Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dijous, 15 de setembre del 2022

ABRAXAS

 DIUMENGE, 11 DE SETEMBRE

Despres de l'escalada d'ahir toca fer un bon dinar/sopar per recuperar forces , però a la sobretaula ja estem planejant el nostre proper objectiu.


Els tres que no hem fet la via , ho tenim clar....... cal fer la via emblematica de la zona, la Abraxas, una via mitica que bé val una visita a la zona per ella sola.

Els companys que ja la han fet , no dubten en recomanar-la o sigui que el Mam, la Isabel i jo ja tenim objectiu per demà.

De bon mati, despres d'esmorzar marxem a peu de via, ara ja coneixem la aproximació perquè la via esta molt propera a la que varem fer ahir. Toca tornar a mullar-nos els peus.



Aquesta via no te res a veure amb la d' ahir, hi ha alguna assegurança però poques i cal buscar-se la vida per protegir-la amb flotants.


La primera tirada sembla facil d'entrada, una placa per arribar a una feixa i seguir una petita canal que ens portasobre una agulla enganxada, per sobre una placa negre imolt fina ens dona el primer “bon dia”, per sort un cable en un pont de roca ens protegeix per arribar a una segona feixeta i per sobre un segon mur, aquest amb una roca que no te tan bon aspecte com l'anterior, aquest tram protegit per un pitó ens deixa en una nova feixa i per una canal arribem a la primera reunió sobre un gendarme.


La segona, uff !!! una placa molt llisa ens barra el pas, recte a munt la via Aritmia. Nosaltres sortir per la esquerra fent una petita desgrimpada per trobar alguna presa bona en aquest mar de roca. Fent aquesta petita desgrimpada ens posem sota una petita olla on acaben dues fissures, cal agafar la de l'esquerra, més tumbada i on trobarem un pitó. No es dificil però els darrers metres estan molt trencats i sense possibilitat de protegir-los.


La tercera reunió tornem a fer-la sobre una agulla i sobre nostre un , ( a la dreta, per la placa hi ha algun parabolt visible però pertanyen a la via Aritmia. Nosaltres cal que superem una fissura vertical que tenim sobre la reunió. La fissura esta protegida per dos pitons i ens deixa en una canal. Pujant la canal i a ma dreta trobarem una reunió que ens hem saltat, per sobre segueix la canal i entra en un tram arbrat on segurament hi ha la reunió però nosaltres hem continuat fins entrar en el diedre que seguirem . Hem fet reunió en un arbre a peu de canal, quasi seixanta metres.


La quarta tirada puja per una canal tumbada fins a trobar una reunió ???, a la paret de la dreta que hem fet servir per protegir el canvi de canal amb una baga llarga. A l'esquerra de la canal hi ha un diedre que va a enllaçar amb un nou diedre pel que pujarem fins la reunió en un gran arbre. Es la reunió situada a la base del gran diedre de la via.


La cinquena tirada ja son figues d'un altre pané, un diedre perfecte, vertical i encara un xic brut de matolls als primers metres deixen pas a una linea impressionant completament neta i amb unes possibiltats molt grans de posar-hi ferralla al gust. A mitja tirada trobarem una reunió que millor obviar-la i seguir fins una petita agulla on podrem fer la reunió més comodament.


La sisena tirada , és com moltes piulades diuen, orgasmica !!!. Una fissura vertical de parets uniformes on els flotants i els encastadors mitjans entren a caldo. Es molt mantinguda i en algun punt hem utlitzat un estrep per treballar amb tranquil·litat la colocació dels catxarros. Fgem reunió sobre aquesta agulla.


La darrera tirada, (hi ha cordades que enllacen les dues tirades) te tan sols quinze metres , també completament nets. La tirada presenta una arrancada potent que a aquesta altura impressiona. Superada la arrancada una fissura et deixa protegir els darrers metres. Una vegada dalt cal fer un rapèl de 20 metres fins una canal.


Hi ha cordades que baixen per la dreta, però nosaltres com que coneixem la baixada d'ahir que no esta lluny decidim repetir-la i en el cami de descens ens trobem a la resta de comapanys que han fet la via Colombiomania i fem la resta de recorregut junts.

La via és dura, però ens a agradat molt !!!.

J. ESTRUCH


DADES DE LA VIA

NOM................................................ Abraxas

APERTURISTES ............................ Fredi Parera, Josep E. Castellnou, Armand Ballart

COMPANYS DE CORDA................ Josep Aiguade, Isabel Notivoli

MATERIAL....................................... Joc de Camalots fins nº2 (0,75, 1 i 2 repetits)

                                                          Aliens grans

                                                          Fissures grans

DIFICULTAT....................................... 6a/A1


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada