VIA NIL AL SANTUARI DE CORBERA

 DIMECRES, 10 DE GENER

Som “animals” de costums i no podem evitar-ho. Aquest dimecres tot i saber que teníem una llevantada no ens resignem a quedar-nos a casa i sortirem com teníem planejat.

Al llevar-me ja vaig saber que ni a la costa ni pel Prelitoral podríem quedar-nos perquè està plovent, caldrà anar a Ponent.

A les 8,30 hem quedat a Ca l'Anna del Bruc per trobar-nos i si més no podrem esmorzar.

A l'hora establerta ens trobem tres “sonats”, el Lluís, Isabel i jo, amb ganes de gresca.

Mentre esmorzem anem esbrinant on podem anar per escalar quelcom. Finalment després de descartar varis objectius ens decantem per pujar a Berga on sembla que la llevantada arribara més tard, tot i que sabem que hi arribara.

Quan sortim del bar encara està plovent i la pluja ens acompanyarà fins arribar quasi a Manresa. Però arribats a Berga el cel està tapat però no fa pinta de voler ploure encara.

Decidim pujar fins el nostre objectiu, el Santuari de Corbera, que sembla reunir les característiques que volem , pàrquing a peu de paret per si tenim que sortir per cames i un marge d'unes hores abans no arribi la pluja.

Arribem a lloc i com és d'esperar no hi ha cap cotxe, je, je amb el fred que fa no hi ha gaires “bojos” que vulguin sortir.

La Isabel és segurament la que més vegades ha visitat el lloc i ens decantem per la última via oberta la ”Nil” que puja per la part esquerra del esperó.

És una via sense gaires pretensions, de grau amable ben assegurada.

La primera tirada que ha estat molt sanejada està un xic humida i freda però es deixa fer bé procurant no trepitjar terra. Està assegurada amb dos ponts de roca (o arbres llaçats) i cinc parabolts. La reunió equipada amb anella per baixar.

La segona tirada comença igual que la primera amb terreny molt sanejat i tan sols a la part final trobarem un mur més consistent i vertical. Hi ha algun passatge bonic. Està assegurada per cinc parabolts.

En aquesta tirada ja comencem a notar l' humitat de la pluja i ens cauen algunes volves de neu que porta el vent.

Però a la tercera ja ens ha atrapat el “marró” el que cau ja no son volves sinó una bona nevada, o sigui que fem la tirada el més ràpidament que podem i amb tres ràpels curts tornem al camí.

Ja hem fet per avui, no cal esperar a que millori el temps, ja , ja ha estat puntual com un rellotge, és la una del migdia , hora que el meteoblue deia que plouria a la zona.

Amb fred al cos però contents baixem fins el Rosal per fer un bon dinar.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM...........................................   Nil

APERTUIRSTES ......................    F. Panyella i J. Baraldes

COMPANYS DE CORDA ...........  Lluis Gabernet, Isabel Notivoli

MATERIAL ..................................  10 cintes

DIFICULTAT.................................   V