VIA VENUS

DIJOUS, 29 DE MAIG

Aquesta setmana per diferents motius ni el Paco ni jo podem sortir el dimecres com tenim per costum i per no perdre pistonada decidim sortir el dijous , tot i que el temps no és gaire segur.

A les 7 del matí mentre fem el primer cafè del dia, decidim el destí de la nostra aventura d’avui. L’ajut del meteoblue ens és imprescindible per acabar de decidir-nos i tot ens indica que cal anar a terres de Lleida.

La meva proposta d’anar a Abella de la Conca sembla portar avantatja atès que és un lloc càlid i teòricament no plourà fins la tarda.

El nostre objectiu, la via Venus, una altre via de Remi amb molt bona pinta.

Aparquem el cotxe en un eixamplament de la carretera poc abans d’entrar al poble i emprenem camí a peu de via. Les dades que tenim són molt poques, tan sols una foto (molt negre, per cert, que no et permet esbrinar amb seguretat el lloc on comença la via), però confiem amb el nostre instint. La intuïció no ens falla i aconseguim trobar el primer parabolt de la via, no sense passar una bona estona fent de boletaire sota la paret (en lloc de bolets cercàvem espits)

AVIS PER A NAVEGANTS!!, la ressenya senyala una petita agulla al peu de via , però a la canal n’hi ha tres de petites agulles. Es la  situada més a l’ Oest i propera al coll.

La primera tirada ja ens ensenya les dents, una placa de finura, sobretot per superar la primera assegurança, impossible passar recte amunt, per sort un xic a la dreta és molt més factible, la resta de tirada normal d’anar fent . Aquesta tirada té 35 metres i una dificultat màxima de cinquè superior.

La segona és de tràmit, però molt llarga, uns 50 metres llargs i una dificultat de segon, tercer,  entre petites tarteres i matolls fins el peu d’un esperó molt visible.

Aquí comença la part interessant de la via, la tercera tirada comença per una placa d’adherència on cal llegir molt bé la roca per entrar seguidament en un díedre a protegir on hi ha el tram més difícil de la tirada, cinquè superior. La reunió està al cim de l’agulla uns 40 metres més amunt.

En aquest punt fem un canvi de reunió (bis) de 15 metres per situar-nos al peu del següent esperó.

La tirada quatre comença per una placa d’adherència fins arribar a uns espits, es poden xapar bé però sortir del segon ja no és tan fàcil i finalment m’ha calgut posar una baga per fer-lo. La sortida és d’equilibri i molt vertical, aquí la roca no és tan bona i cal mirar-se on t’agafes i cercar el camí més compacte. La tirada té una graduació de 6a (crec que el pas de sortida de la vaga i poc més) la resta és un cinquè que es deixa fer bé. Als 40 metres trobarem dos parabolts amb un maillon preparat per rapelar pel vessat oest de l’agulla on al fons de la canal veurem un parabolt que serveix de reunió.

La cinquena tirada és la que demana més concentració amb una dificultat semblant de 6a però més mantinguda i amb roca més estranya (molsosa, amb herbes, difícil d’assegurar), però, no per això lletja, més aviat podríem dir que interessant. La reunió està en un balcó molt còmode 35 metres més amunt.

La sisena en teoria és un xic més fàcil, però el primer tram és força exigent està ressenyat de cinquè superior, però no m’ estranyaria que fos més, desprès la dificultat baixa així com la qualitat de la roca. La reunió la fem en una gran alzina equipada amb una baga i un maillon per rapelar.

Aquí comencem a veure que les boires de turmenta comencen a envoltar-nos i alguna gota ens dóna un avis. Cal començar el descens.

Fem un ràpel fins la reunió anterior que està preparada amb una anella i d’aquí amb tota la llargada de la corda fins quasi la reunió tres bis i amb les cordes anem caminant fins la reunió tres.

De la reunió tres fem un altre ràpel de 60 metres fins la meitat de la segona tirada i desgrimpem la resta (fàcil). Ara tan sols queda desfer la primera tirada i baixar fins el cotxe amb la pluja ja començant a mullar-nos.

Com que fa mal temps deixem la cervesa per més avall i no ens aturem fins Agramunt. 

J. ESTRUCH