DIMECRES, 19 DE NOVEMBRE
Una de freda i una altre de calenta,
si diumenge varem passar més fred que no pas a ple hivern ahir va passar tot el
contrari, ahir escalarem amb màniga curta. La veritat és que si vols escalar a
gust quan fa fred no hi ha res millor que venir a Vilanova de Meià.
Aquest dimecres podem sortir , no
passa sempre, i decidim pujar a Vilanova i fer alguna de les vies que encara no
hem fet a la Roca
dels Arcs, aquesta vegada li toca el torn a la via Airgambois, una via ràpida i
sense gaires complicacions.
El Visa, el Lluis i jo mateix ens
trobem a les set del matí per fer el cafè i començar l’activitat, no tenim
gaire presa perquè la via escollida és curta.
A les 10,30 del matí ja estem a peu
de via després d’haver esmorzat amb molta tranquil·litat a Cal Cirera, al pàrquing
de la carretera tampoc hi trobem a ningú, fet bastant estrany donat que sempre
hi ha gent escalant a la zona.
La primera tirada és la més complicada, ja d’entrada hi ha un pas molt potent que et posa les piles, sobretot perquè t’agafa en fred i et jugues un castanyot al terra, el tram següent és més suau per tornar-se a posar vertical sota el sostre que cal superar. El sostre, equipat amb espits fins la sortida, no presenta cap problema però la sortida ja és una altre cosa, amb els peus encara sota el sostre cal superar-se per agafar una fissura i posar un camelot i més amunt un pitó amb una baga, aquest és el tram més difícil de la tirada, i de la via, una vegada al pitó cal fer un flanqueig a l’esquerra fins la reunió.
La segona tirada surt en diagonal a la dreta per anar a superar un desplom, és vertical i amb roca que no acaba de semblar Vilanova, hi ha bones fissures horitzontals però són arrodonides i no cantelludes com estem acostumats que siguin a Vilanova, això fa que progressis amb molt de compte, per sort està molt ben assegurada. Una vegada superat el tram entrem en una secció ja més lletja i bruta de terra fins la reunió en una feixa on fem reunió en un arbre.
Davant nostre tenim el mur de la via Navarro i
La quarta tirada torna a desplaçar-se a l’esquerra per anar a cercar un esperó més marcat, aquesta tirada cal protegir-la, la ressenya senyala un pitó però el fet que sigui fàcil de pujar per tot arreu fa difícil de trobar-lo, de fet no l’hem trobat, però amb dos o tres camelots , la tirada queda assegurada.
Ara tan sols resten
La baixada ens la prenem amb
tranquil·litat perquè al ser cara nord està completament molla i rellisca molt.
A les 14,30 ja estem de tornada a Vilanova
davant d’una bona cervesa.
J. ESTRUCH
J. ESTRUCH
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada