SOMNI D'UNA NIT D'ESTIU

 DIMECRES, 22 DE FEBRER DE 2023

La meteo d'avui ens ofereix un xic d'estabilitat abans no entri una nova baixada de temperatures i aigua a dojo,.... segons diuen. Tan sols un petit front passara de bon mati per ponent.

Amb el Lluis i el Gines hem quedat a les vuit per sortir a fer una escapada, però no tenim cap objectiu concret, tan sols les ganes de sortir.

Com acostumo a fer, preparo algunes opcions en funció de la meteo i mentre fem el cafe acabem de decidir.

Per majoria escollim anar a ponent, a Sant Llorens de Mongai, tot i que no era una de les meves propostes, però algo trobarem per fer. Sant llorens sempre és un refugi segur en dies dubtosos.

Ens aturem per esmorzar al bar de Sant Llorens i mentre esmorzem acabem de decidir. La via escollida és la darrera obertura (coneguda) a la paret del pont, la via “Somni d'una nit d'estiu”.

Pels diferents parquings de la zona quasi no hi ha cotxes i en arribar al parquing del pont estem sols, tot i que quan marxem arriba un cotxe amb una cordada d'escaladors, ens saludem i marxem per feina.

Mentre comencem la via, arriben els companys del cotxe, resulta que tenien la mateia via pensada, però en veure que som tres decideixen fer un canvi d'objectiu.

La primera tirada, on han fet una neteja important és de les tirades més llargues de la via, és mantinguda en el seu grau i molt assegurada, amb la neteja de les pedres dubtoses i les moltes assegurances que hi ha et permeten gaudir de l'escalada.

La segona tirada és més aviat un canvi de reunió per a poder assegurar al company millor en el següent tram.

Fem reunió sota el segon mur en un tram d'extraploms vermells i amb un seguit de parabolts molt visibles des de la carretera. Els primers metres son dificils en lliure, sobretot les tres primeres asegurances, hem fet A0 tibant molt, (pot ser millor possar un estrep) despres uns passatges en flanqueig a la dreta amb roca regulin però ben assegurada i un tram vertical per entrar a la reunió on entrarem amb un flanqueig a la dreta. Per sobre del darrer parabolt abans del flanqueig hem vist un altre parabolt que creiem que és per assegurar millor al segon de cordada i que la corda vingui recte i no en diagonal.

La tecera tirada es molt llaminera, llastima que la roca fa por, però l'abundacia d'assegurances conviden a forçar-la, molt vertical i les assegurances ben posades per no fer-te mal però amb algun moviment obligat i d'altres on cal mirar on poses els peus.

La reunió la fem just acabar aquest tram vertical.

La quarta tirada, creua una petita feixa i supera un mur amb dos parabolts visibles, despres travessa una altre feixa fins sota el següent mur.

La darrera tirada es estranya, comença amb un flanqueig a l'esquerra seguint un seguit de desploms però sense superar-los, al principi la roca es vermellosa i a controlar, amb un geganti pont de roca per començar i un seguit de parabolts en diagonal ascendent, fins que aprofita una franja de roca grisa per superar el primer desplom i seguir flanquejant a l'esquerra fins una canal molt marcada just al costat de l'aresta. A partir d'aqui la via va jugant amb petits ressalts fins arribar al cim.

Mentre fem aquesta tirada, els companys que havien canviat d'objectiu ens atrapen, però decideixen sortir pel collet de la dreta.

Nosaltres una vegada dalt baixem fins el cotxe i anem a dinar a Ca'l Pere de Camarasa, abans de tornar a casa.

La via esta ben pensada i les assegurances fan que no pateixis angoixes, tot i que forçar-la sense fer A0 deu tenir el seu “morbo”.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM..................................................... Somni d'una nit d'estiu

APERTURISTES ................................. Agusti Sans i Josep Godoy

COMPANYS DE CORDA.................... Lluis Gabernet, Gines Rodriguez

MATERIAL.......................................... 15 cintes , (estrep opcional)

DIFICULTAT ........................................ 6a (V+/A0)