VIA PAPILLON BLEU

DIMECRES, 1 DE MAIG

Ja tenim superada la Setmana Santa i tot torna a la normalitat, bé quasi tot, perquè aquest primer dimecres és la festa del treball i també distorsiona els plantejaments.

Després de llançar l’ham a principis de setmana, sembla que no hi ha quòrum, però per sort i al ser festa el Pere i l’Angel si que poden sortir. Ja som tres i podem escapar-nos.

La proposta és anar al roc de la  Pessonada que fer una via no gaire comercial, per dir-ho d’alguna manera. Però ja comencem malament, hem quedat a les vuit a Jorba.

Després de trobar-nos anem fina Artesa per esmorzar i d’allà directes al poble de Pessonada.

Les referencies que tenim son poques i anem seguint la pista que surt del poble i que travessa tota la paret, anem aturant-nos cada poc per veure el perfil de la roca i poder esbrinar el itinerari.

Per fi, en un creuament de pistes amb un cartell que posa Pessonada, creiem endevinar la línia de la via.

Anem fins el peu de paret i triguem una bona estona per veure per on començar, (tot esta molt brut, mostra de la poca comercialització de la via).

Hem trobat en un diedre molt trencat i brut en el seu principi, un buri a uns cinc metres del terra, però ens fa mala espina els primers metres i decidim entrar per un segon diedre situat uns metres a l’esquerra i que ens deixa en la mateixa feixa.

Per sobre queden un cinc metres verticals sense cap possibilitat de protegir, es veu factible, però tenim la mosca darrera l’orella, (son quasi les dotze i si seguim així ens tocaran les puputs a la paret). S’imposa fer un ràpel d’un arbre i afegir la via a la llista d’abandonament pendents de repetir.

Tornats al cotxe, cal estudiar l’opció B, (que sempre cal portar quan vas a vies desconegudes) per amortitzar la sortida.  Decidim anar a Collegats.

Escollim anar a la Portella Blanca Inferior, (jo he fet una via i te una aproximació curta, a més la roca és molt bona), ells no coneixen el lloc.

Quan pujo a Collegats, sempre porto les politges per creuar el riu, perquè les vies de la vessant dret del riu , a prop del cotxe i que es poden fer, ja les he fet quasi totes i en canvi a la vessant esquerra, n’hi ha un munt que tinc pendents.

Una vegada a peu de via, escollim la via Papillon Bleu (una de les clàssiques de la zona).

La primera tirada és curta, uns quinze metres, però matona, hi ha un clau a uns deu metres del terra però aquests metres fins el clau son potents !!, diuen que és cinquè grau, però si li donessin mig grau més seria més precís.

La segona, és igual que la primera , una placa molt vertical on trobarem un pont de roca i dos pitons, sembla impossible pujar per on va la via, però amb tranquil·litat vas trobant l’itinerari. Referent a la graduació , igual que l’anterior i és que el grau a Collegats és molt car.

A la tercera tirada , ja entrem en el diedre, la roca és bona (amb molt relleu com a Malanyeu) però hi ha molt fong que fa desagradable d’agafar-si, aquesta tirada es fa mig en placa i mig en diedre, i amb les assegurances força allunyades.

La quarta tirada, segueix la mateixa tònica, però la roca és més estranya encara, com si tingues una crosta sobre i per sota terra vermella , sembla que en qualsevol moment arrancaràs la crosta, la part més difícil és superar la sortida del diedre , abans de fer el flanqueig a la dreta que et porta a la reunió. A la dreta de la reunió hi ha una instal·lació de ràpel (aquí acabem dues vies de la dreta).

La cinquena tirada, és completament diferent a les anteriors, hi ha assegurances per un tubo, hem  deduït que hi ha cordades d’esportiva (vies de la dreta) que surten per dalt i la tirada segueix la tònica de les seves tirades, (força assegurades).

La sisena tirada, és fàcil, un diedre ens deixa sobre una aresta que caldrà seguir fins arribar al bosc penjat on ja podrem desencordar-nos.

La baixada l’hem fet amb dos ràpels de trenta metres.

Una vegada al cotxe, anem fins la Font de la Figuera per refrescar-nos i després directes a Bellcaire per fer un mos.

J. ESTRUCH