VIA JOSEP Mª MONTFORT

DISSABTE, 25 D’ABRIL

Dissabte típic de primavera, un matí bo i a partir del migdia, aigua per tothom.

Avui li toca escollir zona al Lluis i proposa anar a l’Alt Urgell  i no tinc cap problema,però a l’hora de decidir la via ja són faves d’un altre paner, ell proposa anar a fer la via Nuria a Sant Honorat però al explicar-li el meu raonament va decidir deixar el tema per més endavant.

Ara ens trobem a Coll de Nargó, esmorzant però sense tenir un objectiu concret, fins que decidim pujar a la Serra de Sant Joan i posar-nos a la via Josep Mª Montfort.

Arribem a peu de paret a les 11,00 i apart de la suada de la pujada, sembla que avui no suarem gaire, el ventet és fred i les boires corren molt , senyal que ens tocarà espavilar-nos si no volem mullar-nos.

La primera tirada no és gaire encoratjadora, més aviat és cutre, i les primeres assegurances fan por, dos angles de prestatgeria per a protegir uns quaranta metres, per sort la dificultat no és molt gran i es pot pujar bé. La reunió la fem al mateix lloc que la via Dismi .

La segona seguim en diagonal a l’esquerra, hi ha un parabolt i fins no agafar el díedre final darrera un esperó no hi ha res més, aquesta tirada és d’anar per intuïció, sobretot nosaltres que no portem ressenya.

La tercera comença amb un pas picant i s’endinsa en un díedre amb dos pitons , a l’alçada del segon hem deixat el díedre per l’esquerra per tornar a entrar-hi un xic més amunt on he vist una reunió amb dos parabolts però he considerat que portava pocs metres i he seguit pujant, a l’alçada d’un arbre i dins un segon díedre he muntat una reunió, semblava que era un lloc adient per fer-ho però no hi ha res, però amb moltes possibilitats de protecció amb flotants, després de muntar-la he vist uns 5 metres més amunt la reunió verdadera, però ja tenia tot muntat i al Lluis pujant, per tant hem decidit fer  reunió . Després el Lluis ha continuat pujant i fer reunió en la bona.

La quarta presenta un llarg flanqueig horitzontal fins arribar a un díedre molt marcat, aquesta és la millor reunió de la via, amb pati per sota i un díedre perfecte per sobre.

La cinquena tirada , per mi és la millor de tota la via, comença amb un díedre perfecte fins arribar sota un sostre d’allà cal flanquejar a la dreta i seguir pujant seguint el fil de la placa que hi ha sobre una línea de sostres fins una feixa, teòricament aquí hi ha una reunió, però el Lluis no ha vist res i ha preferit seguir la feixa fins arribar a un gran pi que hi ha al final que resulta ser la següent reunió.

Ara estem sota una muralla de sostres i teòricament ens resten dues tirades de 25 metres, el primer tram puja per unes fissures recte amunt fins arribar a un pitó i segueix amb un flanqueig aeri  a l’esquerra per sota els sostres, en aquest tram hi ha un parell de passatges molt bonics , superats els sostres arribo a una feixa i decideixo seguir pujant. El primer tram és finet fins arribar a un parabolt però es fa bé, en canvi, la resta em fa suar de valent, amb les ziga zagues de la tirada les cordes tiben de valent i tinc que recuperar-les abans de fer cap moviment, a més la roca no és gaire bona, per sort resten pocs metres per arribar al cim.

Una vegada al cim i ja en la vessant Nord comencem a notar l’ humitat de la tempesta que va acostant-se i decidim no entretenir-nos i baixar per cames.

Baixant per la canal comencen a caure les primeres gotes però aconseguim arribar al cotxe sense quedar xops. Baixant per Montanisall el temps es posa serio i cau un bon xàfec , uf, ens hem salvat pels pels!!!.

Baixant ens aturen al bar Tahusa per fer la cervesa i les braves de rigor i de pas veure el començament del Barça –Espanyol que per poc ens deixa sense lloc al bar, de la gentada que hi ha.

J. ESTRUCH