Aquest dia el
meteoblue no dóna gaire bones expectatives, però com que tinc
compromisos i no podré sortir més dies, intentarem treure-li el màxim partit al dia fent
una escalada a Montserrat, que tot i la guerra que hi ha entre els “bons” i els
“dolents”, per nosaltres, els simples mortals que tan sols sortim a escalar per
passar-ho bé i no pretenem ser referents per a ningú, és casa nostre.
Proposo al Lluis anar
al Balcó de la Lluna i al comentar a ca l’Anna la nostre proposta surten comentaris
de tots colors, que no es pot escalar durant tot l’any, que sí, que no està
regulat,... etc. Solució agafar el mòbil i començar a cercar per Internet, però
no trobo cap referència a la prohibició de la zona i decidim anar-hi per veure
si podem esbrinar quelcom.
Una vegada al camí de
Collbató, sota la Santa Cova , veiem a gent escalant a la via Lucky Jom i ja no
dubtem gens, en posem en marxa decidits a
fer la nostra via.
La primera i segona
tirades les fem juntes, la primera un ressalt de 10 metres de tercer grau i la
segona un tram d’ artificial curtet (tres passos) per sortir en lliure difícil
fins la reunió uns 40 metres més amunt. Aquest tram d’artificial podríem haver-lo
forçat més, però la fissura regalima aigua a dojo i és impossible aguantar- se
dret , la resta , ja en terreny sec, pot
anar fent-se bé però cal tenir cura de les presses on t’agafes perquè es
trenquen amb facilitat.
La segona comença amb
un tram molt vertical i ben assegurat on hi ha la dificultat més gran de la via,
un passatge de 6a, per després ajupir-se ràpidament i entrar en terreny molt i
molt descompost on calia anar en compte si no volies apedregar al company. A
més la terra molla fa que sembli una pista de patinatge.
La tercera segueix amb
la mateixa tònica, primer un tram podrit fins arribar a una placa compacte
situada un xic a la dreta de la vertical de la reunió, superada la placa, cal
tornar una altre vegada a lluitar amb terreny podrit i relliscós fins la reunió
en una bona feixa uns 50 metres més amunt.
En la quarta creiem
que la roca millorarà, però són tan sols suposicions, un primer tram de roca
trencada ens permet agafar una sabina morta on hi ha una baga, per continuar
per terreny dolent fins un díedre molt marcat a l’esquerra del dau
característic de la paret. El primer tram del díedre està graduat de A1 però jo
crec que millor acotar-lo de A2, cal protegir-lo amb flotants grans , dos
passos, fins agafar tres parabolts seguits, després cal sortir del díedre i
situar-te sobre el dau on hi ha la reunió, aquesta sortida és complicada perquè
hi ha una sabina que molesta molt la progressió. La reunió està en un veritable
mirador privilegiat.
La primera visió que
tens de la tirada que ve és d’espant, un parabolt un metre més amunt i res més
.... i això que la ressenya diu artificial equipat !!, però una mirada més
acurada ens treu de l’ensurt, uns tres metres a la dreta, passat el fil de
l’aresta hi ha un seguit de parabolts que es perden recta amunt pel fil de
l’esperó.
El Lluis emprèn el
camí equipat i poc a poc va allunyant-se, al contrari de les boires, que amb
més velocitat que no pas ell, van acostant-se amenaçadores, tant que en algun
moment sento l’ humitat de la pluja al ambient. Per fi em toca el torn i surto
disparat amunt, al menys en el tram d’artificial, perquè al sortir d’aquest, la
tirada canvia radicalment d’aspecte i torno a trobar-me entre pedres que cauen,
matolls i fang, tot un model de tirada precària.
Arribem al cim i
podem respirar tranquils, no ens hem mullat
i hem sortit ben parats de la via. Personalment crec que no és una bona
via, masses trams amb roca dolenta, però també pot ser conseqüència de les
pluges dels darrers dies que ha mullat i estovat els trams més ajaguts de la
via, deixant les pedres quasi soltes i el terra relliscós.
Una vegada al camí de
Sant Miquel en direcció al monestir, el temps ens castiga amb un bon ruixat,
però ja no ens importa i anem directes al Bruc per fer la cervesa de rigor.
J. ESTRUCH
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada