ASCENSION VERS UNE ETOILE

 DIUMENGE, 22 D’AGOST

Com cada estiu hi ha caps de setmana que tothom esta fora i costa trobar company, però aquesta vegada he estat previsor i amb antelació ja he quedat amb el  Pere per sortir diumenge, ell que no comença les vacances fins que tothom les te exhaurides.

Hem quedat per que em porti a coneixer una zona que no he visitat mai i que tothom ja coneix. Cambre d’Aze on darrerament s’han obert vies equipades i de bon fer.

Finalment també s’han apuntat a la sortida el Josep (Mam) i el Benjamí, o sigui que podrem fer dues cordades.

La proposta es trobar-nos tots a mig camí i fer la resta de viatge junts.

Arribem a Eyne i preparem les motxilles, (hem escollit pujar per Eyne perquè diuen que el camí es més curt que per Sant Pere dels Forcats ja que la pista esta tancada a la circulació de cotxes particulars, però en arribar a la estació inter mitja de l’estació d’ esqui, comprovarem que no es veritat, els cotxes pugen fins aquí i ens hauria estalviat mitja hora bona de patejada), l’ esplanada es plena de cotxes  que han dormit aquí dalt, famílies senceres.

Però ara ja es igual, cal seguir, remuntem la pista d’esquí de color blau anomenada “petit fontaine” fins la capçalera del seu remuntador i allà agafem un camí amb fites que va pujant la morrena de pedres que tanca el circ fins una espècie de cruïlla de camins amb una fita al terra, on agafem el camí que surt vers l’esquerra, també fitat que sembla evitar el caos de blocs i els supera per la dreta orogràfica.

Arribats al cim de la morrena de pedres cal seguir travessant la pedrera pel seu marge dret (mirant el circ) fins a trobar el peu de via.

Aqui fem dues cordades, el Mam i el Pere en la primera i el Benjami i jo darrera.

A la primera tirada costa acostumar-se a la roca, llimada pels peus i amb una mica de liquen, per les mans preses mes aviat arrodonides, però amb roca compacta.

La tirada esta assegurada amb parabolts i algun pitó es de bon fer amb les dotze assegurances que hi ha.

La segona tirada és un xic més tiesa i cal apretar més, però també esta ben assegurada, va buscant els passatges més espectaculars i segur que fent fotos des de fora la via, les imatges serien espectaculars. Fem reunió en un arbre molt gran. La tirada presenta també dotze assegurances.

La tercera tirada és la més difícil del recorregut, amb dos passatges clarament més difícils, un quasi al començar on hem posat un camalot del 0,5 per reduir l’exposició i una placa quasi al final de la tirada, molt fina i on cal navegar per trobar les bones preses.

Aquesta tirada demana catorze cintes i esta ssegurada amb pitons i parabolts.

Fem reunió al final del resalt en una bona plataforma.

Ara tan sols resta fer un petit flanqueig i en filar-nos al cim de l’agulla Cecile on hi ha una estrella de ferro plantada. En aquesta tirada trobarem tres parabolts.

El Joan i l’ Isabel, els nostres companys que ja van fer la via, van baixar rapelant, però nosaltres hem vist alguna assegurança més amunt de la cresta i decidim anar a cercar la sortida per dalt , (al començar hem vist un escalador en solitari fent la via, però no l’hem vist baixar, o sigui que es pot sortir per dalt).

Davallem uns metres del cim de l’agulla i travessem una petita aresta fins un replà al altre costat on trobarem dos parabolts de reunió.

Una nova tirada ens deixa en una aresta amb una nova reunió (parabolt i clau). En aquesta tirada trobarem dos parabolts i un clau.

La darrera tirada superem uns blocs i ens enfilem per un bosc de nerets fins un arbre on fem reunió.

Per baixar cal anar a la dreta a mitja pendent per un camp de nerets fins arribar a la carena on trobem el camí de baixada.

Bon dia de escalada/excursió amb una bonica escalada (ben assegurada i agradable i una bona excursió,( uns nou cents metres de desnivell positiu i uns mil  metres llargs de desnivell negatiu). Axó si, amb un paisatge de primera.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM...........................         Ascensión vers une etoile

APERTURISTES .........          A. Place, P. Géral, Jean C. Montagne

COMPANYS DE CORDA....... Benjamí Audet

MATERIAL..........................  14 cintes i 1 camalot 0,5

DIFICULTAT........................   6a