DIMECRES, 11 DE MARÇ
Aquesta setmana a la
crida per sortir , sembla que tindrem quòrum, perquè ha estat un degoteig de
gent que s’apunta per anar a Rubies.
Abans de sortir hem
comptabilitzat set companys que també tenen la mateixa intenció que nosaltres ,
o sigui que serem uns quinze. Caldrà repartir-nos (per sort hi ha moltes vies a
fer).
Nosaltres sortim a
les 7,30 com tenim per costum i anem directes a Artesa per fer un bon esmorzar
i d’allà pugem directes al Coll de la Portella Blanca per la pista del Hostal
Nou. Els altres companys havien quedat a Vilanova per trobar-se, però arribats
al pàrquing encara no han arribat ells.
Ens repartim les
cordades i els objectius i el resultat ha estat que tres van a la via “maduritas calients” i quatre ens
quedem a la darrera via oberta per la colla “Nag-trio-band” , que encara no he
fet.
Farem dues cordades,
la primera amb el Ginés i jo , i la segona el Manel i l’Antonio.
La primera tirada és
de tràmit per superar el contrafort de la paret.
La segona tirada és una
de les joies de la via, comença amb un flanqueig a l’esquerra per agafar un
díedre vertical amb algun passatge picant, però el que he trobat picant de
veritat ha estat l’entrada a la reunió fins que no he vist que la millor manera
d’entrar-hi era donant l’esquena a la paret.
La tercera tirada és
de tràmit, alternant trams de roca bona i d’altres de dolenta. El tram més
bonic, la placa per entrar a la reunió.
La quarta tirada , és
com l’anterior, trams bons i d’altres de dolents, el millor de la tirada, la
reunió que la fem sobre una agulla enganxada a la paret i que ens dona entrada
a una tirada molt estètica.
La cinquena tirada, es
tota ella amb flanqueig a la dreta, amb un primer passatge que costa de veure
però curt i desprès cal seguir una fissura horitzontal amb bona presa que ens
deixa a l’aresta cimera.
Teòricament ja hem
acabat la via, però proposo als companys fer la darrera tirada de la via “David
Doaigues” que recordo va agradar-me molt quan vaig fer-la i allargarem un xic
l’escalada.
Una vegada tothom al
cim, ens preparem sense preses per tornar al cotxe, donat que els companys
encara no han sortit de la seva via.
Ara si, una vegada
tots reunits, anem a Cal Cirera per fer una bona cervesa, on també coincidim
amb els altres companys.
J. ESTRUCH
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada