DISSABTE, 10 DE SETEMBRE
Abans de les restriccions per COVID, varem plantejar-nos fer una escapada anual d'alguns dies per coneixer zones noves o que hem visitat poc . Però les restriccions varen aturar les propostes.
Ara hem decidit tornar a intentar-ho.
Els primers plantejaments eren d'anar al Nord però la presencia de l'huracà al Atlantic i les prediccions de la Meteo per aquests dies en fan canviar d'objectius constantment.
Finalment a un o dos dies per sortir sembla que tenim que descartar el Nord i el Centre per pluges i el Sud per calor. Ens queda la zona de Llevant.
Com que jo no he escalat mai a Montoro, proposo d'anar-hi i ja sigui per la insistencia , ja sigui perquè no ens queden opcions, decidim anar-hi i adaptar-nos al que surti.
Sortim el dissabte de bon mati per intentar aprofitar al maxim els dies de bon temps i al migdia ja estem a la zona que ens farà de casa per uns dies un lloc bonic amb arbres i el riu proper, tota una sorpresa veient el terreny que ens envolta.
Sense descans decidim anar a escalar aquesta mateixa tarda i escollim la via “ Teruel existe” una via per coneixer la roca i les possibilitats que dona el terreny.
Per arribar a peu de via ens cal travessar el riu que per sort no porta gaire aigua, però la manca de pont ens obliga a descalçar-nos.
La primera tirada es estranya, segons la ressenya es de quart superior però les preses arrodonides que presenta la roca ens posen en alerta i les assegurances, suficients, però no estan properes.
Superats els primers metres la paret es suavitza fins la reunió. Hem entrat en una canal que separa dues agulles .
La segona tirada supera un seguit de ressalts amb un tram central més contundent que la resta
La tercera tirada comença per la mateixa canal i es en aquest tram que trobarem les majors dificultats de la via amb uns trams fissurats molt verticals. Les assegurances que hi ha son suficients per a passar sense engoixes.
La quarta tirada , d'entrada sembla que segueixi la canal, però en arribar sota la torre de l'esquerra es desvia per un diedre inclinat i un xic brut que deixarem aviat per sortir a la placa de l'esquerra que superarem fins arribar a uns arbres.
La cinquena tirada s'enfila entre els arbres amb algun passatge de “plan tarzan” . No és la tirada més agraida de la via però ens deixa en un diedre que seguirem a la dreta per agafar les plaques finals de la darrera tirada.
La reunió cimera la farem sota un aixopluc a tocar del cim.
Una vegada dalt cal desgrimpar l'agulla per darrera i seguir unes fites (poques) que ens porten a un collet situat a la nostra esquerra segons sortim de la paret.
Cal agafar un collet estret amb una fita gran i desgrimpar la canal de darrera . Aqui hem tingut sort que la paret desploma un xic i ens ha protegit de la pluja que ens ha agafat sortint de la paret.
Per sort ha estat poca estona i hem pogut seguir baixant, ara ja amb el temps just per arribar al terra encara amb claror de dia.
Compta amb les desgrimpades perquè la roca mullada rellisca moolt !!!.
Dos rapels, un primer de seixanta i un segon de trenta (10 de verticals) ens deixan a nivell d'arbres molt aprop del inici de la via.
Arribem al campament ja amb la fosca i comencem apreparar-nos per demà. Per sort a deixat de ploure.
J. ESTRUCH
DADES DE LA VIA
NOM.................................................. Teruel Existe
APERTURISTES ............................. F. Sabat i J. Jover
COMPANYS DE CORDA ............... Angel Guillen
MATERIAL....................................... 15 cintes
DIFICULTAT ................................... 6a
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada