VIA PRIVILEGI AL SERRAT DELS MONJOS

 DIUMENGE, 07 DE GENER

Avui s'acaben les Festes, però encara tinc les darreres comandes a servir com a “Patge Reial”, per tant avui tan sols puc fer una matinal.

Quedem amb la gent del Penedès en trobar-nos a Ca l'Anna per esmorzar i acabar de decidir que fem i on anem,

Finalment tot esmorzant surt la proposta del Pep que encaixa perfectament amb les meves necessitats, una bona via , curta i amb pedigrí per començar l'any, la via “Privilegi” al Serrat dels Monjos.

És una via que sempre m'ha cridat l'atenció però no he trobat el moment d'anar a fer-la. Tampoc les Xarxes ajuden gaire, on trobarem comentaris per a tots els gustos, personalment, ara que la he fet, crec que es una gran via, això si....... no apte per a escaladors de “morro fi”.

Avui ens repartim en dues cordades, uns van a la via “Alta fidelitat” i en Pep i jo anirem a la “Privilegi”.

La primera tirada, amb roca crostosa no és gaire agraïda, comença amb un flanqueig a la dreta per salvar el primer ressalt de roca vermella i entra en un diedre molt brut on a la part final trobarem un pitó vell que si volem llaçar-lo caldrà portar un cordino, l'ull està doblegat, la roca millora però tampoc gaire. Nosaltres hem fet reunió en un replà , just sobre aquest diedre, que és molt còmode.

La segona tirada és curta però dura, primer un diedre que podem protegir-lo amb flotants per entrar en una placa on hi ha un espit amb una baga, per sobre un replà on costa molt de pujar al no haver-hi preses de ma. Per mi que tinc la flexibilitat feta un fàstic s'ha imposat un pas de genoll. Per entrar a la reunió cal superar un altre diedre molt obert i amb fissura cega que ens porta sota un dau on hem posat un camelot del nº2 que ens ha ajudat a fer el flanqueig a la dreta per entrar a la reunió, just sobre del dau.

La tercera tirada ja d'entrada es veu que costarà, un diedre perfecte que ens porta fins el primer sostre on veiem un espit, fins aquí el diedre es pot amanir bé amb flotants, però per sortir de l' espit cal tibar de valent fins a trobar un pitó que no veiem al diedre de sobre el sostre, d'aquí fins la reunió un diedre net amb roques a controlar dins la fissura , però més fàcil que l'anterior. En aquesta tirada ull amb alguna presa de peu que rellisca.

La reunió està just sota del següent sostre.

La quarta tirada, està completament neta i de fàcil no en té res, primer sortir de sota el sostre fins a posar els peus en un bloc evident a la fissura i després recte amunt seguint el diedre, hi entren flotants mitjans a tope però ull amb alguna pedra encastada que balla.

La reunió la fem uns cinc metres per sota del sostre característic.

La tirada del sostre és la més espectacular de totes i no pas la més difícil, tot i que impressiona fer un sostre amb flotants, però és tota una joia perquè tots queden molt i molt ben posats.

La sortida de la reunió per placa ens porta fins un espit abans del sostre. Just en aquest veiem un pitó, un tac de fusta i un pont de roca, (aquestes dues últimes assegurances pertanyen a la sortida directa d'en Fredi Parera), nosaltres tan sols farem servir el pitó.

Primer, tres passos de flotants abans d'arribar al pitó i després d'aquest, dos més fins a tornar a tocar paret on trobarem un fissurer posat i després dos espits més abans d'entrar a la reunió.

Sobre aquesta reunió teníem dubtes, per alguna cordada que havia comentat el mal estat de alguna reunió, però cal dir que totes ens han semblat estar en estat correcte. En totes trobarem dos espits o més i quasi totes es poden reforçar amb algun flotant.

Aquesta per exemple, hi ha dos espits,(ennegrits pel temps) però a un metre per sobre n'hi ha un altre que podem lligar amb la reunió.

La darrera tirada, m'ha semblat pitjor que la primera, just a la dreta , en un matoll hi ha un a baga que ajuda als primers passos del flanqueig, després teòricament hi ha un pitó que no hem vist, però abans d'entrar al diedre final hem pogut posar un flotant. La roca és dolenta i cal progressar amb cura.

La darrera reunió està una vegada arribats a la carena i en el vessant nord.

Pocs metres en direcció Nord trobarem un dels molts camins de baixada que ens porten al rapel.

Una vegada al terra marxem a trobar els companys que ens esperen al cotxe i directes al Bruc per fer la cervesa. Encara arribaré a temps per fer de “Patge Reial”.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM................................................. Privilegi

APERTURISTES .............................Sergi Parcerisas, Koki Gassiot

COMPANY DE CORDA................... Pep Riba

MATERIAL........................................16 cintes, 2 jocs de Camelots fins nº2 (més 1 del nª3)

DIFICULTAT .................................... 6a/A2