EL REY DEL KANTO A LA ROCA DELS ARCS

 DIMECRES, 13 DE MARÇ

Aquest dimecres, proposo a la colla anar a Vilanova de Meià, més concretament a la Roca dels Arcs per fer una de les darreres obertures que han fet els companys Armand i Nandi.

Em fa gracia anar-hi tot i que la fama que precedeix als aperturistes és la de fer vies força “expòs” i ja no estem per aquests jocs, tot i això alguns companys que ja la han fet diuen que es bonica, veurem que ens trobem.

Avui som quatre,el Lluís, el “Visa”, en Pere i jo i després d'esmorzar tranquil·lament al Cirera ens apropem a la paret on estem completament sols

Fem la curta aproximació i decidim fer dues cordades, a la del davant anirem el “Visa” i jo i darrere el Lluís i el Pere.

Com tenim per costum quan escalem el “Visa” i jo ell comença de primer la primera tirada i deu ni d’or com se les porta, ja d'entrada un primer tram que ressenyen de cinquè ens fa suar la cansalada, tot i ser a peu pla crec que mig grau més no li faria cap mal, veiem la primera assegurança uns metres per sobre, per sort després dels primers moviments la dificultat afluixa fins arribar-hi, per sobre un mur vertical on cal llegir be la roca per progressar fins un segon parabolt que veiem força alt. Aquí la paret desploma un xic i veiem dos caps de burí brillant per sobre i que ens ajuden a superar el tram i situar-nos sobre una petita vira. Ja tan sols ens resta un mur vertical per arribar a la reunió.

Aquí el “Visa” veu que no porta el mòbil per fer-nos fotos mentre pugem i no sap si s'ha quedat al cotxe o a cal Cirera, (perquè nosaltres mirem per peu de via i no el veiem).

Ara pujo jo i confirmo la dificultat que ha trobat, és una tirada exigent.

Darrera puja el Lluís però no ho veu clar i decideix baixar prenent el relleu el Pere. Arribats a la reunió també puja el Lluís però diu que ell prefereix baixar. A partir d'aquí farem cordada de tres.

La segona tirada em toca a mi i diria que es la tirada que m'ha costat més posar-me en “solfa” uns primers passos en diagonal ascendent a la dreta amb molsa a les preses, hi ha dos parabolts en aquest tram , un fàcil d'agafar sortint de la reunió però el següent molt complicat d'arribar-hi. En aquesta assegurança em passen la segona corda per seguir pujant i començo la travessia sota un petit sostre allargat que traspassem de dreta a esquerra i en acabar aquest el superem per anar a la reunió uns cinc metres per sobre.

A la reunió arribem tots tres mentre el Lluís baixa fins Vilanova de Meià per veure de trobar el telèfon i quan torna ens diu que l'ha trobat sota el seient del cotxe, (ja estem més tranquils), però ara en Pere veu que ha perdut el seu telèfon amb el que feia fotos, (creu que li ha caigut fent la segona tirada)........ uufff !!! Avui és el dia dels telèfons perduts.

Preocupat pel telèfon decideix que segueixi jo de cap de cordada per fer aquesta tirada de transició fins la tirada estrella de la via. La tirada és més fàcil però no tant com diuen les ressenyes, algun tram de cinquè si que trobarem.

Ara estem en una tirada equipada per rapelar i comentem la possibilitat de baixar o no, però decidim seguir pujant.

En Pere segueix preocupat pel telèfon i decidim que continuí jo de cap de cordada.

Per mi aquesta tirada és la millor amb diferencia, un pas desplomat i dur fins arribar a un primer parabolts, sort que les preses semblen fetes a la mida, descansant en aquest parabolt arribes a llaçar una savina i posar-te dret en un petit replà, la següent assegurança es un altre parabolt força alt i a l'esquerra, anar-hi directe sembla molt difícil però amb un petit flanqueig a l'esquerra aprofitant una llastreta que sembla que si tibes et saltarà es pot arribar a una zona on hi ha unes busties molt bones per arribar a l'assegurança, un tram molt bonic. Ara ja no hi ha res més fins la reunió i per sobre tinc un desplom.

Per sort per sota el desplom hi ha una fissura on posar-hi un camelot a caldo i fent un invertit he pogut arribar a un arbre que hi ha sobre, el arbre està brut de branques i lluitant per posar una baga m'ha caigut el rellotge i els companys han vist que quedava enganxat en una savina a l'altura de la segona reunió. Vaja dia portem amb el aparells !!!.

Una vegada tots a la reunió decidim que ja en tenim prou de temptar a la sort, i ates que les dificultats de la via ja les hem fet , (creiem). Decidim baixar amb rapel.

Tot baixant, en Pere ha trobat el rellotge, sencer !!! i a la primera reunió ..... el telèfon !!! que també està sencer, (resulta que li ha caigut de la butxaca , just sortir de la reunió i s'ha quedat aturat a la vira).

Com que les anelles per baixar tan sols estan a la tercera reunió i suposem que a la cinquena, hem deixat mallons a la quarta i primera.

Una vegada tots al cotxe, baixem a cal Cirera per fer un bon àpat.

La via ens ha agradat, tot i trobar que la graduació està un xic apretada.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM............................................El Rey del Kanto

APERTURISTES ........................Armand Ballart, Nandi Salas

CORDADA ..........                      Josep Estruch, Josep (el visa) , Pere Giró

MATERIAL ................................. Joc de Camelots del 0,0 fins 1 (mitjans repetits)

DIFICULTAT................................ 6a/A0