
començo amb un flanqueig a la dreta per cercar el camí més factible, a
continuació hi ha un desplom amb un parabolt a la seva part superior , abans
d’entrar a la placa, intento sortir recte amunt però és molt difícil i el pitó
d’assegurança més proper el tinc uns 5 metres per sobre, la ressenya parla
d’uns merlets a la placa però no veig clar poder llaçar-los però si veig clar
aprofitar-ne un que hi ha a la meva dreta. El llaço, poso una baga per fer
d’estrep i encara que els primers passos són força difícils aconsegueixo posar-me dret a la placa i en
tres moviments ja estic al pitó.
Surto de la placa amb un flanqueig a
la dreta fins una cova que cal superar per la dreta fins una savina immensa,
una vegada aquí cal fer de tarzan i agafar una placa un xic descomposta, quan
estic a la placa veig a l’esquerra meva un parabolt, però el tinc massa lluny i
decideixo pujar la resta de tirada sense assegurar-me. Poc desprès arriba el
Guillem, per fi hem acabat, son les 4 de la tarda.
Ara no tenim intenció de rapelar una
altre vegada la paret i decidim baixar caminant, així el Guillem coneixerà les
dues maneres de baixar de la paret per si vol tornar-hi amb els seus companys.
A les 5 estem al cotxe, cansats,
però amb la sensació d’haver fet la feina. Una cervesa al bar Thausa i
carretera direcció a casa.
J. ESTRUCH
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada