VIA SMILE

DISSABTE, 19 D’OCTUBRE

Avui dissabte, amb el temps una mica insegur, hem quedat sis companys per sortir a fer una escalada i a veure el que el temps ens deixa fer. No estem gaire convençuts de poder escalar però l’esperança mai la perdem.

Sembla que per ponent el temps aguantarà més i decidim anar a esmorzar a Bellcaire d’ Urgell i allà acabar de decidir.

Entre mossegada i mossegada decidim anar a Corçà i fer alguna de les vies curtes que hi ha per la zona de la Pertusa, i coses de la vida, soc l’ únic que ha escalat a la zona.

Arribats al pàrquing resulta que el temps és millor del que pensàvem i ens dividim en tres cordades. Al Joan , el Manel, el Juan Carlos i el Felip, els recomano que vagin a les vies que ja he fet l’Spectra i la Ponent del mestre Remi. Mentre que l’Isabel i jo anirem a una nova via del mateix i que esta un xic més a la dreta de les anteriors.

La primera tirada, presenta una roca no gaire fiable i molt molsosa es veu que no l’ha fet gaire gent, l’ hem trobat més difícil del que diu la ressenya ja sigui per la roca o per la molsa, però hem pujat com si trepitgéssim ous , a més hi ha tres trams més difícils que la resta. A més de les cinc assegurances que hi ha a la tirada nosaltres hem posat tres flotants més, un micro, un 0,50 i un 3 de camalot .

La segona tirada , la roca millora molt i a les cinc assegurances que hi ha tan sols hem afegit una baga en una sabina en el passatge més complicat de la tirada, aquesta tirada l’hem gaudit.

La tercera és un canvi de reunió d’ uns 5/10 metres fins travessar la feixa on estem i sobre nostre hi ha un magnífic diedre fissurat que cal superar per acabar la via.

Aquesta tirada es magnifica, primer una entrada lletja per una placa i amb roca que no dona confiança, hi ha dues assegurances i una tercera per entrar al díedre.

Aquest un díedre perfecte acabat en un sostre, tot ell fissurat de dalt a baix i també net. Bé, hi ha un pitó a mig díedre, a la placa de la dreta, però no l’ hem utilitzat perquè les peces que poses queden de meravella, hem posat tres camalots, 0,75, 05, 1 i 2.

Una vegada a la reunió, un rapel de trenta metres i tornem a ser a la feixa.

La nova guia del Luichy diu que millor rapelar tota la via, però a la reunió de la feixa no hi ha ràpel muntat i hem preferit baixar caminant que es força rapit.

Una vegada a terra anem a veure als companys que també han acabat una via i parlem de fer-ne una altre o marxar a fer la cervesa.

Com que ja hem temptat al temps, tot i que no fa cara de posar-se a ploure, decidim que ja hem fet per avui i marxem a Bellcaire per fer un bon apat..... i la cervesa de rigor.

J. ESTRUCH