Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

divendres, 18 de novembre del 2022

MIRADES INDISCRETES

 DIMECRES, 16 DE NOVEMBRE DE 2022

Aquesta setmana la meteo comença a donar senyals de canvi, es questio de començar a cercar vies orientades a Sud, però avui encara sembla que el temps aguantara i proposo a la colla anar a coneixer una zona en la que no hi hem escalat mai i pot ser una bon refugi per l'hivern.


Les meves motivacions no son tan sols aquestes sino que vull localitzar la paret de l'embut de Vilamala on hi ha dues vies arrecerades i orientades a Est que podrem fer aquest hivern.

A la zona del santuari no hi he escalat mai, tan sols he visitat la zona de Roca Subirana que esta a prop. Avui coneixerem aquest sector i que millor que provar una via del company Lluis Parcerisa, tot i que se que totes les seves vies apreten i cal anar-hi amb els nervis templats.


Proposo començar fent la via Mirades Indiscretes, es un pel tard per fer-la per la seva orientació però el fret encara no apreta, aviat en aquest sector no podrem ni aturar-nos.

La via no es de consum massiu com podrem veure en l'aproximació, un cami s'intueix a l'altura del passatge VI del Via Crucis de pujada al Santuari, però ha estat una senglerada arribar-hi fins el peu de via. Hem estat a punt de recular en creuar una tuberia que no consta al croquis de la via i pensar que no era per allà el cami, però si, uns metres superada aquesta tuberia (creiem que es nova), hi ha un petit replà on s'intueix que pot començar. (tampoc ajuda que d' assegurances n'hi ja poques i no es veuen.


La via comença amb un tram molt humit fins un petit repla on podem veure la primera part de la paret, sembla que el punt debil d'un desplom que tenim sobre és a la dreta però no hi ha res i a força d'estudiar la paret apareix molt a l'esquerra i en mig de la placa un espit salvador, ara si que estem en el bon cami.

El segon espit el tenim sobre el desplom, però d'entrada la roca no dona confiança i s'imposa un A0, (la seguent cordada ens diu que els ha semblat un pas de cinquè superior. Per sobre una placa d'uns quinze metres fins la reunió on tan sols hi ha un altre espit, (caldra jugar a “ On està Wally”), però acabem trovant-lo.


La segona tirada surt quasi en horitzontal a l'esquerra a cercar un unic espit que hi ha per assegurar un pas “tonto” on cal superar un petit desplom i seguir a l'esquerra per entrar en una canal on farem reunió en un arbre.

La tercera tirada comença amb un pas dur per arribar a la primera assegurança, cal tibar d'una llosa que si s'arrenca ens cau sobre i desprès un seguit d'espits per superar una placa molt vertical amb passatges llargs fins que arribes a un que es més llarg del compte i cal apretar els matxos i sortir en lliure per arribar-hi. Sembla que aqui s'acaba tot però no!!, uns metres per sobre es veu un altre espit i una bona apretada per arribar-hi. Per sort la roca es molt bona i dona moral per anar a buscar-lo, (tot i que crec que es més dificil del que diu la ressenya, però aixó dels graus es molt relatiu). D'aquest darrer espit fins la reunió ja no trobarem res més.


La quarta tirada, surt per l'esquerra de la reunió i tenim un espit a pocs metres, aixó dona confiança en superar un passatge que tot i no ser dificil es estrany d'entomar-lo. Per sobre una placa que va perdent verticalitat on trobarem un espit, si el busquem amb fe.

D'aqui al cim hi ha una linea d'arbres que cal creuar, el millor cami es anar directes al cim, nosaltres hem fet una marrada a la dreta per cercar el arbre més gros i despres en ha calgut tornar a l'esquerra per cercar el darrer espit de la via que hem vist molt a l'esquerra del cami que portavem.

Aquest darrer tram compte amb la roca que esta bastant esmicolada. Al cim, just a la part dreta de la barana trobarem un espit i un pitó.


Aquesta via feta més a l'estiu pot ser molt agraida, avui hem passat un xic de fret i a partir de la segona tirada a començat a bufar el vent de Nord per acabar d'amanir-ho.

La nostre intenció era fer una altre via a la vessant Oest, però el vent ens ha refredat els anims, tot i que encara hem fet la excursió per acabar de coneixer on estan les vies d'aquesta vessant i poder tornar-hi properament.


De baixada ens aturem a Solsona per fer un mos abans de tornar a casa.

J. ESTRUCH


DADES DE LA VIA

NOM..........................................................Mirades Indiscretas

APERTURISTES...................................... Lluis Parcerisa

COMPANYS DE CORDA ........................Isabel Notivoli-(Josep Aiguade, Gines Rodriguez)

MATERIAL.............................................. 10 cintes, estrep

DIFICULTAT ........................................... 6a/Ae


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada