`PEÑAS BLANCAS CARTAGENA

 DISSABTE , 04 DE MAIG

La estada a Murcia s'està acabant i cada vegada ens quedem menys llocs per visitar (dels que teníem programats,.......... perquè de llocs nous per escalar en queden una barbaritat .

Avui decidim tornar a Peñas Blancas una de les escoles que ens queden més allunyades , però tenim ganes de conèixer l'indret. Ara ja coneixem la carretera, tan sols ens queda la part d'aproximació.

Sortim aviat de Fortuna i ens plantem a Isla Plana sense problemes, hem passat per Mazarron on tot es bona carretera. Avui si que trobem els bars oberts i podem esmorzar tranquil·lament abans d'anar a l'aventura.

Agafem el camí asfaltat que diu l'aproximació i tot va sortint tal com diu la ressenya, primer els hivernacles, després del canyissa i seguir pel fons de la riera fins unes cases perdudes enmig de la muntanya.

Aquí la paret es veu impressionant i fem totes les fotos del mon per l'arxiu, també localitzem el nostre objectiu, la via “Difuntos”.

Aprofitem que estem ben situats per preguntar a un pagès on agafar el corriol per pujar a peu de paret i ens diu que es una bogeria, el camí és ple d'esparregueres que punxen i de margallons espessos.

Davant aquesta perspectiva decidim tornar a la carretera i anar a cercar el camí que aconsellen per anar a la paret, per dalt. (de fet els que voliem fer les fotos ja ho hem fet , i si es millor anar per dalt.... aleshores anem-hi)

Agafem el cotxe i pugem fins el coll de Cedaceros i d'allà al camí de la “vibora” que ja varem localitzar l'altre dia. Uns 500 metres més endavant i just on comença el cami hi ha un petit pàrquing on deixar el cotxe i començar a caminar.

Arribar fins el refugi ens costa una hora, comencem a notar els dies d'activitat i la calor, el refugi es molt bonic i dins trobem fotos de com el varen construir, “Xapeau per als escalador que van fer-ho “. Nosaltres ens refugiem de la calor una estona i era d'allò més fresc.

Decidim marxar a fer la via, però el Lluis esta cansat i decideix quedar-se a l'ombra i a la fresca del refugi. L'Angel i jo convençuts marxem a la recerca dels ràpels per baixar i aquí comencen les fatalitats.

Sabem que hi ha uns cartells de ferro indicant els rapels i creiem que el primer que trobem ha de ser el que tenim que agafar. Caminem fins passar un embut que es on comencen les restriccions a l'escalada fins el juny, anem bé.

Uns metres més endavant veiem el primer cartell de ràpels i sense pensar-nos gens ens preparem. Malauradament som massa refiats i comentem que com la via surt just al costat, millor deixar les sabates aqui dalt i les recollim al sortir, cal estalviar pes !!!.

Dos ràpels impressionants ens deixen al terra, però amb la mosca darrera l'orella, el tram que hem baixat es molt i molt dret, de segur que de quart grau no en te res. Però ja som baix i cal cercar la via...... ja, ja, ja.

Estem en mig d'un bosc de margallons que punxen coma condemnats i no veiem rastre de via assequible, de fet com que creiem que la via quedava a l'esquerra del rapel anem fent fins que veiem una placa dient que es zona restringida d'escalada,- no entenem res !!!. Busquem rastres de vies entre aquest bosc de margallons punxat fins la medul·la però res de res. Finalment decidim renunciar i anar a cercar el camí de pujada des de la riera..... que si existeix i l'hem vist des de dalt. Però com que no tenim les sabates cal fer-ho amb peus de gat............. tot un càstig!!!.

Finalment després d'unes tres hores de fer els rapels tornem a arribar al refugi, però amb la cua entre les cames...........

L'Angel que encara li queda esma va a buscar les sabates i marxem sense haver pogut fer cap via en aquesta zona.

Però val a dir que la visita ben mereix una viatge, la panoràmica es molt bona des del cim.

Una vegada al apartament mirem perquè no hem trobat la via i veiem que hem baixat uns ràpels que no eren. El rapel bo està mes allunyat del refugi del que hem fet i la via quedava molt més a la dreta d'on hem baixat.

Primer dia de la sortida que no hem escalat, però ens hem cansat tan o més que si ho hagéssim fet.

Una excusa per a tornar-hi en un altre viatge.

J. ESTRUCH