VIA SOBAO PASIEGO

 DIMECRES, 08 DE SETEMBRE

Aquest dimecres teníem que ser quatre, però finalment tan sols serem l’ Isabel i jo. (Això ja comença a ser habitual). Però ser dos no fa canviar els plans i anem a cerca d’ una paret que ens faci gaudir d’ una bona escalada.

Aquesta vegada ens decidim per fer una vista a la Ribagorça on fa temps que pugem. Escollim la via “Sobao Pasiego” per ser una de les vies que no hem fet cap dels dos i que a més ens donarà un toc d’ atenció de com estem de “coco” desprès de les vacances.

La via, segons les guies, presenta molt bona roca en tot el seu recorregut amb una graduació mantinguda en el cinquè més, però amb les assegurances un xic separades.

Sortim com sempre a les 7,30 i d’ una tacada ens presentem a Aren per esmorzar.

Ara tan sols resten un deu quilometres pel nostre objectiu. Fent aquests pocs quilometres dubtem si deixar el cotxe a dalt o baix de la presa , i finalment guanya aquesta segona opció. Ens tocarà fer les escales de la presa, de tornada.

Mentre fem l’ aproximació ja veiem cordades a la paret, però cap a la nostra via, una cordada a l’ esperó Elfos, dues a la “Lolita” i una a la “Xin Xan”.

La primera tirada, la comencem des de el nivell de l’ aigua, sense pujar les escales. Un primer tram de deu metres, suau , amb una assegurança però el segon tram ja es una altre cosa, uufff !!!, el primer parabolt molt amunt i la roca amb molta humitat costa un munt fer el pas i enganxar-me com un “cosaco” al parabolt, si la resta segueix igual, “patirem de valent”. Encara amb la roca humida poso un camalot del nº 1 en una fissura a la dreta per escurçar la distancia entre assegurances i entre el díedre i la placa puc anar pujant be.

A partir d' aquí la via es separa del díedre i s’ enfila pel mig de la placa, sembla que la roca ja no rellisca tant, però cal anar concentrat perquè les assegurances allunyen i la paret és molt vertical.

En aquesta tirada cal anar en compte amb el xapatge per què és molt llarga i arribes a la reunió amb molt de pes a les cordes. Trobarem onze assegurances.

La segona tirada és un xic més suau, tan sols trobarem nou assegurances i la roca ja no rellisca gens. Es una de les tirades que he gaudit més. Bona roca, molt franca i vertical. A la reunió he decidit fer-la a la dels Elfos on encara hi ha una escaladora de la cordada veïna. M’ ha semblat més còmoda aquesta reunió que la que ens pertoca, situada uns metres més amunt.

La tercera tirada és com l’ anterior però amb un parell de passatges més picantons, hi ha tretze assegurances i com a trams més complicats hi ha la superació d’ un sostre (per la seva esquerra) però l’ assegurança que el protegeix queda molt a la dreta. Un tram de placa on la molsa complica la progressió i l’ entrada a la reunió , on he posat altre vegada el camalot del nº 1.

El primer pas de la quarta tirada rellisca el que no esta dit i sense pensar-ho hem utilitzat un estrep. A partir d’ aquí hem posat altre vegada el mateix camalot per assegurar uns passatges de díedre molt verticals que ens porten a una placa “magnifica” i potent que no deixarem fins la feixa. Cal anar amb els nervis ben tensos en aquesta placa que veus el recorregut lògic entre assegurances, però de la darrera a la reunió, (que no es veu perquè esta a dalt la feixa) hi ha uns deu metres sense saber quin es el millor recorregut i que m’ ha costat molt d’ esbrinar. Trobarem dotze assegurances

Una vegada a la feixa, decidim marxar perquè el Sol en les darreres tirades ens ha castigat molt.

La baixada per les escales cal anar en compte, hi ha trams protegits i d’ altres trencats , però es la millor opció per tornar al cotxe.

Camí de tornada nova aturada a Aren per recuperar líquids amb una bona cervesa.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM.................................Sobao Pasiego

APERTURISTES.................. D. Brascó i Luis Alfonso

COMPANYS DE CORDA.................  Isabel Notivoli

MATERIAL UTILITZAT...................   14 cintes, Camalot Nº 1, estrep

DIFICULTAT.....................................   6a