DIMECRES, 15 DE NOVEMBRE
Fa uns dies va trucar-me el Juanjo , (un amic basc) que venia a Barcelona per una xerrada i que volia anar a escalar a Montserrat. Dit i fet, amb la família preparem l'espai per acollir-lo a casa i organitzem la logística per poder anar a escalar
Feia molts anys que no ens veiem. Aquest estiu que varem fer una escapada a terres de Nafarroa amb el Lluis, varem trucar-nos per escalar junts però per problemes d'agenda tot va quedar amb un no res.
El dimarts arriba a Barcelona i acabem el dia visitant a coneguts i fent l' acomodament per passar uns dies a casa i amb l' intenció de sortir el dimecres a escalar.
El Juanjo ve amb la proposta de fer la Punsola Reniu del Cavall, una via que te posada entre cella i cella , fins aquí tot bé, perquè estem en ple estiuet de Sant Marti i les temperatures son més semblants al estiu que a l'hivern. Però al mirar la meteo el mateix dimecres fa un canvi de temperatura molt fort i pot complicar les coses.
De totes formes, decidim preparar la sortida per anar al Cavall però en lloc de anar per Santa Cecília decidim anar pel Monestir per assegurar poder escalar quelcom
Ens hem ajuntat cinc companys, el Lluis, el Gines, l' Antonio, el Juanjo i jo, tots cap el Cavall Bernat.!!!.
L' aproximació pel Pla dels ocells, la fem sense preses perquè he vist a la meteo que una borrufada ens arribarà aquest matí i la proposta del Juanjo no podrem fer-la, tot i que tindrem altres opcions per pujar al Cavall.
Arribem al Coll i tal com preveia un vent de Nord gelat ens dona la benvinguda i les boires van apropant-se des del Nord amb velocitat.
El nou plantejament passa per fer la via Gam que tindrem a recer del vent.
Farem dues cordades , davant el Juanjo i jo i darrera els companys, però a la primera reunió ells decideixen deixar-ho pel fred i nosaltres decidim seguir, (el Juanjo no marxarà d' aquí avui sense haver pujat al Cavall)
La segona tirada la fem fins la reunió de la Normal on encara notem un xic el vent.
La tercera fins la fissura de la dreta de la berruga on ja no sentim gens les envestides del vent, per cert, al flanqueig alguna anima caritativa a solucionat el tema del espit amb la plaqueta trencada i ha posat un parabolt, molt benvingut !!!. Ara el flanqueig es fa sense problemes.
La tirada del diedre prefereixo fer-la jo perquè estic mes acostumat a la roca de Montserrat , però la arribada al cim no li perdono i li toca amb ell, la pujada al cavall per primera vegada bé s'ho mereix arribar fent de primer de cordada.
Una vegada al cim, foto “obligatòria” amb la verge i ràpidament avall per fugir del vent i el fred.
La baixada la fem per la carena de les Lluernes i poder ensenyar-li el cavall amb tota la seva majestuositat, sobretot perquè vagi pensant en el seu proper objectiu a Montserrat, la Punsola -Reniu, que ha quedat en estand bay.
Al Monestir ens esperen els companys i anem tots plegat a dinar al Bruc.
J. ESTRUCH
DADES DE LA VIA
NOM.................................................... Gam
APERTURISTES ................................ J. Mª Balcells, J. Vendrell, J. Carbó, A. Ventura
COMPANYS DE CORDA .................... Juanjo San Sebastian
MATERIAL........................................... 12 cintes, estrep, Camalots nº 0'75,1 i 2
DIFICULTAT ........................................ V/A0
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada