DILLUNS, 10 DE JULIOL
Avui comencem una escapada amb el Lluis, en un principi teniem pensat anar a la zona Centre, però la meteo ens ho ha fet repensar, (no crec que sigui gaire aconsellable escalar a 40 º). Per tant la darrera setmana ens hem dedicat a cercar llocs on la temperatura serà més baixa fins que finalment ens hem decantat per fer una visita a la vall de Sakana.
Fa uns anys vaig tenir la oportunitat d'escalar a Ziordia i recordo que hi ha moltes escoles separades per pocs quilometres.
Sortim pel mati amb l' intenció de fer una aturada per escalar i fer temps per entrar al càmping per la tarda.
La meva proposta, visitar una de les zones de Salinas de Jaca, una escola de recent difusió molt propera a Ruaba, Agüero i Riglos, però que encara no he visitat.
Escollim anar al primer sector que veiem que és la Paret d'Aguacai i com que no hem fet cap via decidim fer la primera que trobem, la via “Metamorfosis”
Amb les indicacions del grup d'escaladors “Sueño Vertical” no ens costa gaire trobar el pi amb els cartell de les indicacions d'ont es troben les vies i directes a peu de via.
La primera tirada ens deixa un xic decebuts, molt difícil per fer en lliure sobretot per la molsa i l' humitat , la roca quasi regalima d'aigua i pugem fent més A0 que res més. Per sort esta molt equipada amb 20 parabolts.
La segona ja es deixa fer més tot i que esta molt bruta, trencada i molsosa, sembla que no la hem encertat. En aquesta tirada trobarem 18 parabolts i per sobre, sembla que la cosa millora al menys d'aspecte.
La tercera cal arribar fins un desplom que forcem per l'esquerra amb un tram atlètic per entrar desprès en una placa molt fina i vertical on s'imposa alguna penjada de l'assegurança. Trobarem la reunió just acabat aquest mur.
La quarta tirada és un corriol obert dins d'un bosc molt tancat , hi ha una corda fixa que ens porta a peu del segon mur on trobem que la roca ha canviat completament.
La cinquena tirada és un diedre molt bonic que fa un arc a l'esquerra i que seguirem fins que aquest s'acaba, fent una reunió força penjada. Es una tirada molt estetica, ben assegurada i amb molt bona roca.
A la sisena tirada ja ni ens recordem de la roca dolenta del principi, un mur entretingut de fer s'enfila recte amunt fins a trobar una reunió amb anella just en acabar aquest mur, (la farem servir com a punt de ràpel a la baixada), però la reunió la trobarem uns metres per sobre amb dos parabolts però sense anella de ràpel.
La setena tirada s'enfila fins agafar una aresta afilada que seguirem fins una rapissa on farem reunió.
Ara tan sols queda la darrera tirada, aquesta segueix una marcada fissura que ratlla l'esperó final , es una tirada mantiguda però molt boinica de fer. En aquesta tirada fan falta més cintes de les que diu la ressenya, (te un total de 23 assegurances), tot i que les primeres i les darreres podem estalviar-les.
Ara toca baixar, els dos primers rapels son còmodes i fàcils, (fins la falsa reunió que no hem fet) però el tercer es molt pendular i brut, hem acabat plens de terra.
El darrer rapel correspon a la primera tirada i no presenta cap problema.
No ho hem llegit en cap lloc, però la segona reunió esta equipada amb anella de rapel i és possible que d'aquesta reunió es pugui arribar al terra.
Tot i les primeres tirades no gaire boniques, la resta de la via la hem gaudit molt, bon treball del “Sueño Vertical”.
Una vegada al cotxe cal cercar un lloc on fer la cervesa de rigor i seguir conduint fins el nostre destí a la vall de Sakana.
J. ESTRUCH
DADES DE LA VIA
NOM...................................................... Metamorfosis
APERTURISTES ................................. Sueño Vertical
COMPANYS DE CORDA .................... Lluis Gabernet
MATERIAL ........................................... 23 cintes
DIFICULTAT ......................................... V+/A0
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada