VIA ROSTOLL AL TOSSAL DE LA FEIXA

 DIUMENGE, 10 DE MAIG

Avui diumenge, no tenim clar on anar, sembla que per l'Alt Urgell el temps aguantara fins la tarda , per tant comencem a mirar objectius.

La primera proposta es anar a la Serra de Canals però aquesta nit ha plogut i segons la meteo a primera hora hi haurà boira baixa a les fondalades, o segui que la Serra de Canals descartada de moment.

Mentre anem definint que vindrà i sembla que serem quatre , en Pere, l'Angel, el Pep i jo.

L'altre dia varem pujar a Sallent de Nargó i comentant les vies de la zona va sorgir el fet que el Pep no havia escalat mai al Tossal de Feixa. Avui seria una bona excusa per a fer-hi una primera visita.

Finalment tot i la llarga caminada que ens espera decidim anar-hi, i allà decidir on ens posem.

Cap dels que pugem hem fet la via Rostoll del company Guillem Arias per tant decidim anar directe a aquella zona de la paret.

Com que som quatre una cordada ha decidit pasar-si directament, el Pere i l'Angel.

Mentre que el Pep està esbrinant quina via li fa mes gracia per tastar la paret. Finalment es decanta per la via “Mar de confusió” que tenim a pocs metres a l'esquerra.

A la via no es veu gaire material, a uns deu metres del terra un pitó i uns metres per sobre brilla un parabolt, d'entrada res mes, però mirant be a mig camí del pitó hi ha una bagueta en una fissura horitzontal que deu ser l'altre pitó que hi ha segons la ressenya.

El Pep puja fins la baga i, si!!! es un pitó, ara cal arribar fins l'altre.

Surt per la dreta del `pitó i s'agafa en un gran bloc que sobresurt i tot es agafar-se i sortir volant, ell i bloc, ja tenim el primer ensurt.

Segueix amunt fins el segon pitó amb passos delicats i amb una roca no gaire agraïda, i arriba al pitó, però al posar-se per superar un petit desplom surt disparat altre vegada , una altre pedra li ha fet la guitza i s'ha trencat al pressionar-la.

Està vist que avui pot ser una calamitat seguir intentant la via i decidim deixar un mosquetó i baixar des del pitó.

Mentrestant els companys ja son a la segona tirada i en decantem per seguir-los i fer també la via “ Rostoll”.

Aquesta via està a les antípodes de l'anterior si en la primera tirada de l'altre hi havia tres assegurances en aquesta n'hi ha setze i totes elles son parabolts.

La via comença superant un petit contrafort i després segueix una fissura on ens caldrà apretar i col·locar-se perquè les assegurances queden un xic a contramà, superada la fissura travessem a la dreta per superar un tram boscos i tornem a l'esquerra per entrar en un romenaig sortint d'aquest ja trobarem la reunió.

La segona tirada surt per la dreta per anar a cercar un diedre que superem per la placa de la dreta, els primers metres poden forçar-se amb lliure però després en plena placa no serveix ni el A0, s'imposa un estrep si no vols acabar baldat de tibar, acabada la placa hi ha un arbre a l'esquerra que ens ajuda a entrar en el diedre final de la tirada , molt brut on en algun punt ha calgut fer herba tracció i procurar no relliscar perquè el terra està amb fang. Sort de l'equipament , trobarem també setze parabolts.

La tercera tirada es un canvi de reunió però que nosaltres hem enllaçat amb la següent tirada hem trobat set parabolts.

La quarta tirada es suau, cal superar un parell de ressalts fàcils i fer reunió sota un desplom, hi ha la reunió amb dues anelles, trobarem quatre parabolts.

La darrera tirada presenta una roca crosta però es fàcil, primer en diagonal ascendent fins arribar sota un diedre que superarem per sortir a la carena, hi ha quatre parabolts.

Per baixar cal seguir la carena direcció ponent i anar baixant fins a trobar el camí de baixada de les vies que hi ha a la zona de llevant i seguir-lo fins el coll que dona pas a la vessant Sud.

Baixant hem aprofitat per esbrinar on surt el camí per anar a una zona nova que estan equipant al contrafort del Tossal de la Feixa.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM................................ Rostoll

APERTURISTES............. Guillem Arias, J. M. Griñan

CORDADA....................... Pep Riba, Josep Estruch

MATERIAL....................... 16 cintes, estrep

DIFICULTAT..................... V+/Ae

VIA DEL GUILLEM

DIMECRES, 20 DE FEBRER

Després de la marrada de dimecres, em cal fer uns dies de recuperació anímica abans de posar-me altre vegada amb camises d’onze vares.

Aprofitant que el Joan ha proposat anar a Tossal de la Feixa per anar a fer la Liebe Claudia, m’apunto a l’excursió i porto les ressenyes de les vies que encara no he fet al Tossal. (si som molts, podrem repartir-nos en diferents cordades i a diferents vies).

Mentre esmorzem a Oliana, anem definint l’estratègia i finalment hem fet dues cordades, ells aniran a la Liebe Claudia i en Josep i jo anirem a la via del Guillem, que tot i haver-la fet és de les que fa més temps vaig fer.

A més aquesta via te l’avantatge que esta molt assegurada i no passarem calamitats.

Mentre ens preparem l’altre grup va sortint i nosaltres anem darrera d’ells fins arribar a la paret, (les vies estan separades per uns cinquanta metres).

A peu de via me’n adono que no porto la maquina de fotografiar, cosa estranya perquè pel bloc sempre penso en portar-la, però no tinc consciencia d’haver-la agafat

A peu de via hi ha una parella d’escaladors que estan acabant els preparatius per començar i mentre ells fan la primera tirada nosaltres ja ens hem preparat i enfilem darrera d’ells.

A  la segona tirada ells van fent i nosaltres els demanem per avançar perquè volem empalmar les dues tirades. Primer no els agrada la proposta però accedeixen i mentre ells acaben de fer la segona nosaltres ja estem a la tercera i començant la quarta tirada.

Ja no els molestarem més i anem fent tirada darrera tirada fins el cim.

La nostra intenció és anar a cercar els companys i baixar tots per la Liebe Claudia però quan arribem on acaba la via , tan sols hi ha una cordada i a la segona els queden dues tirades per acabar, per tant decidim baixar caminant.

Mentre baixem veiem els companys que comencen els ràpels, però com que hem quedat al cotxe seguim baixant.

En ple recorregut de baixada, sorpresa trobo una bossa de magnesi al terra i per més inri, és la meva. M’ha caigut pujant i no me’n he adonat.  ..... sort !!!.

Al cotxe faig una nova mirada per cercar la maquina de fotografiar, no fos que l’ hages oblidat a la bossa, però res de res.

Al cap d’una estona arriben els companys i la Isabel porta penjada la meva maquina,..... ????.

Resulta que també he perdut pujant , la maquina i no n’he estat conscient i la Isabel , tot baixant l’ha trobat al terra.

Avui ha estat un dia bo per l’escalada però dolent per la concentració encara que tot a acabat be gracies als companys.

De baixada , aturada per fer un mos i directes a casa.

J. ESTRUCH

VIA DEL NIL

DIUMENGE, 30 DE DESEMBRE

No tenia clar si podria tornar a sortir abans no s’acabés l’any, però al diumenge ha sortir l’oportunitat de fer-ho i no la he perdut.

Aquesta vegada hem fet quasi ple. Dels whassaps s’han apuntat la Isabel i l’Antonio i també el Pere i l’Angel que a més han convidat al Benjami i a la Rosa. Farem ple a una zona on normalment no hi va gaire gent per la seva llarga aproximació, però nosaltres volem cremar els torrons d’aquestes festes.

Anem al Tossal de la Feixa.

Primera aturada al bar Tahussa de Coll de Nargo, per esmorzar i esperar que el dia s’aixequi. Desprès, directes a la paret.

La carretera que porta a Sallent, esta completament gelada, de fet sembla que hagi nevat i cal anar en compte no patinar, però una vegada superada la fondalada, tot esta millor.

Deixem el cotxe i comencem l’aproximació, encara sense tenir un objectiu definit, tan sols que ens repartirem per les vies que hi ha.

Sota la paret, l’Antonio, la Isabel i jo ens decantem per la via Nil que encara no he fet. L’Angel i en Pere es posen a la via Liebe Claudia i el Benjamí i la Rosa escullen la via d’En Guillem.

La nostre via, d’entrada és la més fàcil.

La primera tirada va fins un gran arbre, tot seguint la placa que hi ha a la dreta del díedre, quasi sense tocar-lo excepte en els darrers metres abans d’entrar a la reunió. Es una escalada rara amb roca plena de molsa que no dona confiança però es deixa fer. L’entrada a la reunió incomoda si portes motxilla.

