DIUMENGE, 16 DE NOVEMBRE
El canvi de
condicions climatològiques ja el tenim aquí i aquest diumenge l’hem patit a les
nostres carns. Un matí que prometia tranquil·litat, s’ha convertit en una prova de resistència al
fred i al vent gelat . De veritat que no hem escollit el millor dia per fer
aquesta via tan ventada.
Aquest diumenge hem
quedat amb el Lluis per sortir, no tenim clar on anar però el Lluis porta la
ressenya d’una via a la Serra de Carreu i com que és un lloc desconegut per mi
decidim anar a provar, que hi donen per aquelles contrades.
La via és la El Cap i
el passerell amb els ous al clatell, ja en tenia referències però no trobava el
moment d’anar-hi, avui era una excusa perfecta per fer-ho.
Esmorzem a Coll de
Nargó, més sols que la una (el bar Tahusa està completament buit), però això
ens ajuda a anar més ràpids i a les 10,30 ja estem al aparcament i tenim
localitzada la via i l’aproximació.
A les 11 el Lluis
comença la primera tirada que comença per la dreta d’ una canal i amb la
característica que la roca rellisca molt, però que molt i molt. El Lluis amb el
seu afany de pujar enfila canal amunt i fa reunió en un arbre, (s’ha passat de la
tirada i quasi surt a la segona reunió), però com que diuen que la segona
tirada és la millor de tota la via, no es qüestió de perdonar-la i decidim
baixar per agafar el camí correcte.
Amb la lliçó apresa
no ens costa gaire trobar-la i posar-nos en situació, per cert el vent que bufa
fa que tinguem una forta sensació de fred i els dits insensibles.
La segona és una
tirada guapa encara que de compacte, en tinc els meus dubtes, fins la tercera assegurança
està bé, però després entra en un petit díedre on la roca interior està un xic
esmicolada, el pas més difícil és un petit bombo per entrar al díedre on tens
que tibar de braços perquè pels peus no hi ha res.
La tercera té dues
parts, una primera caminant per fer un canvi de reunió i la segona part amb
roca arrodonida i lletja, dic lletja perquè en el segon tram després d’un pas
potent a la dreta per posar-te sobre la placa, s’ha arrencat un bloc on tenia
un peu que m’ha donat l’ensurt del dia, a més amb el fred que no ens permet
tenir tacte, la progressió és poc agraïda.
La quarta teòricament
és fàcil de grau, però de progressió estranya i delicada.
La cinquena comença
per una zona de blocs completament trencats on cal mirar acuradament on
t’agafes, per sortir a l’esquerra a cercar un díedre i fissura amb un pas
complicat d’entrada.
La sisena té una
sortida de la reunió molt incòmoda i va clarament a la dreta per cercar unes
plaques més compactes i tornar a l’esquerra una vegada superat el passatge, la
primera part compacte però la segona és una canal plena de pedres, fang i matolls.
La setena en lloc de
pujar per una placa molt compacte que tenim just a sobre es desplaça molt a
l’esquerra per anar a cercar un díedre molt vertical, aquest díedre es supera
amb tècnica de bavaresa, al principi molt estranya per la postura i després amb
bon canto al sortir per dalt , superat el tram ja és fàcil fins la reunió.
La vuitena torna a
marxar a l’esquerra a cercar un díedre potent, superat aquest he anat a cercar
un replà i he intuït la reunió just per sobre i darrera un arbre, però al arribar-hi
he vist que la tirada venia per la dreta, vaja, m’he saltat el pas de cinquè
superior d’entrada a la reunió, però amb el fred que fa no penso tornar enrere
per tornar a fer-la.
La novena és una
tirada més suau i et deixa a l’aresta cimera on ens portem una gran sorpresa,
tots els arbres estan completament gebrats i blancs, resulta que el vent amb la
humitat existent, ha gebrat tota la vessant nord i ara tot és blanc, amb raó
teníem tant de fred.
La passejada per la
creta fins els ràpels ens ha calgut fer-la amb molta cura de no relliscar i
envoltats d’una boira que anava entrant i sortint.
Una vegada al coll
una passejada fins el cotxe i d’allà al bar Tahusa per reanimar el cos que
falta li fa amb una bona cervesa.
Ja sigui per la roca
o pel fred, la via no ens ha fet el pes, però tinc referències d’una via veïna
de la que m’han parlat molt bé (Ni contigo, ni sin ti) , caldrà anar a fer-la
per veure si trèiem aquest regust que ens ha deixat la roca de la Serra de Carreu.
J. ESTRUCH
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada