SIOUX CONNECTION

DIJOUS, 01 DE MAIG

Aquest cap de setmana llarg surto amb la família i no tinc clar si podré escalar, per tant aprofitem que el Guillem no treballa i anem a fer  una escapada ràpida.

Hem decidit anar a conèixer una zona que no coneixem, la paret del Rumbau i més concretament la via Sioux Connection, segons diuen la roca és bastant descomposta però la via està molt assegurada i segons molts comentaris és molt bonica.

A les 10, 45 comencem l’escalada, l’aproximació és curta, uns deu minuts, però intensa. Al decidir les tirades el Guillem em cedeix la primera, així podrà provar el 6b. La primera tirada té una graduació de cinquè, amb forces assegurances. La roca es veu costrosa encara que ja ha estat molt sanejada, però cal vigilar on t’agafes.

La segona comença difícil 6b per suavitzar-se desprès i tornar a complicar-se al final de la tirada, el Guillem aconsegueix fer-la neta i jo al principi me les prometo molt felices perquè em surt el 6b, però els braços m’han jugat una mala passada al tram final (un pas que no he sabut treure i m’ha obligat a tibar d’assegurança en un tram que he trobat més difícil que el primer tram de 6b.

La tercera és suau, una tibada al començament i poc a poc va baixant la dificultat fins entrar a la reunió quasi caminant.

La quarta torna a ser picantona, però no tan desplomada com la segona, és més de continuïtat i les assegurances tan properes fan que puguis forçar amb tranquil·litat, en aquesta tirada hi ha llastres que han estat sanejades per sobre per a posar-hi els peus i fer pressió avall però al posar-te sobre , el coco et va a cent per hora.

La cinquena tirada és la tirada més assegurada, està preparada per fer-la en Ao sobretot al principi on la roca és especialment dolenta, fins un punt on veus clarament que les assegurances s’allunyen més del normal i t’obliguen a fer-ho en lliure, ( la roca també millora molt), el tram final de la tirada és especialment bonic i acabes la tirada amb un molt bon regust de boca.

Les dues últimes tirades són per arribar al cim i no tenen cap problema ni cap al·licient, però val la pena fer-les per gaudir del paisatge.

La baixada la fem en ràpel, tal com recomanen a la ressenya, però en el quart tenim un problema amb les sabines de la paret que per poc ens donen un disgust, per sort l’ensurt és soluciona i podem seguir la nostra baixada. A les 15 hores ja estem al cotxe preparats per tornar a Esparreguera.

J. ESTRUCH