VIA SAURAN

 DIUMENGE, 19 DE FEBRER DE 2023

A mitja setmana va enviar-me un missatge el David per sortir el diumenge i que comenci a cercar vies, al que jo vaig respondre amb una llarga llista de propostes d'alló més variat.

Ara ja tenia company per diumenge, lloc de trobada i hora i tan sols resta saber on anar..

Dissabte al vespre vaig sortir de dubtes, de les propostes fetes , diu d'anar a Naireda Oest. La seva prosposta,la via Enantyum.

A les vuit, ens trobem i marxem fins Coll de Nargó per aturar-nos a esmorzar, la via que

volem fer esta a la cara Oest i el Sol trigara en entrar. Mentre esmorzem li comento alguns punts que no se si ha previst, llargada de la via, llargada del descens,...etc.

Al tocar el tema del descens sembla que no ho havia contemplat, (ell no es dels que li agrada caminar gaire) i el descens representa hora i mitja de caminar i molt temps d'aquest en pujada. Massa estona per l'epoca que estem ara.

Una segona opció que vaig fer-li a les propostes era la via Sauran que vaig provar de fer l'estiu passat i vaig tenir que deixar a mitges en patir una caiguda a la tercera tirada, Aleshores vaig arribar a la tercera reunió però no em vaig veure capaç de continuar perquè estava molt adolorit. O sigui que conec mitja via.

L' acabo de convencer i decidim fer un canvi d'objectiu, arirem a la via Sauran.

Aparquem el cotxe i comencem la curta aproximació fins el cami de baixada de la ferrada familiar.

En aquesta em demano començar perque ja ho conec. La roca es molt freda i quasi no tenim tacte a les mans, a més la roca sembla més sabonosa que quan esta calenta, com que portem una corda de setanta metres enllacem les dues primeres tirades i ens plantem al principi de la muralla final.

La segona tirada també fem dues tirades, aquestes molt més consistents i amb les assegurances justes, ha passat pel lloc on vaig caure evitant fer el mateix itinerari i tot i que és més dificil he passat sense problemes. La segona part de la tirada, (quarta tirada si la fem normal), és més mantinguda que l'anterior, però amb un passsatges amb bavaresa de blocs molt espectaculars.

En aquesta reunió al David que m'esta assegurant ja comença a tocar-li es Sol de resquitllada.

Jo que em toca la seguent, quasi no el noto, tan sols en el canvi d'assegurador, despres torno a entrar darrera el contrafort de roca i ja no veurem el Sol fins sortir de la via.

Aquesta tirada la hem partit, m'he quedat a la primera reunió que trobem en un petit repla d'on surt la variant Segarra que el David vol fer, jo com a bon company, l'asseguraré però no tinc cap interes de provar-la, faré de “chico cinch”.

El David, com no podria ser de cap més manera, se la treu tot i patir una mica en el que deu ser el tram més dificil. Una vegada dalt el despemjo i seguyim amb la nostre via.

Em tocaria acabar la tirada, però l'estona d'assegurar m'ha deixat entumit de dits i peus i aprofitant que el David, “va calent “, li cedeixo el cap de cordada.

El tram que resta fins la reunió nostre, uns quinze metres, és sorprenentment el més assegurat de la via, cinc parabolt en quinze metres, seria normal si fos molt dificil però és una placa que no supera el cinquè superior. Per sobre la via entra en un diedre molt marcat que es la darrera tirada, però hem vist que millor fer la reunió per esvitar-nos fregaments.

La reunió on esta el David es força comoda, i podre veure´l mentre puja que sempre es millor.

El diedre és franc però amb poques assegurances, dos parabolts, però hi ha alguna soca per llaçar.

Ara estem a la darrera reunió i ja ens toca el Sol, per fi !!!. Al costat dret hi ha una corda fixa per baixar fins el rapel que es a la reunió de la variant, però nosaltres emb una sola corda de setanta no volem arriscar-nos a fer els rapels i decidim baixar per la ferrada.

Telaaaa !!!. Despres de fer la via baixar quasi tota la ferrada (hem agafat la ferrada just sota l'escala cargolada), és tota una experiencia, acabes amb els braços coma bombetes i hem trigat quasi una hora.

De baixada quasi anyorem la fresca que hem patit a la via, el Sol apreta de valent i arribem al cotxe ben suats. Ara directes a Oliana per fer la cervesa, a Coll de Nargo , tanquen per la tarda.

Una bona via i molt mantinguda.. De la variant jo no puc dir res, però encara tinc torticulis de mirar amunt mentre assegurava ...... ja , ja !!!

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM....................................................... Sauran

APERTURISTES.................................... Jordi Palou i Marc Segarra

COMPANYS DE CORDA....................... David Tarragó

MATERIAL............................................. 16 cintes, Joc de Camalots fins nº 2

DIFICULTAT........................................... 6a