DIUMENGE, 12 DE FEBRER DE 2023
Aprofito l'avidentesa que torno a sortir amb el David per proposar-li una altre via de la llista de pendents, (si no vaig amb ell, dificilment les faré o intentaré),
El objectiu que li proposo és la via “Plurabel” a la Roca Alta. I per no caminar tant, ens decantem per fer una altre via a la Roca dels Arcs sector dret, així ja sortirem a prop del collet i estarem propers al objectiu.
La primera aturada la fem a Cal Cirera i com passa les últimes vegades que hi he pujat no hi ha quasi ningú tot i el dia espatarrant que fa avui.
De cami al parquing, poc moviment, una furgo camper a la font, una segona a la cantera i dues a l'entrada del pont amb gent que va al sector esportiu.
Sortim de la “nevera” del parquing tan aviat com podem i una vegada a la vessant soleiada ja ens ho agafem amb més tranquil·litat fins arribar a peu de via.
En tota la paret ni una sola cordada, tan sols ja arribant al nostre primer objectiu veiem una cordada a la primera tirada de la via “Tierra de nadie”. Nosaltres hem escollit començar per la via “Sangre azul”. Aquesta via vaig fer-la l'any 2014 amb el “Visa” i el Lluis Gabernet i la recordo molt bonica i ben assegurada. Ara l'he trobada molt bonica però més dificil del que recordaba, (els anys no passen en và)
La segona tirada és la tirada de la via, un mur que poc a poc va guanyant verticalitat i finura amb un tram especialment dificil en acabar la placa, recordo haver posat algun peu a una baga l'anterior vegada, però avui , amb la corda per davant he pogut fer-la sense aquest recurs. Tota la tirada esta assegurada amb long life.
La tercera tirada es un canvi de reunió per anar a cercar una placa més neta a l'esquerra. Aquesta tirada es disfrutona i facil. Trobarem set parabols, aixó si del vuit, en el recorregut. La reunió esta en una petita feixa on trobarem una instal·lacio de rapel, però nosaltres no volem baixar i fem una tirada més fins el cim, la tirada esta neta i amb algun passtge que cal mirar dues vegades i assegurar-la amb algun arbre que anirem trobant.
A dalt encara hi ha força neu de la darrera setmana i es nota la fredor del ambient.
Baixem fins al coll i comencem a remuntar vers el nostre segon objectiu, la via “Plurabel”.
Aquesta via, no es de consum “massiu” i la seva filosofia es completament diferent, és una via exigent, (fins i tot massa) i molt obligada.
El David, ja sap que aquesta via li tocara treballar-se-la tota ell, jo no estic preparat per aquesta dificultat i aquest nivell d'exposició, de segon i amb la corda per davant, veurem ?.
La primera tirada, personalment crec que la més compromesa, ja et diu el taranna de la via, set assegurances per trenta cinc metres. El primer tram amb roca a controlar i una bavaresa que es deixa fer força bé i esta assegurada amb tres parabolts però despres cal fer una travessia horitzontal molt dificil per una placa llisa on les assegurances de poc et serveixen i tens un pendol al buit que impressiona. Decididament el tram entre les tres seguents assegurances és el més compromes de la via. Acabat el flanqueig la paret perd verticalitat i permet arribar a la reunió sense angoixes.
La segona tirada, per graduació és la més dificil, però crec que per exposició ho es la primera, aquesta va quasi recte amunt i la corda per davant t'ajuda, uns primers metres molt dificils que no hem començat bé, la tirada va un xic a l'esquerra i nosaltres hem pujat amb tendencia a la dreta, obligant-nos a rectificar entre la segona i tercera assegurança, (la segona no la hem xapat). Aqui jo he tibat de pedal, tot i veure com el David ho feia en lliure, despres una magnifica placa de franges ens porta directament a la reunió amb un tram final molt finet per entrar a la reunió.
La tercera diu que és més fluixa que la segona, te un parabolt a la sortida de la reunió, 1 metre, després res fins el desplom i per sobre un parabolt a uns quinze metres, uufff, he vist al David superant el desplom i m'han agafat tots els mals sobretot sentint com tocava les preses i sentia el soroll a vuit. Ell ha superat la tirada però jo amb el culet apretat he començat i en el primer tram, (el de les preses que fan soroll), a sorgit la llei de Murphy i una d'aquestes s'ha trencat sortint disparat de la paret. Com que la següent assegurança esta al fil del desplom he quedat separat de la paret i m'ha costat tornar a enganxar-me. Per fi amb paciencia i algun recurs d'escalada "trad" he aconseguit tocar paret i superar el desplom, per sobre un mar de regletes molt bones fins la reunió en els darrers metres de paret.
Ja hem acabat , ara cal tornar al cotxe i anar directes a Cal Cirera per fer una bona cervesa abans de tornar a casa.
J. ESTRUCH
DADES DE LA VIA
NOM............................................ Sangre Azul
APERTURISTES......................... Miguel Gomez, Gustavo Mañez, Roger Olmos
COMPANYS DE CORDA............... David Tarragó
MATERIAL..................................... 12 cintes
DIFICULTAT ................................. 6a+
DADES DE LA VIA
NOM............................................... Plurabel
APERTURISTES ........................... Ana Isabel, Jordi Corominas
COMPANYS DE CORDA................ David Tarragó
MATERIAL....................................... 12 cintes, Joc Camalots fins 0,75, estrep
DIFICULTAT..................................... 6b+/Ae
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada