DIUMENGE, 29 D' OCTUBRE
Avui volem visitar una zona que darrerament tenim oblidada, va esser el nostre Shangri-la a la joventut però ara ens fa respecte la seva immensitat i el fet que les vies que estan al nostre abast estan molt “sobades” pel pas de les cordades.
De fet les darreres vegades que he passat sempre he vist la paret buida. No ha estat el cas d'avui que hem comptabilitzat unes sis cordades repartides per la paret.
El nostre objectiu, la via “ Lenticularis”, una via oberta al 83 però que al 2019 li van rentar la cara i allargar uns metres. La veritat que fins aleshores havia passat desapercebuda per la gent i ara llueix una roca gens gastada .
En primera instància teniem que ser quatre i fer dues cordades, però finalment serem tres.
Arribem a la Font de les bagasses i mentre escollim material anem esmorzant. Mentre ho fem moltes cordades comencen l'aproximació a la paret, (com que no sabem on aniran, agafem més ressenyes per si ens cal cambiar d'objectiu.
Feia tant temps que no venia a escalar que he trobat molts canvis en l'aproximació, tots els peus de via estan per sobre de les xarxes de protecció a la via i a més han fet un camí encimentat que et permet pujar a peu de via sense creuar el túnel.
A peu de via sembla la Rambla, tenim gent a la "Supertram", a la "Cade", a la "Tutti Frutti", però per sort, cap cordada a la "Lenticularis".
La primera tirada comença suau per unes rampes, però en els metres finals cal superar una placa molt llisa on cal apretar de valent.
La segona i tercera tirada son suaus, però també poc assegurades, dos ponts de roca a la segona i un pont de roca i un pitó que queda un xic desplaçat del recorregut lògic de la tirada i que no hem fet servir.
La quarta tirada ja apreta, és molt vertical amb uns primers metres ben assegurats però amb una part final on les assegurances allunyen i cal mirar-ho bé.
La cinquena tirada torna ser una tirada de transició però amb poques assegurances dos pitons, un arbre llaçat i un parabolt, primer per una placa en lleugera ascensió en diagonal a la dreta fins arribar sota un desplom que flanquejarem a la dreta per sota en un a travessia espectacular més que difícil. Ara estem en una reunió que comparteix amb la via “Quo Vadis”.
La sisena tirada aprofita la primera assegurança d'aquesta via per desviar-se a la dreta a buscar un diedre que puja per la dreta al que seguirem fins un petit replà.
La setena tirada és una placa típica de Terradets, on cal posar-se be per progressar, esta assegurada amb tres parabolts i tot i que la graduació es de cinquè superior hi ha algun passatge que et fa suar de valent. El final de la tirada coincideix amb la via "Cade" i farem la reunió pocs metres a la dreta d' aquesta.
En la següent tirada trobarem el primer tram d'artificial de la via, dos passos de Ae per sortir a una placa fina i progressar fins a entrar a la Falsa Feixa.
La tirada nou no te cap problema , cal caminar per la falsa feixa fins a trobar una reunió just al fil d'aquesta, aquí tenim el final del primer tram de via, (l,antic) . A la dreta de la reunió hi ha una sortida assegurada amb parabolts que et permet baixar fins el principi del cable d'acer que ressegueix tota la falsa feixa.
Nosaltres veient que anem be de temps decidim seguir i fer la sortida per la feixa, però aquest tram ja no és tan benèvol com l'anterior, cal apretar molt més.
La tirada comença enfilant-se per un diedre poc marcat assegurat per un parabolt al poc de començar i tres pitons, per sobre, trobarem un buri sense plaqueta i a pocs metres un parabolt tot per arribar a una petita feixa.
La tirada onze es curta i assegurada amb un pont de roca i un parabolt, cal superar una bavaresa que puja fins un sostre i allà cal anar a la dreta per superar un gendarme enganxat sobre el que farem reunió.
La següent tirada es la més espectacular, comença amb un flanqueig a l' esquerra per sobre el fil d'un sostre fins arribar a un esperó pel que pujarem uns metres, aquest esperó es converteix en fissura on veiem tres parabolts i un pitó però es tan vertical que cal fer-ho amb artificial i afegint-hi flotants. La tirada s'acaba amb un flanqueig a l'esquerra on cal posar-se be per fer-lo.
La tirada tretze, es una placa, segons la ressenya fàcil al principi i mes difícil al final, personalment, crec que ha resultat difícil de principi a fi, però ja estem a la feixa inferior i tan sols ens resta superar el desplom que tenim sobre.
La darrera tirada flanqueja per aquesta feixa fins a trobar un diedre desplomat, després de passar la darrera reunió de la via del Sergio. El diedre se les porta, i els dos primers passatges son molt difícils i amb perill de costellada a la feixa, una vegada superat el desplom ja es molt més fàcil fins la feixa.
Ara ja tan sols ens resta seguir-la fins la carretera, cal dir que amb la instal·lació de les xarxes la part final del camí ha quedat molt segura amb passamans i baranes de seguretat.
Tornats a la font de les Bagasses, decidim fer la tornada per Ager i fer la cervesa a Lo Torres on fem la darrera cervesa.
J. ESTRUCH
DADES DE LA VIA
NOM..................................... Lenticularis
APERTURISTES..................D.Viladrich, D. Garin, O. Pie, F. Garcia, R. Bresco, Ll. Alfonso
COMPANYS DE CORDA.....Pep Riba, Pere Giró
MATERIAL...........................15 cintes, Joc de Camalots fins nº2, estrep
DIFICULTAT ....................... 6a/Ae
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada