DISSABTE, 23 D’AGOST
Arran de la darrera
estada a Benasc tenia en ment conèixer en profunditat aquesta zona, i
aprofitant les xarxes tinc una bona col·lecció de vies en la carpeta de
pendents.
Una de les zones pre
seleccionades per visitar era la zona del Turbon (tan a prop i tan lluny al
mateix temps). El cap de setmana del 24 es presenta una oportunitat de reduir
aquesta carpeta, la família vol anar a la platja i jo li proposo al Guillem de
fer una escapada de tres dies per conèixer la zona.
Sortim el divendres
per anar a dormir a Campo i aprofitem la tarda per veure les diferents zones
d’escalada.
Jo, tinc ganes de fer
metres i decidim anar al sector del roc de les onze, un racó amb regust a
Naireda. A la zona hi ha dues vies fàcilment combinables al gust.
A les 10 estem al peu
de via, ens ha costat una mica trobar-lo
però amb la ressenya i bona vista hem pogut localitzar les referències. Decidim
fer la darrera via oberta, l’ Akupuntura, que sobre el paper sembla més
mantinguda que la seva veïna Erizon.
Les dues primeres
tirades les fem enmig de boires que semblen disposades a fer-nos la guitza però
que veiem que a la llarga marxaran perquè la resta de cel està completament
serè. Arribant al ràpel veiem una cordada que puja a peu de via, - estarem
acompanyats- .Fins aquí la progressió ha estat fàcil, tan sols cal seguir les
assegurances que encara que allunyades, serveixen de fites per a progressar.
Una vegada superat el
ràpel, cal seguir la paret esquerra del díedre amb tres tirades un xic més
exigents sobretot perquè estan mullades i en algun punt , molt mullades, però
les assegurances van marcant el camí i tan sols cal reforçar algun pas. Aquest
tram consta de quatre tirades amb una dificultat mitja de cinquè grau.
Superat el díedre cal
travessar una feixa i dirigir-nos al peu d’un altre díedre més petit situat un
xic més amunt . Aquest tram consta de dues tirades de placa i dues de díedre
amb la mateixa dificultat més o menys que l’anterior. Sobre l’espero que forma
aquest díedre hi ha una fita que senyala la fi de la via Akupuntura,però jo
encara tinc ganes de més marxa i decidim empalmar amb la via Erizon Wall fins
el cim. (a la foto les reunions d’aquesta via estan marcades de color verd).
Primer un canvi de
reunió fins el peu d’un mur que presenta un petit desplom al final, ja de lluny
veiem lluir un parell de parabolts que ens fan de guies, aquesta tirada té un
passatge de cinquè grau ben protegit.
Superat el tram hem
fet una tirada més per la cresta, encordats per evitar caigudes perilloses,
però la dificultat és molt baixa i finalment ens hem desencordat per fer la
transició fins la propera reunió que està molts metres més amunt, sota unes
plaques que per si soles ja t’atrauen com a itinerari a seguir.
Aquesta tirada és la
millor, graduada de 6a (hi ha un pas picant) comença per una placa molt
compacte amb canaletes fins arribar sota un gendarme que presenta una fissura
vertical, el passatge difícil és sortir de la fissura i tornar a col·locar-te a
la placa amb un moviment d’adherència.
Una vegada superada
la placa cal fer un llarg més caminant i s’acaba la via. D’aquí al cim cal
cercar el millor camí entre tarteres i ressalts.
Com que ni el Guillem
ni jo coneixem la zona, hem anat seguint la carena fins el cim i el resultat ha
estat una passejada molt llarga, és millor agafar en lleugera diagonal a la
dreta i anirem directes al coll.
Una vegada al coll
hem vist algunes fites (poques) que ens han orientat per la baixada fins un
coll molt marcat amb una bona fita, d’aquí ja veiem el camí més fressat fins la
pista del refugi.
La baixada per la
pista l’hem fet agafant dreceres que ens han portat al cotxe amb una hora
llarga, quasi dues, des del final de la via.
Una vegada al cotxe ,
mentre baixem hem trobat als companys escaladors que hem vist al matí, ells han
rapelat la via i començaven a baixar per la pista. Han resultat ser, “joves”
com jo, i els convidem a aprofitar el
cotxe de baixada. En la conversa ha resultat que són els companys del blog “los
caracoles majaras” . Vagi per a ells un missatge de records i desitjos de bones
escalades.
J. ESTRUCH
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada