Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dilluns, 17 de maig de 2021

DIEDRE AUDOUBERT

DISSABTE, 15 DE MAIG

Hi ha vies on cal anar preparat tan física com mentalment, si no les pateixes del primer al darrer metre.

Aquesta  “aventura” va començar divendres al saber que no tenia company per sortir dissabte, aleshores vaig començar la roda de contactes per si tenia sort de trobar algun company de cordada lliure.

Molts companys van convidar-me a ajuntar-me a la seva cordada i finalment vaig decidir fer-ho amb el Jordi i el Dani que feien una proposta diferent i agosarada, Montrebei.

Portàvem diferents opcions, però crec que va ser esmorzant a Bellcaire que varem acabar de decidir-nos per l’objectiu, (també va influir que al bar varem coincidir amb en Toni i el Ricard, que havien fet una de les propostes i la deixaven com a molt bona)

Tenim clar on anirem, el Diedre Audubert, a la paret de Catalunya. Ni se’ns va passar pel cap que érem tres i anàvem tard.

A les 10, 30 estem al Prat del Lluis, que és un campo de furgonetes,(qui ha vist i qui veu ara aquest pàrquing, és com la nit i el dia, varem comptar unes 20 o 25 furgonetes i moltes d’elles aparcades sobre el camp) No m’estranyaria que aviat ens tanquin l’accés.

La via, molt mantinguda i amb el grau molt ajustat, els quarts son cinquè, segur, i per sobre d’aquest grau cal posar-li mig grau més, deu ni do , aquests francesos !!.



A més totes les tirades demanen afegir a les assegurances que hi ha un munt de flotants.

A la tirada vuitena, sota d’una de les tirades estrella, ja veiem que anem lents, però baixar pot resultar complicat, Totes les reunions son amb pitons i arbres a més que hem anat fent un petit arc a l’esquerra i no sabem que hi ha sota. Decidim seguir pujant confiant que el Dani que és el jove de la colla i també el que te molt més grau ens pugui treure.

La novena tirada ens costa un munt de temps esbrinar per on seguir una vegada superats els dos parabolts que hi ha a tota la via i el Off Wind de dalt ens deixa ben tocats.

Les següents tirades son més suaus fins arribar a la tirada 12, l’altre plat dur de la via. El Dani pot fer-la de dia, el Jordi amb les darreres llums i jo completament a les fosques, per sort porto un frontal i puc pujar i recuperar el material.

Com que tan sols tenim un frontal, la darrera tirada es tota una aventura.

El primer de corda porta el frontal i els de darrera anem pujant seguint la corda i a les palpentes.

Arribem al cim completament de nit i encara ens queda baixar. Com que es negra nit ens costa trobar la fita però finalment ho aconseguim i la baixada va força be aprofitant les llanternes dels mòbils.

En definitiva, una via on cal anar-hi ben fort i mentalitzat, i sobretot amb el grau ben consolidat, no regalen res.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM......................................Diedre Audoubert

APERTURISTES.....................Luis Audoubert i Marc Galy

COMPANYS DE CORDA ....... Dani Querol  i Jordi Rosillo

MATERIAL NECESSARI......... 2 jocs de camalots fins nº3, i un nº 4, joc de totems,                                                                fissurers, aliens i unes 18 cintes (millor extensibles)

DIFICULTAT MÀXIMA............  6b/A1

 



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada