DIUMENGE, 05 DE NOVEMBRE
Avui sortim de casa amb un condicionant clar, fugir del vent de Ponent, i segons la meteo sembla que al interior seran mes fluixes les ventades que no pas al Prelitoral.
Per tant apuntem i anem direcció al cor de Catalunya.
La primera aturada la fem a Berga i mirem el sector Soleia, però mentre estudiem on anar el vent ens fa marxar. Cal cercar un nou objectiu.
No contemplem Malanyeu perquè els companys van anar-hi fa quatre dies, el Cingles de la To es un bon objectiu on fa temps que volem tornar, però el fet de ser un lloc alt pot ser un handicap pel vent.
Aleshores em tingut en compte anar a Figols, concretament als cingles de Vallcebre on totes les vies son molt potents i fora del nostre abast, però hi ha un sector a tocar la Masia de “la Matella”, on els companys Baraldes i Alarcon varen obrir unes vies amb una graduació més assequible per nosaltres. Ja es hora d'anar a coneixer el sector.
La ubicació es fàcil i l'aproximació també. Cal aparcar al costat de la carretera just abans o després de l'esmentada masia. El sector queda just sobre.
Com que avui som quatre, podrem fer dues cordades i anirem tastant les vies fins que ens cansem.
Avui fem cordada el Josep Riba i jo i per l'altra banda l' Angel i en Pere.
Nosaltres escollim començar per la via que queda més a ponent,”La Mandarina” que ha resultat ser la més difícil de totes.
La primera tirada comença amb un pas desplomat on cal apretar però que es deixa fer però després hi ha un slab molt i molt difícil on ens ha calgut fer A0, crec que han patinat bastant en graduar aquesta tirada de 6a+, creiem que es molt més difícil. Per fer-la calen 14 cintes i esta protegida per 13 parabolts i un clau. La reunió en una feixa arbrada.
La segona tirada , molt estètica, pel contrari ens ha semblat d'una graduació més baixa que la proposada, crec que cinquè superior amb un passatge un xic més picant. Trobarem 8 assegurances ,(un pitó, 1 baga i sis parabolts). Un sol ràpel ens permet tornar al terra.
La segona via que fem, la via “La Copa” de graduació més baixa, comença per terreny més brut i esta protegida per 7 peces, (1 parabolt, 1 pitó i cinc ponts de roca o arbres llaçats). També fem reunió a la feixa.
La segona tirada d'aquesta via es de característiques semblants a la segona tirada de la via anterior, molt bona roca, ben assegurada i dificultat mantinguda de cinquè superior. Trobarem 2 ponts de roca i nou parabolts.
Un ràpel de 30 metres ens deixa a la feixa on volem fer la segona tirada de la via “La Lliga” que va just a la dreta de la que acabem de fer i es d'una dificultat semblant. Trobarem 5 parabolts i tres ponts de roca.
Aquesta vegada tornem a fer un ràpel fins la feixa per fer una via que tan sols supera el segon mur, la via “Fita 59/60” i que puja per l'esquerra de les dues tirades que acabem de fer.
Encara que hi ha una reunió inter mitja, la hem fet en una sola tirada, també com les anteriors amb bona roca i ben assegurada. Aquesta si que hem trobat la graduació de 6b encertada. Trobarem 8 parabolts i 4 pitons.
Acabada la via fem un ràpel des de la feixa fins el terra, per la primera tirada de la via “La Lliga” que no ens ha agradat ui preferim obviar-la.
Del sector encara hi ha una altre via més a la dreta que es diu “La que ens faltava” i anem a fer-la.
LA QUE ENS FALTAVA
La primera tirada és lletxa i bruta, amb petits ressalts on cal apretar, esta protegida per 1 parabolt i dos ponts de roca i arriba fins a la feixa però bastant a la dreta, els darrers metres de la tirada superen un caos de blocs gegantins i baixa fins un aixopluc que veurem a la dreta, just passat aquest i al final d'una zona netejada , comença el segon tram.
Aquesta segona tirada, te dues parts una primera per un diedre assegurat per tres parabolts i dos ponts de roca , per arribar a una petita feixa que travessarem i un darrer mur molt bonic i vertical protegit per tres parabolts i un pont de roca que ens deixa dalt del cingle.
La reunió esta preparada per rapelar, però nosaltres hem preferit anar a cercar el ràpel de les vies anteriors que es veu mes net i ja el coneixem. Dos ràpels de trenta metres i ja hem acabat, recollir material i directes a fer la cervesa al Rosal.
Cal dir que hem estat de conya mentre escalàvem però al treure el morro dalt la carena sentim el aire fred com bufava. Ara al cotxe i amb el Sol amagant-se darrera les boires, la temperatura a baixat en picat i no ens deixa entre-tenir-nos gaire.
J. ESTRUCH
DADES DE LES VIES
NOM.............. “La Mandarina” - “La Copa“– “La Lliga” – “Fita 59/60” – “La que ens faltava”
APERTURISTES ............................. Joan Baraldes, Antoni Alarcon (2ª- 3ª i 5ª)
Joan Baraldes , F. Panyella (1ª i 4ª)
COMPANYS DE CORDA ................ Josep Riba
MATERIAL....................................... 16 cintes
DIFICULTAT..................................... 6b/A0 - V+ - V+ - 6b – 6a (respectivament)
Hola Josep,
ResponEliminaDesprés d'equipar aquestes vies, una dona de la masia de sota ens va dir que no volia que hi escaléssim i per això no hi hem tornat.
me'n alegro que ja s'hi pugui escalar i que hi hageu gaudit.
Joan
Hola Joan, no en sabia res, però ningú ens va dir ni piu i això que hi havia gent a la masia. Tan sols els gossos ens van fer la punyeta al principi.
EliminaPer cert, les vies Mandarina i Fita59/60 les vaig obrir amb en Pany.
ResponEliminaD'acord Joan, ho rectifico , creia que totes eren obertes per la mateixa època
Elimina