DIUMENGE, 15 DE DESEMBRE
Aquesta setmana tornem
a baixar als Ports.
A principi de setmana
havíem parlat amb l’Isabel de trobar-nos amb la colla de Vilafranca amb els que
no coincidim des de Marroc, és que ja tenim mono de sentir les seves bestieses
, je ,je.
Amb les propostes
tenim dos llocs en dansa, pujar a Oliana o baixar als Ports, però tenint
present que diumenge serà el darrer dia que es podrà escalar a la Gronsa
Central, on encara tenim feina pendent, la opció és obvia.
Finalment serem cinc,
l’Isabel, en Pere, l’Angel, el Benjamí i jo.
A les nou i mitja
estem a Horta fent un bon esmorzar i d’allà directes al pàrquing on deixarem el
cotxe. Avui no hi ha ningú!!!.
Tenim dues vies com a
objectiu, no les teníem controlades ni l’Isabel ni jo, però un dia furgant per
Internet vaig trobar les ressenyes. Son les vies “Utinghami el rei de la boira”
i “El somriure del yeti” i ara resulta que la colla de Vilafranca ja les ha fet
i tot.
Tot i així decideixen
venir per fer una variant que han vist en una d’elles.
Fem dues cordades, i
l’Isabel i jo mantenim la nostra i ens
decidim per començar per la primera “Utinghami el rei de la boira”. D’aquesta tenim controlada la
dificultat per tirada i els metres encara que aquesta darrera dada no es
correspon amb les tirades que hem fet.
La primera tirada no
hem sabut trobar la reunió i hem arribat directament a la segona reunió,
sortint uns metres a l’encop, aprofitant que no es gaire difícil.
La segona tirada és
la més difícil, sobretot els primers metres, i on cal sortir amb decisió
esperant trobar assegurances perquè moltes no es veuen. Aquesta tirada es
curta.
La tercera, va
acostant-se al díedre que tenim a la dreta però sense arribar a entrar-hi fins
que no arribes a la reunió.
La quarta tirada, ja
sobre la feixa, segueix la mateixa tònica, supera un díedre però sense
apropar-se gaire, sempre per la placa de la dreta.
Mentre preparem els
ràpels del coll, arriben els companys i axó ens ajuda a accelerar la baixada
permetent-nos fer una segona via.
Aquesta vegada fem canvi
de cromos, nosaltres anem a fer la via “El somriure del yeti” i ells es posen a
la “Utinghami”.
Aquesta segona via,
ens costa un xic de localitzar i comencem per la variant que han fet ells, per
a mitja tirada desviar-nos a la que volem fer. (Les primeres assegurances de la
nostra via no les hem localitzat) . Hem fet reunió a un deu metres per sota , a
la reunió de la variant.
La segona tirada si
que hem trobat el recorregut adequat i hem arribat a la reunió sense problemes.
La tercera reunió
segueix un díedre però tampoc acaba d’entra-hi tan sols en algun punt s’hi
acosta però sempre va per la placa de l’esquerra, hi ha algun passatge a
controlar on la roca és més aviat mantega, però la majoria de recorregut és
roca molt bona.
La reunió esta just
al final del díedre i ens caldrà fer una curta tirada per la feixa per arribar
al peu de la següent tirada.
La cinquena tirada és
de navegació per cercar la millor roca encara que en algun punt no ho
aconsegueix, però el tram final és bonic i amb força aire entre les
assegurances.
Cal dir que de les
cinc vies que he fet en aquesta paret, la millor tirada de totes , (i a molta
distancia) és la darrera tirada de les vies “Suspiros almendrados” i “directa
almendrados”. Personalment una de les millors tirades de la zona.
Acabada l’activitat
hem volgut fer una cervesa en el camí de tornada però no hem trobat res obert
fins quasi Tarragona. Axó si no l’hem perdonat.
J. ESTRUCH
Que us van semblar les vies???
ResponElimina