VIA BADALONA

 DIUMENGE, 04 DE JULIOL

Avui diumenge hem quedat un munt de gent per anar a escalar i sobretot a amagar-nos del Sol. La proposta anar a la cara Nord del Pedra.

Sortim d’ Esparreguera, el Jordi, el Juan Carlos ,l’ Isabel i jo . També de Vilafranca surten en Pere i l’ Angel amb l’ intenció de trobar-nos al Rosal per esmorzar junts.

Una vegada satisfeta aquesta necessitat, marxem directament al pàrquing de sota el refugi. No teníem clar si els advertiments de la Generalitat de restringir el transit fins el mirador ja estaria aplicat i no podríem pujar.

Però no hi ha res concret, ha estat un “ globus sonda” per veure com reacciona la gent. La veritat ara son les deu i hem trobat molts aparcaments buits al voltant del mirador. Els de sota el refugi ja eren plens i ens ha calgut aparcar superada la barrera de ferro. (altres vegades ho he vist molt pitjor).

Fem l’ aproximació fins la Dent de Cabirols i ja veiem gent escalant i varies cordades que estan fent el mateix que nosaltres. Tot i que dubto trobar cap cordada al nostre objectiu. No es una via de consum massiu.

Arribats a peu de via, cal localitzar els itineraris i dels dos objectius que portem , escollim per majoria, la via Badalona, o sigui que el meu primer objectiu ha quedat ajornat, un altre dia serà !!.

Fem dues cordades de tres per estalviar-nos perill de caiguda de pedres de la primera cordada a la tercera. Davant anirem el Jordi, el Juan Carlos i jo. La resta darrera.

La primera tirada ja ens ensenya les credencials, uns primers metres agraïts però el tram final, “peleon”, per sort trobem que esta ben equipada amb material vell i nou. Hi ha nou assegurances entre pitons, espits i algun parabolt, estem de sort.

La segona tirada comença amb un mur molt vertical i compacte, sort d’ un arbre que hi ha a l’ esquerra que et permet superar els primers metres, Desprès la tirada entra en una canal més fàcil fins la reunió. Els primers metres estan assegurats amb dos espits, a la resta de tirada , res, però es deixa assegurar bé.

La tercera tirada, es fàcil, però no tant com diuen les ressenyes, cal anar en compte amb la roca i l' herba que hi ha. Trobarem un parabolt a mitja tirada.

La quarta tirada, tots hem trobat que es la més compromesa de tota la via, trobarem quatre assegurances , (pitó, espits i parabolt) però la roca es molt a controlar i cal mirar totes les presses abans d’ agafar-te. A més el recorregut no es gaire evident i costa seguir el millor camí.

La cinquena tirada comença amb un tram d’ artificial,(6b per als masters).trobarem tres pitons i un parabolt en aquest tram. Desprès una sortida en lliure que es pot protegir be i un tros de feixa abans d’entrar en un díedre amb no gaire bona roca protegit per tres pitons.

A la reunió hi ha dos pitons i un espit als peus (???). També es pot reforçar amb flotants.

La sisena tirada es la millor tirada de la via, amb bona roca i amb passatges espectaculars, llàstima que aquesta no esta re equipada. Però a casa mirant el llibre dels Dalmau, aquesta tirada no correspon a la via i s’ acosta més al itinerari de la Cerdanyola. Hi hem trobat un pitó i un tac molt fet pols, però es pot assegurar amb flotants.

La setena tirada, comença amb una placa molt fina que han assegurat amb dos parabolts i un pitó que ja hi era en el primer tram i en el segon per allargar la via trobarem dos parabolts que ens ajuden a superar la darrera placa.

La reunió cal muntar-la a la carena final amb bones fissures.

La baixada la fem per la tartera i una vegada al refugi, aprofitant que no hi ha gent, fem la cervesa de rigor.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM...............................       Badalona

APERTURISTES ............        F. Pañella i F. Suñol

COMPANYS DE CORDA........ J. Carlos Sanchez, i J. Rosillo

MATERIAL UTILITZAT..........  14 cintes, jocs de Camalots fins nº3, semafor Aliens

DIFICULTAT....................       A1/V+