DIUMENGE, 03 DE MAIG
Tres dies de festa i no
poder sortir fins l’últim, aquest és el nostre calendari per aquesta setmana.
El VISA i jo tenim compromisos familiars els primers dies però ens guardem el
diumenge per fer una escapadeta, tot i que diuen que farà molta calor.
La zona on anirem, no cal ni
parlar-ne, anant com vaig amb el VISA, és condició no negociable, Vilanova de Meià.
A les nou estem a Cal Cirera
davant d’un bon esmorzar i a les 9, 30 ja aparquem al Pas Nou on tan sols hi ha
un cotxe.
El nostre objectiu, la via
“Baron Rampante” una línia molt directe que sorteja en “lliure” la gran zona de
sostres de la paret , dic el “lliure” perquè nosaltres ens hem afartat de fer
A0.
La via no dóna respir des dels
primers metres fins l’ últim i la primera tirada n’ és un exemple.
El primer tram la roca és
lletja , encara que no del tot dolenta, però l’aspecte no és encoratjador, el
primer pas tonto el tenim a l’altura del segon parabolt, just per superar un
petit forat i el segon que no és tan sols un pas si no un seguit de moviments
està en posar-te sota el sostre i flanquejar a l’esquerra fins a superar aquest
i poder entrar a la reunió.
La segona és un xic més
difícil que la primera, el primer tram molt vertical fins l’entrada d’ un
diedre perfecte és dur però factible, el tram de diedre és més fàcil però
després cal flanquejar a l’esquerra i enfilar un desplom que ens deixa a una
rapissa on hi ha la reunió. Aquest darrer tram és molt dur, tot i agafant-te a
les assegurances per fer A0.
La tercera ja és més
punyetera, sortida de la reunió amb la primera assegurança a 5 metres, després
ve un tram fàcil per agafar el primer bombo on hi ha un pas molt difícil i
obligat, per agafar unes petites rapisses que et porten a l’esquerra al darrer
tram molt i molt difícil. Aquí tot i fer-ho en A0, les assegurances estan un
xic separades i per tant costa més
arribar-hi.
La quarta, ja comença com
l’anterior i d’entrada hi ha un pas que et treu els colors, tot i agafat en A0 a la segona assegurança, cal sortir a la dreta per sota un sostret amb unes
preses arrodonides per arribar a pinçar el següent, la
por, la fa el fet que l’assegurança que deixes queda per sota dels peus i a
poca distancia de la rapissa on hi ha la reunió i una caiguda és costellada a
la reunió inevitablement.
En la cinquena i sisena hem
trobat una lleugera divergència amb la ressenya, la cinquena ha resultat un xic
més senzilla que la sisena i amb això hem coincidit tant el Visa com jo. Si la
primera presenta un petit tram més potent que la resta. La sisena, sobretot a
partir de la meitat es fa més mantinguda.
.jpg)
Una vegada a la feixa dubtem
si pujar fins el cim o sortir per la feixa, aquesta darrera opció guanya i en
poca estona ja estem de nou al cotxe.
De baixada tan sols fem la
parada obligatòria per fer la Cervesa i directes a casa.
J. ESTRUCH
Vaja viotes que us casqueu!! poques us en dèuen quedar a Roca dels Arcs.
ResponEliminaHola Jaume, encara en queden unes quantes per fer, tot i no comptabilitzar les d'artificial difícil que ja les tenim excloses de la llista (no tenim edat per segons quines bogeries) i això de portar pitons, com feiem fa anys, ja és historia per nosaltres
EliminaSalutacions i bones escalades
Josep Estruch