DIVENDRES, 03 DE MAIG
Nou dia i nova activitat, avui seguint amb la norma de un dia fer quilometres i l'altre quedar-nos per les rodalies ens toca visitar una altre paret, avui, La Paret Negra d'Oriola.
Fa uns dies al passar-hi per anar a La Aparecida ens varem aturar per contemplar-la i avui toca pujar-hi. Hem escollit la via “Codigo Vertical” que va recomanar-nos en “Bonatti”
Aparquem al mirador on ja hi ha un parell de cotxes i mirant la paret localitzem a una cordada fent la ia que volem fer i una altre a peus de la via del Espolon.
Creuem la carretera i comencem la curta aproximació que es en pujada però còmoda, tot i que la calor comença a apretar.
Superant un tram equipat amb un cable localitzem el peu de via i ens preparem. La cordada que ens precedeix , ni la veiem i als companys que fan la via del Espolon ens sentim al altre costat del esperó.
La nostra via orientada al Oest encara es salva del Sol, però aviat ens tocara.
La primera tirada és indefinida en aquest gran pany de paret però hi ha la línia de parabolts que tenim que seguir marcant l'itinerari. Primer puja per petites grades fins a situar-se en un diedre poc marcat que cal superar, la part més complicada és la entrada al diedre, després torna a presentar-se la gran placa per anar seguint fins la reunió.. Son trenta cinc metres i trobarem deu parabolts.
La segona tirada, un xic més llarga, 45 metres va intercalant tram difícils amb tram més suaus, però la quantitat d'assegurances fan que no pateixis gens ni mica. Trobarem 18 parabolts i un pitó. En aquest punt coincidim a pocs metres amb la cordada de la via del Espolon i aprofitem per xerrar una estona i fer-los alguna foto.
La tercera tirada és mes curta , uns trenta metres i va a parar al peu d'un diedre on coincidim les dues cordades, ells van un xic per davant nostre i quan arribem tots tres a la reunió ells ja estan sortint. La tirada te vuit parabolts.
Ara toca la quarta tirada i última . La tirada comença per la mateixa fissura que pugen els companys però a l'altura de la segona assegurança surt decidida per la placa de la dreta per anar a cercar una línia de sostres que ens barren el pas sobre el nostre cap. La tirada està ben assegurada amb onze parabolts i un pitó i es la tirada més mantinguda de tota la via una placa vertical mantinguda fins arribar als sostres on aprofita uns diedres per sortir de la via de forma molt elegant. Aquest tram final està graduat de 6a, però és molt més factible que el que varem trobar ahir a Leyva.
Sobre els sostres acaba la via i encar podem parlar amb els companys que diuen que volen baixar per la dreta o bé seguint el cable i els dos ràpels del embut (camí de baixada normal) o una línia de ràpels que diuen hi ha a la dreta de les vies.
Nosaltres no ho tenim clar, però per no molestar-los decidim baixar pels ràpels de l'esquerra, just en plena paret Oest i així estalviar-nos el Sol que està caient.
Hem fet tres ràpels per arribar a la vira on comença la via que hem fet i arribant al terra veiem als companys de l'altre cordada que encara no han arribat.
Al pàrquing els esperem i acompanyem fins el cotxe que ells han deixat a baix del poble de Oriola.
Després sense dubtar-ho anem directes a fer la cervesa de rigor.
J. ESTRUCH
DADES DE LA VIA
NOM...................................................... Codigo Vertical
APERTURISTES................................... Manolo Pomares, Pedro Quiles
CORDADA ............................................ Lluis Gabernet, Angel Guillen, Josep Estruch
MATERIAL............................................. 18 cintes
DIFICULTAT........................................... 6a
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada