LA PORTA DELS SOMNIS AL SERRAT DELS MONJOS

 DISSABTE, 13 DE GENER

Aquesta setmana per imperatiu familiar em toca sortir el dissabte i donat que les temperatures encara son baixes, escollim quedar-nos per la zona, Montserrat és un bon refugi.

He quedat per sortir amb l'Antonio i mentre esmorzem en Carles també s'apunta al joc.

Mirant alternatives, decidim quedar-nos a Collbató que resulta una zona molt arrecerada i si no fa vent estarem bé.

Abans no comencin les restriccions tenim el Serrat dels Monjos que ens ofereix escalades interessants per a una matinal.

Aquesta vegada escollim la via “La porta dels somnis” una via d' en Pau Tomé i l'Amadeu Pages que ens proposen una via d'aventura on tan sols trobarem un espit i un pitó de progressió ens els 140 metres.

La via està al principi del Serrat dels Monjos entre les vies “Estereotip” i “Alba,... oi?” , per les seves característiques no és una via de consum generalitzat, però personalment crec que és una via que val la pena fer amb un grau ajustat a la dificultat que proposen i amb l'al·licient que cal treballar-la amb flotants.

La primera tirada és la més mantinguda amb una graduació de cinquè i on caldrà treballar en tot tipus de roca, terrosa, trencada, bruta , neta i on trobarem trams on es fàcil de protegir i d'altres on caldrà fer “excursions” per trobar un bon lloc on assegurar-se.

La reunió amb dos parabolts et dona la confiança necessària per assegurar als companys.

La segona torada és més suau i força bonica, un flanqueig per sota un sistema de sostres i amb trams on es difícil posar assegurances, la roca en gran part del recorregut és coral·lina on cal confiar amb l'adherència dels peus.

Una vegada superats els sostres cal anar a cercar una placa negre que veiem a la dreta on hi ha la reunió, també de dos parabolts.

La tercera tirada és la més espectacular, sortim de la reunió cap a l'esquerra en direcció a una cova plena de formacions càrstiques que presenta el sostre enfonsat, aquí en diedre hem pujat fins a llaçar un arbre que hi ha a la dreta però que ja comença afer yu...yu. Tot i que encara està ferm millor no fer-lo servir per progressar perquè balla al traccionar-lo. Nosaltres al veure -ho perillós hem reculat i hem seguir per la placa de l'esquerra amb uns passatges difícil fins arribar a un espit, sota el sostre, (a la dreta d'aquest hem vist un “coper” que no hem utilitzat.

Des de l' espit podem posar un camelot del quatre a la línia de trencament del sostre on hi ha un forat. Ara tan sols cal acabar el flanqueig a l'esquerra amb un tram de decisió per sortir dels sostre. A la sortida del sostre hi ha una fissura vertical on podrem protegir al company que va de segon i evitar un pendol considerable. Ara fins la reunió cal superar una placa i fer reunió sobre un bloc immens. Llastima que aquí no hi ha reunió muntada i cal fer-la d'un arbre i una fissura darrera el bloc, (és l'única pega que he trobat a la via, no tenir aquesta reunió amb condicions de seguretat optimes).

La quarta tirada és una placa , primer vertical i poc a poc va perdent contundència, al final del tram vertical hem trobat un pitó , (cal anar en compte per no saltar-té-el). A l'altura del pitó i uns metres a la dreta veurem un parabolt brillant , però la nostra via es decanta a l'esquerra per plaques tombades fins a un punt on poder fer reunió amb matolls mes o menys forts.

La baixada vers el Torrent Fondo cada vegada està en pitjors condicions i cal anar en compte, és perdedor i brut fins arribar al fons del torrent. Ara tan sols resta fer alguna desgrimpada i dos ràpels per arribar al camí de les Faixades.

Ara directes al Bruc per fer la cervesa de rigor.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM..........................................................La porta dels somnis

APERTURISTES....................................... Pau Tomé, Amadeu Pagès

COMPANYS DE CORDA ........................ Carles Ferre, Antonio Gea

MATERIAL .............................................. 12 cintes, Joc de Camelots fins nº4

DIFICULTAT ............................................ 6a