Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dijous, 19 de maig de 2022

PASSAGE POR L'IMPOSSIBLE

 DIMECRES, 18 DE MAIG

Hi ha una creença popular entre els escaladors que diu :”si no trobes informació per les xarxes , o en trobes molt poca, es que la via amaga quelcom” i aixó mateix es el que ens ha passat aquest dimecres.


Fa temps que tenim entre cella i cella amb el Jordi d'anar a Collegats per fer la via “ Passage pour l'impòssible”, però la meteo ens feia canviar els plans. Avui hem decidit anar-hi, tot i les fortes calorades.

Segons els aperturistes, la via està equipada i es deixa fer bé............ je, je. (deu ser per a “lolos” i altres herbes, perquè per nosaltres hem necessitat tota la nostra experiencia, recursos i motivació per fer-la.


Sortim d'hora per no agafar la soleiada i ens plantem al parquing on ens espera la primera sorpresa.............. tot el parquing ple de cotxes , i tots son escalados !!!! ufff... però que donen avui aqui?. Preguntem a algun company i ens diuen que és una sortida d'alt rendiment i perfeccionament d'escalada............ ho tenim magre !!!!.

Per sort també ens diuen que la nostre via esta lliure. Deu ser la única !!!.


Pasem la tirolina que hi ha sota la Roca del Diable per no tenir que caminar, però no recordaba la pujada que fa al fer el recorregut al reves, sempre havia fet la tirolina per sortir del Barranc del Infern i ara per entrar-hi he suat la cansalada.

Fem la curta aproximació fins a peu de via on preparem el material que pujarem, toti haver-nos dit que estaba equipada, decidim fer-ho amb un joc de totems, un de camalots de tres lleves i una tramposa per estalviar-nos els passos de ganxo que diuen hi ha al artificial i comencem l'escalada.


La tirada cero, una patita grimpada amb un passatge més dificil per entrar a la reunió que esta equipada amb dues peces “EBRO” (plaqueta amb dos forats per posar burils o espits, tenen la caracteristica que tan sols admeten mosquetons petits).

Seguint amb aquest fil, tota la via esta equipada amb burils i espits de xapa petita, o sigui que la tramposa no ens serveix de res, no entra pels forats .


La primera tirada li toca al Jordi i ja ens ensenya les dents i de que va la via, verticalitat assegurada, assegurances de burils o espits i una roca de primera, (tot i que pel seu aspecte no ho sembla). En aquesta tirada trobarem unes tretze assegurances i un pitó.


La segona és un xic més facil però dificil de seguir, les assegurances no es veuen i cal navegar fins a trobar-les , trobarem set burils o espits i un pitó.


La tercera tirada, és la tirada que menys coincideix amb el que ens diuen les ressenyes, ja sigui per la exposició, jo li donaria una mica més de grau del que diuen i tan sols hem trobat tres burils en el recorregut, dels tres claus que assenyala la ressenya, ni rastre......... sort dels flotants que hem agafat... uuufff !!!.


La quarta tirada, ja sabem que sera dura, però a resultat més obligada del que creiem. Al fet de no poder fer servir la tramposa, cal afegir la distancia entre assegurances i un tram a mitja tirada que cal fer en lliure, sense poder posar-hi res degut a la solidessa de la roca vaja , per mi un 6a obligat, obligat. Per sort l'entrada a la reunió les assegurances et permeten fer artificial, aixó si, estirant el cos al màxim.


En aquesta tirada hem utilitzat les vintidues cintes que portem.La cinquena tirada, és la tirada que em fa més respecte de totes, (per sort li ha tocat al Jordi. Bé més aviat li he demanat que li toqui a ell. No m'importava lluitar en la tirada anterior que sabiem que era molt dura, però aquesta placa sempre que la mirava em tenia “acollonit”. Des de el Circ de Pessó es veu impressionant).


D'entrada una apretada per arribar al primer buril i per sobre, una excursió fins al següent i amb una dificultat important. Per sobre un tram més suau on cal anar amb el nervis templats per la distancia entre assegurances i per acabar una apretada en diagonal a la dreta per un slab fins poder entrar a la reunió.

En aquesta tirada hem fet servir el totems a dojo. També ens ha agafat el “toro” en forma de canicula que ens ha deixat fossos.


A la reunió ens mirem increduls com poden donar una graduació de 6b al extraplom que tenim sobre i que és la darrera tirada de la via. No estem ara com ara receptius amb aquesta possibilitat i decidim sortir per la dreta a cercar les fites que ens portaran als rapels del Barranc de l'Infern.

Uns trenta metres de caminar i superar algun ressalt ens porten a les reunions finals d'alguna via que va pels extraploms de la dreta de la paret i poc despres arribem al bosc, on trobem les fites que ens porten als rapels.


Els rapels estan ben muntats i amb un de 40 metres i un altre de quasi 60 estem al terra. Ara tan sols cal seguir el cami de la sortida del barranc del Infern per anar a la tirolina i fer el pas del riu de tornada, ara si sense tibar........ tan sols deixar-se anar.

Estem cansats i assedegats o sigui que una aturada a la Pobla de Segur per re-hidratar-nos amb cervesa, s'imposa.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM..........................................Passage pour l'impossible

APERTURISTES ..................... Cesar Perez Hurtado, Laurent Sarthe i Armand Ballart

COMPANYS DE CORDA.......... Jordi Ceballos

MATERIAL............................... 22 cintes, joc de totems, joc de micros, (algun fissures

petit pot anar bé)

DIFICULTAT ............................ 6a/Ae

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada