COLL ROIG 2

DISSABTE, 04 D’OCTUBRE

Aquesta setmana es presenta interessant, el Lluis i jo hem quedat com sempre però avui s’apunten més personatges a la comèdia. El Visa gran, que en ple procés de recuperació del seu accident de moto ja està “ que puja per les parets” i mai més ben dit. Té unes ganes boges d’escalar.

També s’apunten el Xavi i la Cristina, o sigui que serem una bona colla. Tenint present les limitacions del Josep i decidits a portar-lo a gaudir d’un dia d’escalada decidim anar a Coll Roig, una petita escola propera a Mongrony i que a mi personalment m’agrada molt, a més de tenir totes les característiques que necessitem per aquesta ocasió, ben assegurada, roca cinc estrelles, poca aproximació i poc o nul retorn.

Una vegada arribats al coll veiem que hi ha cinc cotxes però a la paret no es veu ningú , pel que deduïm que són boletaires.

A la paret ens dividim en dos grups el Xavi i la Cristina per un costat i nosaltres tres per l’altre, nosaltres comencem per la via Dersu Uzala i ells per la Patxaran litraco.

La primera tirada de la Dersu té trenta metres amb una dificultat màxima de cinquè grau el que fa que gaudeixis , sense patir en tot el recorregut.

La segona presenta un pas una mica més picant de sortida per a tornar a afluixar desprès i s’acaba al cim del contrafort.

La tercera és més aviat un canvi de reunió fins el peu de la següent paret, just al costat d’una petita cova. Aquí comença la tercera tirada amb el pas més difícil de tota la via, un flanqueig finet graduat de 6a, una vegada superat el pas , la dificultat va baixant fins la reunió situada trenta metres més amunt.

La següent tirada és un altre canvi de reunió, comença per un passamà fins entrar en una feixa i la reunió està just al començament d’un esperò que ens porta a una petita agulla que corona la via, aquesta tirada de quart grau té uns trenta metres i per baixar tenim dues opcions , fer un rapel per la part posterior de l’agulla o baixar per una canal situada a la dreta de l’agulla, opció que escollim per baixar.

El camí de baixada és molt còmode i en un moment tornem a peu de via, aquí el VISA comença a estar cansat i dubta entre fer una altre via o deixar-ho aquí, però com que és molt capsot, decideix continuar .

Escollim la via Paxtaran Litrako, i torno a començar la tirada que ja no resulta tan fàcil com l’anterior, de fet hi ha un punt on cal filar força fi i tibar.

El Josep i el Lluis pugen darrera però el Josep ha sentit una punxada que el deixa escamat i decideix baixar des de la reunió, de fet ja ha fet massa per avui, el retorn cal fer-lo poc a poc i amb mesura.

El Lluis fa la segona que torna a deixar-nos al fil de l’aresta però decideix seguir més enllà i arribar fins el peu de la següent paret.

Aquesta paret ja es veu més seria, d’entrada hi ha dues vies, una va a la dreta i una altre puja recte amunt, com que el Xavi i la Cristina han fet la que puja recte nosaltres també, (després ens assabentarem que no és la Patxaran, si no una via nova de la que desconeixem el nom)

L’entrada d’aquesta tirada és seria, crec que cinquè superior o 6a, però uns metres més amunt  hi ha un  pas d’adherència encara més difícil, nosaltres que creiem que fèiem la Patxaran i en aquesta tirada marca un tram de 6b no crec que aquesta via quedi per sota. Superat el pas, la dificultat va baixant fins la reunió que coincideix amb la via Dersu Uzala.

La següent tirada comparteix itinerari amb la Dersu però en lloc d’anar a l’agulla de l’esquerra va a la de la dreta on farem reunió al peu d’aresta.

La darrera tirada és seguir l’aresta fins al cim amb un pas un xic complicat de cinquè superior o 6a. En aquesta agulla si que hem fet un petit rapel per baixar.

En poca estona tornem a estar a peu de via, però ara hi ha molts més companys, resulta que un dels cotxes , sí que era d’escaladors però eren a la paret Oest i ara volen arrodonir el dia fent la via que hem fet nosaltres, (aquí ens hem assabentat del nostre error).

Ens acomiadem per una estona perquè jo tinc ganes de fer una tercera via i marxem a fer el Díedre tall d’oca.

La primera tirada li toca al Lluis i l’ enllesteix ràpidament.

La segona és un dels ossos que caldrà rosegar amb calma, el primer tram és molt fi i regalima aigua per tot arreu, en un punt he tingut que tibar de baga perquè no sabia on posar-lo sense mullar-me, seguidament la via es separa del díedre i puja per canalons que tot i ser difícils et donen més marge de moviments, Aquesta tirada està graduada de 6b.

La tercera és un canvi de reunió, cal pujar per una canal uns 30 metres fins el peu del darrer ressalt.

La quarta tirada és també un os molt dur de rossegar i vol fer-la el Lluis, el primer tram, un díedre molt llis pot superar-lo però a l’entrada del segon díedre les dificultats fan que col·loqui un camelot (hem passejat el joc de camelots per totes les vies sense tocar-los fins els darrers 5 metres d’escalada del dia) i pugui arribar a la reunió.

La baixada la fem per la mateixa via en tres ràpels.

Al Coll encara trobem als companys que estan conversant amb el Xavi i la Cristina i desprès de passar bona estona recordant vells temps ens acomiadem.

Els trons que hem anat sentint tota la tarda , cada vegada estan més propers i decidim sortir ràpids de la zona i no parar fins a Gurb per fer la cervesa..

A Ripoll ens atrapa la turmenta, hem filat molt prim.

J. ESTRUCH