PALESTRAS DEL AMPRIU

DISSABTE, 16 D’AGOST

Dijous varem pujar a la Vall de Remuñe per fer la via Yacks, i el Josep va quedar tocat dels peus per culpa dels gats que portava per tant avui cal ser compassiu amb ells i decidim anar a una zona sense complicacions.

La zona escollida és les Palestres d’Ampriu , una zona amb equipament d’esportiva i amb una aproximació quasi nul·la.

La primera via que volem fer és la més llarga del sector, de graduació molt fàcil però que tothom recomana per la seva bellesa. Estic parlant de la via De punta a Punta.

Encara que la graduació és baixa val molt la pena fer-la, és molt divertida i agradable de fer.

La primera tirada un cinquè de placa vertical molt ben assegurada.

La segona és la tirada més lletja, cal baixar un xic de la reunió i remuntar en diagonal a l’esquerra fins uns arbres, el Josep ha fet reunió en aquest punt tot i que fàcilment pots seguir flanquejant a l’esquerra i arribar fins la següent reunió.

Jo faig la següent tirada i em quedo al començament d’una placa compacta trencada per una fissura en diagonal a l’esquerra, itinerari que tindrem que seguir. Aquesta tirada no és gaire agraïda i mullada  com està ara encara menys.

Al Josep li toca la tirada de la placa que amb una dificultat de cinquè va desplaçant-se en diagonal a l’esquerra.

La tirada següent ja puja més directe i decidida i poc a poc va a cercar una altre placa situada per sobre i a l’esquerra d’aquesta, el pas més complicat està al entrar en aquesta placa.

L’ última tirada és un festival de preses que van pujant fins la punta de la placa on acaba la via.

La part més lletja de la via ha estat el ràpel i després canal avall fins on tenim les motxilles.

Una vegada al peu de via li proposo al Josep fer-ne una altre via, són ràpides i ben assegurades, per tant no trigarem gens en fer-la i encara que no està gaire convençut es deixa portar (és fàcil d’enganyar per aquestes coses).

Per no repetir la mateixa primera tirada decideixo començar per una línea de parabolts que hi ha just a la dreta creient que portaran al mateix lloc, però no, la tirada, un xic més difícil que la seva veïna va desplaçant-se poc a poc a la dreta i fa reunió molt per sobre de l’anterior, no tinc ni idea on ens hem posat. Però la següent tirada es veu molt interessant i decidim seguir amunt.

La segona tirada presenta una placa compacta amb una micro fissura al mig, aquesta cal superar-la amb molt de posicionament. A la part final cal superar una canal i anar a la dreta per cercar la reunió al peu d’una gran placa.

La tercera és una tirada brutal, molt maca i amb algun pas força picant, sobretot a la part final, he gaudit com un nan al fer-la, el Josep que encara va tocat dels peus desisteix de pujar i donem per acabada l’escalada, tan sols resta superar el dau que corona l’escalada. Resulta que en lloc de fer les vies que creuen la de punta a punta hem fet la via Rue 13 del Percebe.

Aquí donem per acabada la nostra estada a la vall de Benasc amb un bon regust a la gola.

J. ESTRUCH