Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

diumenge, 12 de setembre de 2021

VIA CALMA IN-TENSA

 DISSABTE, 11 DE SETEMBRE

Avui tornem a sortir però no tinc ganes d’ anar molt lluny, es la Diada i les carreteres segurament molt plenes.

Dels llocs que hem estat mirant dos el hem descartat per motius extra escalatoris.

A Mongai hi estan treballant desprès de la neteja, (destrossa) que van fer a les parets de la carretera i de l’ Os i a Horta han tancat els Estrets per treballs a la zona.

Finalment ens decantem per anar a Abella de la Conca, donat que la meteo diu que no plourà i les temperatures no seran gaire altes.

La via escollida es la “Calma in-tensa” una via acabada de sortir del forn, (maig d’ aquest any), dels companys Remi i Joan.

Hi anem amb el cor una mica encongit, perquè diuen que hi ha un passatge força difícil.

A Carranima no hi ha ningú o sigui que tenim tota la paret per nosaltres.

La primera tirada, la més llarga de la via es força entretinguda, comença amb un passatge vertical per agafar un clau i un pont de roca llaçat amb una cinta blava, (es un bon detall per trobar la via, ja que es veu des de el terra). Desprès va saltant ressalts i plaques fins la reunió.

La roca esta tendra i encara molt bruta de liquen negre el que fa que la progressió sigui lenta i amb molta concentració. Trobarem cinc parabolts, un pont de roca i un pitó. Nosaltres hem acabat d’ amanir-la amb material flotant.

La segona tirada, sense complicacions, cal caminar per una feixa entre arbres per anar a cercar un parabolt al peu d’ un mur. La major dificultat es trobar el millor camí. La reunió es pot reforçar amb un camalot del nº 1.

La tercera tirada és maca, llàstima de la molsa, però una vegada estigui neta, es podrà forçar tota en lliure. Trobarem 9 peces a la paret (2 bagues a arbres, 2 pitons, 1 pont de roca i quatre parabolts. En un parell de llocs m’ ha calgut fer A0.

La quarta tirada  comença superant una fissura ample que atlètica i ben assegurada, quan aquesta acaba, una placa molt llisa i vertical ens porta en artificial fins la reunió. Trobarem quatre claus, dos ponts de roca i sis parabolts.

La cinquena tirada es la més espectacular i segons diuen on hi ha el passatge més obligat. El començament és senzill, superar una placa llisa amb tècnica d’ artificial fins arribar a un díedre  en diagonal que ve de l’ esquerra. El pas concret és de decisió donat que no es pot assegurar mes del que està. Una vegada superat el passatge si que es important recular un xic i posar un camalot del nº 0’3 per protegir al segon de cordada en la seva tasca de recuperar el material, sense aquesta protecció el segon esta exposat a fer un pèndol important .

Superat aquest passatge, amb un tram més d’ artificial entrem a la zona de la reunió dins de l’ ull de l’ elefant.

La sisena tirada és molt més suau, un parabolt a la sortida de la reunió i un segon arribant a la carena cimera es tot el que trobarem.

Nosaltres hem fet reunió a la instal·lació de ràpel. Amb uns darrers metres fàcils però on cal tibar de valent de les cordes.

La baixada amb tres ràpels, el primer volat ens deixen al principi de la via “ l’ ull de l’ elefant”.

De baixada cervesa a Isona per treure’ ns la calorada que portem sobre.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM...............................              Calma in-tensa

APERTURISTES.................           J. Asin i R. Bresco

COMPANYS DE CORDA...........     Isabel Notivoli

MATERIAL UTILITZAT...............   15 cintes, Camalots fins el nº 1, semàfor Aliens,

                                                    Encastadors, estreps

DIFICULTAT   ..........................    6a/Ae

 

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada