VIA ANTON RIBAS

 DIUMENGE, 22 DE GENER DE 2023

Els que som d'interior, no teniem gaire tirada a baixar a la costa per escalar i menys al Pic del Martell on tens que fer una bona pujada per anar a peu de via, era mes aviat territori de la gent de Barcelona. Nosaltres teniem Montserrat a tocar.

Ara amb les comunicacions tan rapides és un moment arribar-hi però seguim resistint-nos a fer-hi campanya. A més hi ha les restriccions que han limitat molt el nombre de vies que podem escalar, però una escapada sempre es bona i ara es bon moment per anar-hi.

Quedem amb la gent de Vilafranca i anem a fer una matinal, sense cap objectiu concret.

Avui serem quatre, el Josep, l'Angel, en Pere i jo o sigui que podrem fer dues cordades.

Arribats al parquing de Penya Ginesta ja trobem quatre cotxes tot i que encara fa fred.

Ates que no baixo sovint m'agradaria fer una via nova (per mi) i escollim anar a la via “Anton Ribas” i els companys aniran a la “Diagonal Pasatiempo” o sigui que estarem molt propers.

La primera tirada la fem per un diedre a equipar que hi ha a l'esquerra del nom de la via que esta pintat en un “bombo” de la roca. Al costat del nom trobarem un buril. Nosaltres hem tingut que autoprotegir-nos pel diedre i sortir sobre el “bombo”, per sobre uns passatges delicats per la roca ens deixen en una feixa que creuem a la dreta per agafar un contafort de roca bona, sobre d'aquest trobarem un parabolt i rodejarem un margallo per entrar a la reunió en un repla a la nostra dreta.

La segona tirada, s'imposa un A0 com una casa, una placa llisa amb preses molt punxagudes i molt pocs peus, uufff !!! fins arribar a la segona assegurança , res de res , en aquest tram ja es troben peus i es més factible. Superada la placa, un flanqueig caminant a l'esquerra i arribem a la reunió.

La tercera tirada surt per la dreta per un diedre brut i dificil de protegir que ens deixa sota de la primera bavaresa, aquesta, força potent i vertical, no trobarem cap assegurança fins superar-la i aleshores trobarem un buril per superar un diedre que ens deixa a la reunió.

La quarta tirada comença amb una rampa que ens porta a una segona bavaresa, per sort més suau que la primera i sobre d'ella un aparabolt en mig d'una placa llisa, sembla que calgui seguir per aquesta placa però uns metres per sobre i al costat d'una fissura ample trobarem un segon parabolt al costat d'un espit vell. Ara una fissura ratlla un sostre en sentit horitzontal a la dreta, molt bona de mans però dolenta de peus, per sort es menja el que li posem, tant que a nosaltres s'ens ha menjat un camalot del nº 03 que ha trencat un cable de las pales i no hem pogut treure`l.

Aqui s'acaba la fissura peró cal seguir en lleuger flanqueig ascendent a cercar un pont de roca llaçat molt cridaner a la nostra dreta i finalment sortir per un encastament brut fins la reunió que farem en ponts de roca naturals a la sortida del encastament.

D'aquest darrera part de la tirada hem vist diferents ressenyes i cada una surt per un lloc diferent.

Teoricament aqui s'acaba la via , però per sobre encara hem trobat un parabolt en una tirada molt llarga entre arbres i petits ressalts.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA...................... Anton Ribas

APERTURISTES......................... X. Cullell, M. Miranda

COMPANYS DE CORDA .......... Pere Giró

MATERIAL................................. Joc Camalots fins nº3 (repetir mitjans), Joc de micros

DIFICULTAT .............................. V+/A0