DISSABTE, 13 DE GENER
Aquesta setmana per imperatiu familiar em toca sortir el dissabte i donat que les temperatures encara son baixes, escollim quedar-nos per la zona, Montserrat és un bon refugi.
He quedat per sortir amb l'Antonio i mentre esmorzem en Carles també s'apunta al joc.
Mirant alternatives, decidim quedar-nos a Collbató que resulta una zona molt arrecerada i si no fa vent estarem bé.
Abans no comencin les restriccions tenim el Serrat dels Monjos que ens ofereix escalades interessants per a una matinal.
Aquesta vegada escollim la via “La porta dels somnis” una via d' en Pau Tomé i l'Amadeu Pages que ens proposen una via d'aventura on tan sols trobarem un espit i un pitó de progressió ens els 140 metres.
La via està al principi del Serrat dels Monjos entre les vies “Estereotip” i “Alba,... oi?” , per les seves característiques no és una via de consum generalitzat, però personalment crec que és una via que val la pena fer amb un grau ajustat a la dificultat que proposen i amb l'al·licient que cal treballar-la amb flotants.
La primera tirada és la més mantinguda amb una graduació de cinquè i on caldrà treballar en tot tipus de roca, terrosa, trencada, bruta , neta i on trobarem trams on es fàcil de protegir i d'altres on caldrà fer “excursions” per trobar un bon lloc on assegurar-se.
La reunió amb dos parabolts et dona la confiança necessària per assegurar als companys.
La segona torada és més suau i força bonica, un flanqueig per sota un sistema de sostres i amb trams on es difícil posar assegurances, la roca en gran part del recorregut és coral·lina on cal confiar amb l'adherència dels peus.
Una vegada superats els sostres cal anar a cercar una placa negre que veiem a la dreta on hi ha la reunió, també de dos parabolts.
La tercera tirada és la més espectacular, sortim de la reunió cap a l'esquerra en direcció a una cova plena de formacions càrstiques que presenta el sostre enfonsat, aquí en diedre hem pujat fins a llaçar un arbre que hi ha a la dreta però que ja comença afer yu...yu. Tot i que encara està ferm millor no fer-lo servir per progressar perquè balla al traccionar-lo. Nosaltres al veure -ho perillós hem reculat i hem seguir per la placa de l'esquerra amb uns passatges difícil fins arribar a un espit, sota el sostre, (a la dreta d'aquest hem vist un “coper” que no hem utilitzat.
Des de l' espit podem posar un camelot del quatre a la línia de trencament del sostre on hi ha un forat. Ara tan sols cal acabar el flanqueig a l'esquerra amb un tram de decisió per sortir dels sostre. A la sortida del sostre hi ha una fissura vertical on podrem protegir al company que va de segon i evitar un pendol considerable. Ara fins la reunió cal superar una placa i fer reunió sobre un bloc immens. Llastima que aquí no hi ha reunió muntada i cal fer-la d'un arbre i una fissura darrera el bloc, (és l'única pega que he trobat a la via, no tenir aquesta reunió amb condicions de seguretat optimes).
La quarta tirada és una placa , primer vertical i poc a poc va perdent contundència, al final del tram vertical hem trobat un pitó , (cal anar en compte per no saltar-té-el). A l'altura del pitó i uns metres a la dreta veurem un parabolt brillant , però la nostra via es decanta a l'esquerra per plaques tombades fins a un punt on poder fer reunió amb matolls mes o menys forts.
La baixada vers el Torrent Fondo cada vegada està en pitjors condicions i cal anar en compte, és perdedor i brut fins arribar al fons del torrent. Ara tan sols resta fer alguna desgrimpada i dos ràpels per arribar al camí de les Faixades.
Ara directes al Bruc per fer la cervesa de rigor.
J. ESTRUCH
DADES DE LA VIA
NOM..........................................................La porta dels somnis
APERTURISTES....................................... Pau Tomé, Amadeu Pagès
COMPANYS DE CORDA ........................ Carles Ferre, Antonio Gea
MATERIAL .............................................. 12 cintes, Joc de Camelots fins nº4
DIFICULTAT ............................................ 6a
Bon dia,
ResponEliminaPensava que a aquests rostolls ja no hi anava ningú... jejeje
Només dir-vos que la segona reunió que heu fet no pertany a la via la Porta dels Somnis (potser és de la via Alba, oi?). La segona reunió està just superada la savina aquesta que fa yuyu, i és de dos parabolts. Però potser per la precarietat de com es troba actualment la savina és una bona opció el que heu fet vosaltres de muntar la segona reunió a la via del costat.
Fa il·lusió que algú repeteixi aquests rostolls que vam obrir ja fa uns quants anys. Com a curiositat dir que el nom de la via fa referència al grup musical català La Porta dels Somnis, del qual l'Amadeu Pagès era seguidor.
Bones escalades!.
Pau Tomé - Classic climber
Bon dia,
ResponEliminaPensava que a aquests rostolls ja no hi anava ningú... jejeje
Només dir-vos que la segona reunió que heu fet no pertany a la via la Porta dels Somnis (potser és de la via Alba, oi?). La segona reunió està just superada la savina aquesta que fa yuyu, i és de dos parabolts. Però potser per la precarietat de com es troba actualment la savina és una bona opció el que heu fet vosaltres de muntar la segona reunió a la via del costat.
Fa il·lusió que algú repeteixi aquests rostolls que vam obrir ja fa uns quants anys. Com a curiositat dir que el nom de la via fa referència al grup musical català La Porta dels Somnis, del qual l'Amadeu Pagès era seguidor.
Bones escalades!.
Pau Tomé - Classic climber