DIUMENGE, 03 DE MARÇ
Avui he canviat de companys, fa uns dis varem quedar amb el Jordi per fer una sortida i també s'hi apunta el David.
Tenim com a objectiu anar fins a Vilanova de Meià però una cosa és el que tenim planejat i l'altre és la meteo, que ha volgut fer-nos la guitza enfarinant tot el Pirineu i el Pre Pirineu.
Total que sortim de Monistrol sota una pluja intensa i anem a cercar al David a Manresa on arribem que ja no plou. En principi seguim amb el pla inicial, però a mesura que anem acostant-nos veiem que ens cal un nou objectiu. Ja des de lluny veiem que la neu a baixat a cotes molt baixes i tota la zona de Vilanova està blanca.
Ates que anem circulant per l'Eix ens arribem a Camarasa on fem l'aturada per esmorzar i acabar de decidir.
Finalment ens decantem per Sant Llorenç de Montgai, perquè tot i veure el Mont-roig sense neu, creiem que el vent gelat que fa aquí baix, allà dalt pot esguerrar-nos el dia.
Ens arribem al pàrquing de la Formiguera on trobem al Roger i a la colla del Penedes que també s'han repensat el fet d'anar a Vilanova.
Com que el Roger és un assidu de la zona, li demanem consell sobre el millor lloc on anar i segons ell és la Formiguera.
Els companys del Penedes es queden a la zona Est de la Formiguera i nosaltres volem anar a provar sort al Torrent Fondo, una zona que cap dels meus companys coneix.
Porto les ressenyes de la zona, però ja decidirem en veure com està de mullat..
Sembla que la que crida més l'atenció dels meus companys és la via “Mariola Free” però una vegada a lloc la molsa de la primera tirada ens desanima i escollim un nou objectiu.
Aquesta vegada escollim la via Oscar que ja vaig fer fa molts anys amb el Josep Sánchez (E.P.D.), però com que varem fer-la abans de començar el Blog, no la tinc piulada i també em fa il·lusió repetir-la.
També resulta que la via Original va ser oberta pel pare del Roger i ens diu que li comentem l'estat actual de la via.
Ens repartim les tirades a fer de primer i com que no tenim cap presa en farem una cada un.
La primera se l'apunta el Jordi, una tirada força vertical amb les assegurances justes per no patir però que t'obliguen a escalar i arribat a la primera reunió li ha semblat curta i segueix fins la segona, resultant una tirada d'uns 55 metres tota assegurada on ens caldran unes 20 cintes. Nosaltres com que no en portem tantes anem saltant assegurances.
La segona és la tirada més tècnica de la via,je, je, i per sort , (bé, per sort no !!!, li hem adjudicat directament al David). Això de ser l'avi de la cordada te les seves avantatges.
Aquesta tirada és mantinguda i tota en lliure, tot i anar de segon he trobat una tirada dura i mantinguda.
Una vegada al cim, el Jordi te ganes de fer l'original i nosaltres de seguir escalant , un rapel de cinquanta metres ens torna a deixar a la primera reunió que serà on agafarem l'itinerari de la original.
Aquesta tirada em toca a mi, 20 metres de flanqueig horitzontal a la dreta amb una graduació de segon , tercer grau .......... i fem reunió en dos parabolts lluents que trobarem
Crec que jo ja he fet la tirada que em pertoca, però les protestes son generalitzades i em veig condicionat a fer la següent tirada.
Aquí la roca no es tan bona però està ben assegurada, trobarem material nou (parabolts) i material antic (pitons casolans i cap de burí). El més delicat és la roca amb algun tram a controlar. Fem reunió en una petita vauma.
La següent tirada comença delicada per la roca i força vertical, però aviat va perdent dificultat fins a sortir de la paret per un petit diedre.
D' aquí ja baixem caminant, però en passar per sota la vessant Est ens decidim a fer una darrera via i pugem fins el Sector Balcó de Sant Llorenç on hi trobem als companys del Penedes fent la seva darrera via.
Nosaltres ens decantem per la via “Marta Pros” que es la darrera oberta al sector i que encara no he fet.
Casualitat, com que és la tirada més potent li torna a tocar al David ( veig que les “muses” ens protegeixen). Uns cinc metres molt difícils ens deixen en una travessa en diagonal a la dreta que primer es fàcil però que poc a poc es complica fins entrar a la reunió. Sort de la tibada i de les assegurances que he pogut fer en A0 descarat, si no no m'aixeco del terra.
Des la darrera tirada no me'n he pogut escapar, m'ha tocat fer-la, de primer i de veritat que la he gaudit, molt vertical amb bones preses i amb algun punt picant.
Ara si que ja hem acabat, un rapel de cinquanta metres ens torna a deixar al terra i directes al bar per fer la cervesa de rigor.
Tot i les dolentes perspectives del matí hem acabat fent un bon dia d'escalada.
J. ESTRUCH
DADES DE LA VIA
NOM DE LA VIA ................................... Directa Oscar
APERTURISTES ................................ J. Mayor, M. Blasco, J.Godoy
CORDADA......................................... J. Estruch, J. Ceballos, D. Cabañas
MATERIAL............................................ 20 cintes, estrep
DIFICULTAT ......................................... Ae/6a
DADES DE LA VIA
NOM DE LA VIA ................................... Marta Pros
APERTURISTES ................................ J. Gutierrez, D. Palau
CORDADA ........................................ J. Estruch, J. Ceballos, D. Cabañas
MATERIAL............................................ 11 cintes
DIFICULTAT ......................................... A0/V+
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada