LA PROTESI

 DIMECRES, 19 D'OCTUBRE

Després de molts dies d'intentar coincidir, avui si que podem quedar amb el Josep.

La proposta que tinc al cap és anar a la Roca Gran de Ferrus per fer la darrera via que s'ha obert i que per la zona on puja fa la sensació de ser molt estetica, “ La Protesi “

Quedem a mig cami, donat que ell ve de la Garriga i jo, d'Esparreguera. Punt de trobada, la Colonia El Rosal.

Aqui deixem un cotxe i marxem direcció al nostre desti. Pel cami molts cotxes, afortunadament boletaires perquè quan arribem al parquing estem completament sols.

Com que tots dos hem fet una via al sector on anem, no triguem gaire en localitzar el peu de via. Uns metres a la dret de la via Estel.

La primera tirada es molt vertical i com sempre costa d'acostumar-se a escalar en aquesta roca, bona però que sembla que tingui que trencar-se.

Un pito a quatre o cinc metres ens dona la benvinguda i protegeix els primers metres en diagonal ascendent a la dreta, despres pel fil d'un esperó un seguit de burils ens porten al peu d'un diedre on trobem un pont de roca llaçat i un plom a més de més burils per arribar a la reunió.

La segona tirada segueix molt vertical seguint l'esperó ben protegida amb burils, tambe trobarem un pitó i un parabolt de progressió, (l'únic que trobarem a tota la via), la resta estan tots en reunions.

Portem un ressenya que dona a la tirada quaranta metres però tan sols en te vint-i-cinc.

La tercera surt per la dreta de la reunió i va a la recerca d'un diedre molr evident sobre el que trobarem la reunió, trobarem dos pitons i molts burils.

La quarta tirada surt per un petit esperonet a la dreta de la reunió i salva un petit mur, per sobre cal flanquejar a la dreta per terreny brut fins arribar a un arbre mort caracteristic i continuar per un diedre fins la reunió, en un petit repla amb un arbre.

La cinquena tirada es quasi tota amb artificial de burils, i tres pitons intercalats, en el tram final hi ha algun passatge molt llarg on cal sortir en lliure per agafar la seguent assegurança. L'entrada a la reunió es el passatge més bonic de la tirada.

La sisena tirada és la més suau de la via, comença superant un diedre molt marcat i una vegada superat anar a la dreta per seguir per un esperó. Trobarem burils i un pont de roca.

La setena tirada es perdedora, trobarem dos burils de la via i teoricament aqui s'ajunta amb la via Anna. 

Nosaltres hem trobat un pitó un xic més amunt dels dos burils i res més tenint que protegir la tirada amb flotants. Hem fet reunió en un arbre sec a una cinquanta metres.

La vuitena tirada és curta però per terreny molt trencat, superem un gran bloc que tenim pocs metres sobre la reunió i anem pujant fins trobar un arbre on fer reunió.

Teoricament aqui s'acaba la via però nosaltres hem seguit encordats i fent llargs de seixanta metres fins el coll.

Mentre recollim el material unes gotetes ens amenacen de pluja i anem rapits per baixar, queda poca estona de llum i volem arribar al cotxe de dia.

Però no sempre les coses surten com un vol, ........... c'est la vie !!!.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM........................................... La Protesi

APERTURISTES ...................... Jaume Clotet

COMPANYS DE CORDA ......... Josep Bellmunt

MATERIAL................................ 20 cintes, joc de Camalots (0.75, 1, 2),semafor Aliens

estrep

DIFICULTAT ................................ V+/Ae