VIA MOJITO

 DIMECRES, 30 DE JUNY

Les prediccions de la meteo per avui no son gaire bones, en alguns llocs ens fregirem de calor i en d’ altres ens mullarem.

Però fent cas al instint, decidim anar a Vilanova i cercar una via a l’ ombra, al menys matinal.

Avui sortim l’ Isabel , el Joan i jo. El nostre objectiu la via “Mojito” a la paret de Zaratrusta. Fa poc temps varem fer una via veïna, la via “Caipirinya” i tot i mirar-la amb recança, les plaques de la part final ens van cridar l’ atenció, llàstima que son molt difícils per nosaltres.

Però avui anem amb el Joan que ens pot ajudar a superar-les i nosaltres estem disposats a patir.

Quan arribem a Artesa per esmorzar ens trobem als companys, Joan i Juan Carlos que tenien plans per anar a Pirineu però els han canviat per anar a terres més “seques”.

També ens trobem amb en Toti i en Benavent que van a fer la via “Caipirinya”, o sigui que els tindrem de veïns.

Arribats al lloc d’ aparcament, no hi ha cap cotxe, ni aquí ni en cap dels aparcaments de la zona, estem completament sols.

Donat que fa poc temps que varem fer l’ aproximació no ens costa gens trobar el millor camí per arribar a peu de via i comencem l’ escalada.

La primera i segona tirada coincideixen amb les de la via “Caipirinya” i encara recordem els punts clau per fer-les sense patir gaire.

La tercera tirada és un canvi de reunió, segons algú. Però es un flanqueig horitzontal a la dreta fins entrar en un bosc que caldrà remuntar fins trobar la reunió al peu d’ un díedre. No es difícil però cal anar en compte, trobarem un parabolt a mig flanqueig.

La quarta tirada, és la tirada !!!, una placa molt vertical on per sort es veuen moltes assegurances. La seva graduació es de 6b, però ni l’ hem ensumat, hem fet tota la tirada en A0 i 6a, molt més A0 que res i els trams de 6a han estat entre varies assegurances que tenen aire entre elles.

La tirada és molt tècnica de posicionament i amb una deficiència notable de preses pels peus que t' obliga a escalar de braços, molt mantinguda, sort que les assegurances en general son properes i pots apretar sense por de caure gaire.

La cinquena tirada, sembla més humana però aquí la roca canvia i es converteix amb les pedres vermelles i rodones típiques de la zona . Hi ha un tram difícil que no hem pogut forçar-lo i l’ hem superat en A0. La resta de tirada és deixa fer bé.

La darrera tirada, enganya amb la dificultat i els metres, sembla que sigui tan llarga com la darrera tirada de la via veïna, però te uns quants metres més fins que arribes a una zona amb arbres per fer reunió. Referent a la dificultat també es més difícil del que sembla.

Una vegada dalt, decidim baixar aquesta vegada per l’ esquerra i tot i no ser un passeig, (hem perdut les fites més d’ una vegada), la baixada ha estat més rapida.

Una vegada a la carretera, directes a Cal Cirera per fer una bona cervesa.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM...............................                   Mojito

APERTURISTES................                P. Vázquez, J. García i X. Vallès

COMPANYS DE CORDA................    I. Notivoli i J. Vidal

MATERIAL NECESSARI................    16 cintes, estrep

DIFICULTAT MÀXIMA.....................   Ae/A0/6a