DIMARTS, 10 DE JUNY
Avui és un dia atípic per sortir,
però a Olesa tenim festa i cal aprofitar-la. He plantejat la possibilitat de
sortir al Paco i m’ha respost afirmativament , per tant ja tinc company, el que
no tenim és cap objectiu definit.
A les set del mati ens trobem al
bar i mentre prenem el cafè decidim el
millor lloc per anar tenint present totes les limitacions pertinents.
Davant la necessitat que tinc de
tornar al migdia ens decidim per pujar fins a Malanyeu tot i sabent que hi farà
calor, però les vies son curtes i podem deixar-ho quan vulguem.
A les 9,15 estem aparcats al costat
de l’escola, no hi ha ningú, tan sols una furgo amb gent dormint dintre, sembla
que estarem tranquils.
El Paco diu que ha escalat mai aquí
per tant caldrà deixar-lo amb un bon regust de boca per tal que i torni. Em
decideixo per portar-lo a la via emblema de la zona , la via Stoc de coc.
El Paco s’apunta a fer la primera
uns 30 metres que serveixen per donar un tast del que ens espera més amunt, la
roca comença a estar patinosa però per sort està molt ben assegurada amb
parabolts i si caus no et jugues cap costellada grossa, la dificultat és de
cinquè
La segona tirada és la més dura, no
per dificultat, si no, per mantinguda, un cinquè superior que ja comença a
acostar-se a 6a, hi ha punt que la roca rellisca amb ganes, aquí m’adono que
tan sols portem 12 cintes i difícilment podré arribar fins la reunió. Tinc dues
opcions, primera, treure assegurances o
segona, fer reunió en un parabolt amb mosquetó que hi ha a mitja tirada
Aprofitant que portem camelots i podré reforçar la reunió decideixo fer aquesta
segona opció i li deixo els 20 metres finals de la tirada (els més drets) al
Paco ell tindrà la sort de fer reunió a l’ombra.
El següent tram és un canvi de
reunió pel bosc penjat amb un tram de quart grau per entrar a la reunió. He fet
dues vegades la via i sempre he sortit per la Putes mosques, ja va sent hora de
provar la sortida original tot i ser conscient que és molt més difícil
La tirada comença molt vertical com
tota la via però aquí els forats són molt més petits i la roca rellisca amb
ganes, aconsegueixo fer el primer tram de forma neta però a partir de la tercera
assegurança (hi ha un maillon) tan sols aconsegueixo anar d’assegurança en
assegurança i apretar les dents en cada moviment (diuen que la graduació de la
tirada és de 6b), és un tram molt difícil i ben assegurat , he arribat a la
reunió ben fos de brassos i de bessons tot i haver fet un munt d’ Ao’s.
Encara resta fer la darrera tirada
que té una graduació de 6a però en el tram central està polida com un mirall.
A les 13 hores, estem tots dos a la
reunió i en tres ràpels estem a terra, contents i cansats, ara tan sols resta
anar a fer la cerveza que fem a la Nou de Bergueda.
J. ESTRUCH
Bona escalada Josep,
ResponEliminaEm sembla que la ressenya que has penjat te dibuixada malament la línia de la 3a. tirada. Crec que està massa a l'esquerra que és per on puja la via Gruyere. La Stoc de Coc que vau fer vosaltres va més a la dreta.
Hola Joan,
ResponEliminaHe mirat el que comentes i crec que no tens raó. La Gruyere queda més a l'esquerra i fa un arc de dreta a esquerra, la teniem al començament de tirada uns 3 metres a l'esquerra. La Stoc de coc va just a l'esquerra del diedre i acaba al mateix lloc que les putes mosques fent un arc d'esquerra a dreta
J. ESTRUCH