DISSABTE, 18 DE NOVEMBRE
Una de les raons del viatge del Juanjo es a més de fer la xerrada i escalar, poder saludar a companys i coneguts EN la seva dilatada vida alpinística i la casualitat a fet que en aquestes dates celebrem la trobada de cavallistes on hi seran tots o quasi tots.
VIA BARBARROIG
A més es una bona oportunitat de poder fer-lo cavallista ara que ja te la primera ascensió a aquesta agulla emblemàtica.
El dissabte sortim de bon matí direcció Tivissa per arribar a l'hora d'esmorzar que es un bon moment de trobar a tothom reunit i després marxem per fer alguna escalada per la zona.
Nosaltres escollim anar al Morral de Pena Roja i com que som de les primeres cordades en marxar escollim anar a la via “Barbarroig”, una de les clàssiques del sector.
A l'hora de posar-nos -hi ja tenim més companys cobejant la mateixa via però ens posem al davant perquè nosaltres comencem per la entrada original. Un esperó brut però més un xic més difícil del que diuen les ressenyes.
En aquesta tirada hem trobat un parabolt que deu pertanyer a la via “Repatufet” i que es decanta per les plaques de bona roca que tenim a l'esquerra, nosaltres seguim esperó a munt fins a trobar la reunió.
A la segona tirada ja trobem les plaques llises tipicas de la paret, , ben assegurades però força obligades, on cal llegir be la roca per a poder progressar. En aquesta tirada trobarem tres parabolts, un pont de roca i dos pitons.
La tercera tirada comença amb un flanqueig a l'esquerra per anar a cercar un parabolt que veiem brillar sobre un petit sostre, teòricament abans cal trobar un pitó però no l'hem vist, (hi ha lloc per a plantar-hi flotants que queden a caldo). El pas del sostre es de decisió, però una vegada trobada la seqüència de moviments es deixa fer bé.
Per sobre del sostre una placa típica de la zona amb gotes d'aigua i fissures fins arribar a la reunió. Trobarem tres parabolts i fissures per a flotants petits.
VIA BILLY
En aquesta reunió, equipada per fer ràpel és on normalment les cordades donen per acabada la via, però nosaltres seguim fins el cim i fem la darrera tirada per l'aresta que es una escalada suau i agradable. Tyeoricament hi ha un parabolt , però no l'hem trobat.
Al cim no hi ha cap instal·lació per tant ens toca baixar caminant per darrere.
Després de fer una estona el porc senglar pel bosc de darrera el Morral, tornem a ser al peu de paret amb l' intenció de fer una altre via, però la paret hores d'ara es un formiguer de cordades i no sabem on anar. Per sort trobem al Josep Enric Castellnou i a la Fina Ferret que estan escalant per la zona i ens aconsellen deixar la vessant dreta per anar a l'esquerra del Morral on ens aconsellen fer una via clàssica, re equipada i redreçada per ells , la via “Billy”.
Sens dubta-ho marxem per coneixer aquesta vessant de la paret i no ens costa gaire trobar-la gracies a les seves indicacions.
La primera tirada comença per unes rampes que ens porten a un terreny vermellos que sembla trencat però que es prou consistent, seguint les poques assegurances que hi ha i que ens van assenyalant el cami fins la reunió en un forat caracteristic. La primera part de la tirada es facil, però la segona cal para atenció en els moviments. Trobarem quatre parabolts en la segona part del recorregut, ben situats per protegir-te i assenyalar el camí correcte de la tirada.
La segona tirada ja “pica” un xic més, bé, jo diria que força més. Un pas de A0 per sortir de la reunió i entrar en un repla petit a la dreta de la reunió i per sobre una placa tipica amb petites gotas d'aigua i alguna fissura . Trobarem per sobre del repla un parabolt i veurem un pitó a sobre, molt a l'esquerra, nosaltres no hem vist clar anar a cercar-lo i hem tirat recte per la placa fins un altre parabolt, entre mig hem trobat un coperhaid que ens ha servit per treure nervis abans d'agafar el parabolt, per sobre encara ens queda un tram complicat per arribar a un altre pitó en un flanqueig a l'esquerra de decissió i sortir a una zona sanejada on trobarem un altre pitó abans d'entrar a la reunió.
La tercera tirada surt de la reunió per la dreta amb un parabolt assenyalant el camí i protegint una eventual caiguda, per sobre un tram difícil per arribar a la següent assegurança un pitó, superat aquest entrem en un diedre que es pot protegir amb flotants petits i una placa mig trencada abans d'arribar a la reunió, hi ha un parabolt.
Just a la dreta de la reunió hi ha una instal·lació de ràpel que amb dos ràpels arribem al terra.
Aquí donem per acabada l'activitat i marxem a Tivissa per fer un bon dinar i on aprofitant que el Juanjo va fer el Cavall Bernat els companys, Angel i Rosa, l'apadrinen com a “Cavallista”.
Ara ja es hora de tornar a casa perquè demà volem anar a escalar a Montserrat.
J. ESTRUCH
DADES DE LA VIA
NOM........................................................... Barbarroig
APERTURISTES ...................................... Josep Enric Castellnou
COMPANYS DE CORDA ............... ........... Juanjo San Sebastian
MATERIAL ............................................... 10 cintes, Camalots fins nº1
DIFICULTAT ............................................. V+
DADES DE LA VIA
NOM.............................................. ........... Billy
APERTURISTES (REDREÇADA) ........... Josep Enric Castellnou
COMPANYS DE CORDA .......................... Juanjo San Sebastian
MATERIAL ................................................ 10 cintes
DIFICULTAT............................................... 6a
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada