MISION IMPOSIBLE AL PIC DE CASTELLAS

 DIMECRES, 01 DE NOVEMBRE

Uns dies toca escollir via a uns i altres dies a e altres. Avui li toca al Lluis i proposa varies vies de la Serra del Poll.

Aquesta vegada també s'apunta la Isabel

Jo ja he fet totes les vies “comercials” que m`atreveixo....... encara en queda alguna per la que tinc que mentalitzar-me, per anar-hi. Però al Lluis sembla que va enraderit i li queden moltes per fer.

Fer per fer, prefereixo anar a fer alguna que hagi repetit poques vegades i que sigui maca.

Acabem escollint la via Mision imposible.

Al arribar a la zona de pícnic on cal aparcar ara, quasi no hi ha lloc i tenim que espavilar-nos per deixar el cotxe fora del camí.

Mentre esmorzem , les diferents cordades van marxant i sembla que tothom te altres objectius que no coincideixen amb el nostre, de fet la nostra via, no es de les que més es fan de la zona.

Arribats a peu de paret, es confirmen les suposicions, hi ha cordades a peu de moltes vies, però la nostra esta deserta.

La primera tirada comença bruta i plena de molsa negre, però veiem un parabolt lluent com a primera assegurança, després trobem un espit vell per protegir el pas fins l' arbre, que nosaltres hem trobat amb les bagues recollides sobre el arbre, (algun graciós ha volgut fer la innocentada) una vegada superat el tram cal posar-se darrera la sabina per agafar una figuera i un clau molt amagat que permet assegurar-te per arribar al espit del desplom, (aquest és el pas de Ae, en lliure no tinc ni idea de quin grau deu tenir).

Sortir de l'estrep es qüestió de decisió ja que la propera assegurança esta uns cinc metres per sobre.

Una placa vertical en separa de la reunió, hi ha bona presa però cal buscar-la i evitar les zones des crostonades. En aquesta placa trobarem dues assegurances.

La segona i tercera tirada , son un rostoll, la primera per arribar al camí de baixada que creuarem i la segona fins el peu del diedre per on continua la via. En cap de les dues tirades hi ha cap assegurança però si molta pedra solta i arbres.

Aquesta tirada, la quarta per nosaltres, es molt maca, consta de dos diedres seguits on caldrà complementar les assegurances que hi ha. Trobarem tres parabolts en el primer i tres més en el segon.

La cinquena tirada, comença superant un mur on veiem un parabolt en el seu tram final, superat el mur sortim a una zona des agraïda per lo bruta i trencada que esta. Trobarem tres parabolts en el recorregut i farem reunió al peu d'un diedre que és la darrera tirada de la via.

Aquesta tirada es molt estètica i bonica, esta protegida per quatre parabolts i ens porta fins la reunió on acaba la via i s'ajunta amb la via que puja per la dreta “Sodernes mon guef”.

Aquí ens trobem una cordada que puja per aquesta via i volen seguir fins el cim. Sentim a d'altres cordades per la carena que també porten la mateixa intenció, vist el “percal”. Nosaltres decidim baixar per davant i estalviar-nos les retencions que hi hauran a l'altre vessant.

Dos ràpels i la resta des grimpant pel camí i ja som a peu de via. Ara amb tranquil·litat farem el camí de tornada i directes a Artesa per fer la cervesa de rigor.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM................................................ Misión imposible

APERTURISTES ............................ Juan Linares, Pepe Pueyo

COMPANYS DE CORDA..................... Lluis Gabernet, Isabel Notivoli

MATERIAL............................................. Joc de Camalots fins nº3, estrep

DIFICULTAT........................................... V+/Ae