La segona és més interessant, .desprès de superar un petit díedre brut, cal fer una travessia horitzontal per bona roca encara que una mica expo. Fins arribar a un bosc penjat on  hi ha la reunió en els arbres.

La tercera supera una rampa fins arribar a una feixa on hi ha una corda que serveis de guia quan fas els rapels, aquí nosaltres hem anat fins la reunió de la Liebe Claudia on acaben d’arribar els nostres companys Angel i Pere.

La quarta segueix un díedre que ens deixa a l’aresta i encara aprofitem aquesta per fer la darrera tirada de la via dels companys per allargar l’escalada.

Mentre esperem al Benjami i la Rosa, nosaltres tres decidim baixar caminant.

L’Angel i en Pere, esperaran una estona als companys , però finalment decideixen baixar fent ràpel per la via que han fet.

Finalment tots cinc ens trobem al cotxe i decidim baixar al Tahussa per fer la cervesa de rigor. Els altres companys , com que porten el seu cotxe, aniran per independents

J. ESTRUCH

LIEBE CLAUDIA I KEOSDEN FORTE

DISSABTE, 12 D'ABRIL

El Josep va sortir divendres i tornarà a sortir diumenge, jo com sempre, puc sortir el dissabte, tornem a anar amb el pas canviat una setmana més.

Avui aprofitant que no surt el Josep, aprofitem el Guillem i jo per anar a fer alguna via que difícilment farem amb el Visa, a ell no li entusiasme gens fer patejades llargues, i per anar al Tossal de la Feixa, cal fer-ne una de contundent.

La nostre intenció és fer la via Liebe Claudia, producte de la factoria d’en Joan Asin i companys, ens han dit que és força agraïda i que gaudeixes d’una bona escalada. Per si encarta portem també la ressenya d’una via veïna.

Sortim d’Esparreguera a les 7,30 hores del matí, a les 9 ja estem esmorzant al Coll de Nargó, on encara que sembli estrany, no hi ha quasi ningú i a les 10 ja tenim el cotxe aparcat i comencem l’aproximació a la paret.

A les 11, desprès d’una passejada d’una hora, ja estem a peu de paret a punt per començar.

La primera tirada la fa el Guillem, una fissura molt estètica i ben assegurada  amb una dificultat de cinquè, una vegada acabada aquesta fissura,  placa fàcil fins la reunió.

La segona em toca a mi, segons la ressenya és la tirada més difícil de la via, surt en diagonal a la dreta per unes plaques un xic trencades que t’obliguen a mirar-te les preses, desprès cal superar un petit desplom per agafar una placa llisa i un petit díedre per entrar a la reunió, per mi, la part més difícil de la tirada és aquesta darrera placa amb un passatge força fi, però ben assegurat. A la tirada li donaria una dificultat global de cinquè més.

La tercera tirada segueix pel díedre , una mica brut  i desprès per unes plaques ajagudes fins la reunió,  la dificultat de la tirada és de quart grau.

La quarta tirada és de transició, una llarga diagonal per les planxes que fan de base a la ferrata del Tossal de  la Feixa fins arribar al peu d’un mur, a la reunió hi ha un parabolt i un pont de roca llaçat, l’he reforçada amb un camelot del 0,5, encara que hi entra qualsevol aparell que vulguis posar-hi.

La cinquena tirada comença per un mur vertical de 4/5 metres amb molt bona presa i dos ponts de roca per assegurar-lo, per a continuació fer una diagonal a l’esquerra fins un collet on es veu un parabolt, aquest és més per indicar l’itinerari que no pas per la falta que hi fa, superat el collet cal fer uns metres més en diagonal a l’esquerra per arribar a la reunió.

La sisena i darrera tirada és tan sols per anar a aprofitar una placa final que hi ha, uns 10 metres més amunt, comença amb un tram de tercer grau fins al peu de placa on hi ha un parabolt i desprès, la placa  de 10 metres més per sortir a la cresta cimera amb una dificultat de cinquè grau però amb algun pas força estètic.

Son les 13, 00 hores i ja estem al cim, ara tan sols resta desgrimpar per la vessat Nord fins a trobar una corda fixa que ens porta a la darrera reunió que hem fet a la paret i amb tres ràpels de 50 metres tornem a peu de via.

La via ha estat entretinguda i bonica però ens ha sabut a poc, per tant decidim perllongar la jornada d’escalada i tastar la veïna via “Keosden forte”.

Agafem les motxilles i ens desplacem uns 20 metres a l’esquerra, per la ressenya que portem cal veure un parabolt uns metres enlaire, sota un petit desplom, no ens costa gaire de veure’l i ens posem en feina.

Comença el Guillem, la tirada és vertical i força fina, encara que segons la ressenya tan sol hi ha quatre assegurances, el Guillem en troba fins a sis, i amb passatges força obligats, (creiem que algú ha vist que era una via massa exposada i ha posat més assegurances), la dificultat no té res que veure amb la via que hem fet abans, però que hi farem, endavant. Jo que el segueixo de segon,  corroboro la seva impressió, aquesta via és bastant més obligada que l’ anterior i els 6a et posen les piles.

La segona comença recta amunt per superar un petit desplom on hi ha una sabina amb una vaga, desprès un pitó i més amunt un parabolt, - de sobte, sorpresa!! - S’han acabat les assegurances.

Mirant amunt tan sols veig una placa molt vertical però ni sombra de per on passar i a l’esquerra nostre, uns 10 metres més enllà descobrim un seguit de parabolts que ens diuen que per allà passa una via.

Ens repassem la ressenya i finalment en traiem l’entrellat, ens hem equivocat de via, estem dins d’un projecte inacabat que també el tenim ressenyat al croquis. Ara caldrà fer invents per recuperar l’itinerari bo. Per no baixar a terra m’armo de valor i començo un flanqueig força delicat fins agafar un pitó que hi ha a 10 metres a l’esquerra, no sé la dificultat que he fet, però he acabat suat, la roca no era bona, un xic crosta i no hi ha possibilitats de posar-hi res, a més si caus el pèndol seria dels que fan època, total que he arribat a la via real i amb l’adrenalina a tope he superat el tram que ve ara, de 6a+, quasi sense assabentar-me, i disparat fins la reunió. El Guillem darrera meu m’ha maleït els ossos per les maniobres que ens ha calgut fer.

La tercera tirada la fa el Guillem, primer un petit desplom per continuar per una placa on s’aprofita un parabolt que pertany a la via Nil i desprès un tram més espectacular que difícil, per posar-te sota un desplom protegit per un parabolt, aquí hem fet un pas d’artificial i hem posat un ganxo per poder sortir més còmodament i fins la reunió, la graduació d’aquesta tirada és de cinquè més i A1.

La quarta tirada em toca a mi, començo amb un flanqueig a la dreta per cercar el camí més factible, a continuació hi ha un desplom amb un parabolt a la seva part superior , abans d’entrar a la placa, intento sortir recte amunt però és molt difícil i el pitó d’assegurança més proper el tinc uns 5 metres per sobre, la ressenya parla d’uns merlets a la placa però no veig clar poder llaçar-los però si veig clar aprofitar-ne un que hi ha a la meva dreta. El llaço, poso una baga per fer d’estrep i encara que els primers passos són força difícils  aconsegueixo posar-me dret a la placa i en tres moviments ja estic al pitó.

Surto de la placa amb un flanqueig a la dreta fins una cova que cal superar per la dreta fins una savina immensa, una vegada aquí cal fer de tarzan i agafar una placa un xic descomposta, quan estic a la placa veig a l’esquerra meva un parabolt, però el tinc massa lluny i decideixo pujar la resta de tirada sense assegurar-me. Poc desprès arriba el Guillem, per fi hem acabat, son les 4 de la tarda.

Ara no tenim intenció de rapelar una altre vegada la paret i decidim baixar caminant, així el Guillem coneixerà les dues maneres de baixar de la paret per si vol tornar-hi amb els seus companys.

A les 5 estem al cotxe, cansats, però amb la sensació d’haver fet la feina. Una cervesa al bar Thausa i carretera direcció a casa.

J. ESTRUCH

VIA JAUME CASELLAS

DISSABTE, 22 DE SETEMBRE DE 2012

Avui s’acaba l’estiu i sembla que serà un final tan meteorològic com estacional, i s’acabaran aquestes calors tan fortes.

Aprofito que el Josep no surt per anar amb el meu fill Guillem a fer vies que tenen l’aproximació més llarga perquè a ell no li agrada, ni li convé, caminar .

La proposta d’avui és anar al Tossal de la Feixa i repetir la via Jaume Salellas, oberta pels companys de Manresa, en Ramon Majó, en Francesc Garcia i en Joan Frontera de Castellbell i el Vilar

                                                   
La nova guia de la zona indica una aproximació més curta i més còmoda que l’itinerari  normal d’anar al Tossal de la Feixa i decidim provar-ho, a més presenta un terreny d’aventura que al Guillem li agrada molt (i a mi també).

Sortim d’Esparreguera a les 7 del mati, i sense masses preses anem a esmorzar a Coll de Nargó. Al bar Thausa no hi ha ningú, de fet fa molts dissabtes que no trobem escaladors esmorzant ???.

El lloc per deixar el cotxe que marca la guia d’escalada no ens costa gens de trobar i a les 9, 30 ja estem preparats per fer l’aproximació. El camí és molt planer encara que costa una mica de veure i cal fer servir la intuïció per deixar-lo al moment oportú, si no apareixerem a la feixa que hi ha a mitja via.

                                         
Una vegada deixem el camí i ja per terreny incòmode ens acostem a la paret. Una fita marca el lloc on comença la via, però el fet que no hi ha assegurances a la vista ens despista i intentem pujar per dos llocs diferents sense resultats (la roca s’esmicola encara no la toques), per fi mirant la ressenya esbrinem per on comença i el Guillem pot començar l’escalada.

La primera tirada és enrevessada i amb la roca no gaire bona, però hi hem trobat tres parabolts més per indicar l’itinerari, que no pas per assegurar, aquesta tirada no té història, tan sols un pas vertical a l’entrada de la reunió, la graduació és de cinquè.

                                                               

La segona tirada comença per un mur vertical fins entrar a una canal on la paret perd verticalitat, la reunió es fa al primer coll. La dificultat global de la tirada és de cinquè.

                                       

La tercera és un canvi de reunió, que es fa caminant, entremig hi ha una agulla graduada de quart grau que no hem fet, per mandra.

La quarta tirada s’enfila per una canal herbosa sense dificultat i en aquesta tirada tan sols hi trobem un mur d’entrada a la reunió, però que no presenta gaires dificultats.                                      

La cinquena tirada comença amb una diagonal a l’esquerra, hi ha un parabolt que dona la direcció i a continuació agafa una canal descomposta que cal deixar als pocs metres, per pujar sobre el gendarme on hi ha la reunió. Dificultat de cinquè

                                                                       

La sisena tirada és fàcil, uns primers metres de placa amb poca dificultat i a continuació per l’aresta fins el camí de la feixa inter mitja. Aquí s’acaba el tram de roca conglomerada i anem a cercar un díedre molt marcat ja a la paret de calcari. Aquest tram té uns 100 metres.

La setena tirada comença a l’esquerra d’una fissura i per placa s’acosta fins el fons d’un díedre que superarem en bavaressa i tot seguit per placa fins la reunió. En aquesta tirada hi ha dos trams molt bonics, l’entrada per la placa i superar el desplom, la dificultat és de cinquè més.

                                                                   
La vuitena tirada, per mi és la més interessant de tot el recorregut, comença per un sistema de fissures amb algun pas difícil abans d’entrar a una reunió que no hem fet i continuem per una fissura ample que va posant-se vertical a mida que anem pujant per fer reunió en una plataforma molt còmoda (aquesta reunió ens ha portat a la memòria una altre reunió de característiques semblants, la tercera reunió de l’esperó d’en Marti al Cingle Roig, Solsonès).

                 

La tirada novena i última, comença amb un flanqueig per roca dolenta fins endinsar-se al fons d’un díedre i superar una placa llisa, una vegada superada hi ha el tram més bonic de la tirada, superar una fissura ample, i pots encastar la cama sencera i sortir a l’aresta, d’allà ja bastant més fàcil fins el cim on farem reunió en una gran roca.

                                                                                 

La baixada no queda gaire clara en cap de les ressenyes, tan sols diuen que tenim que agafar la primera canal, nosaltres per evitar absurds seguim encordats , però no fa falta i una vegada dins la canal tan sols resta anar a cercar el camí de pujada a l’altura de la feixa.

El camí de tornada és també molt còmode, de fet la meitat és el mateix que hem fet per anar a la via. A les 13 hores ja estem al cotxe amb el deures fets.

Una bona escalada, tranquil·la i amb uns paisatges únics. Felicitats als companys de Manresa i Castellbell per aquesta troballa

J. ESTRUCH