MITES 2000

DIUMENGE, 21 DE GENER

Aquesta setmana surto amb en Pere i tenim l ‘ intenció d’anar a conèixer una paret on ni ell ni jo hi hem escalat mai, la paret de Sant Miquel.

Tot i que la meteo dona ventades creiem que estarem protegits i no ens molestarà gaire. També s’apunta a la descoberta en Sergi.

No tenim molt clar quina via volem fer i per axó portem totes les ressenyes que coneixem de la zona

Finalment ens decidim per fer la “Mites 2000” ja que totes les piulades la deixen prou bé, tan sols un inconvenient, que es queda a mitja paret. Nosaltres decidim pujar tot el material i depenent de com vagi l’escalada seguirem fins el cim.

La primera tirada no és gaire difícil però la roca no és bona del tot, un xic crostosa però es deixa fer be. A la reunió veiem la placa que surt en alguna piulada i que creiem trobaríem a peu de via.

La segona comença amb roca també crostosa  fins una feixa, desprès el terreny es redreça i cal superar un tram difícil d’assegurar fins arribar a un llavi on hi ha un parabolt.

No hem vist unes assegurances que hi ha sobre l’esperó i hem pujat per una fissura amb roca mediocre on cal mirar on t’agafes, (per la placa es veu molt mes bona la roca, però al no veure les assegurances hem pujat per la part més lògica.

La tercera comença amb un pas molt vertical i amb molt bona roca, un parabolt assegura aquest tram, desprès un tram vertical fins arribar a una fissura en arc, aquest tram és el més difícil i esta protegit per dos pitons.

La reunió és en una petita feixa sota d’una gran placa barrada per un sostre.

Aquesta tirada és la més potent de la via, comença amb una diagonal a la dreta per anar a cercar una fissura, aquest primer tram és fàcil de protegir fins arribar a un primer pitó. Per sobre cal fer un parell de tibades en bavares de dits força espectaculars fins arribar a un parabolt al vell mig de la placa.

Aquest tram és molt difícil i ens ha calgut posar-hi un estrep, un segon parabolt ens deixa encara mes al mig de la placa i cal fer una bona apretada per arribar just sota el sostre on hi ha la següent assegurança. A partir d’aquí uns passatges força espectaculars i estranys , amb savina mil·lenària inclosa et deixen a la reunió dalt d’un petit balconet .

La cinquena tirada comença amb un pas potent per sortir de la reunió que es manté fins arribar a un petit sostre que cal salvar per l’ esquerra  i una vegada superat tornar a flanquejar a la dreta i situar-te sobre, desprès cal seguir una sèrie de plaques amb bona presa fins la reunió.

Aquí decidim que com que anem be de temps , seguirem explorant i sortirem per dalt.

Una mica de jabali i algun ressalt de quart grau ens deixen a una feixa molt gran i amb 60 metres ens situem sota un segon mur.

No entenem com els aperturistes no van aprofitar aquestes agulles que tenim davant. 

Nosaltres hem agafat un pas entre dues agulles per seguir progressant, (i segur que no hem estat els primers).

Amb 60 metres més ens plantem sobre de les agulles i tan sols ens resten uns 20 metres fàcils per arribar a la carena.

Ara tenim el dilema de decidir si anar per la dreta o per l’esquerra. Decidim agafar la carena que va al Est i apropar-nos fins el Pas d’Osca i d’allà el camí que ens deixa a la pista.

El descens ha estat llarga i còmode però ara ja coneixem la possible baixada de les vies que resten a la dreta de la Mites 2000 i que són la majoria de les vies que hi ha a la paret de Sant Miquel.

Una vegada al cotxe anem directes fins Bellcaire per fer la merescuda cervesa.

J. ESTRUCH