DIUMENGE, 28 D'ABRIL
Després de passar la primera nit a Fortuna ens cal decidir on anar i aprofitant que el temps està un xic insegur i tenim amenaça de pluja per la tarda, ens decantem per anar a Jumilla i conèixer un nou sector del que ens ha parlat l' Enric que fa poc temps va visitar-lo.
Tenim aquesta ciutat a un seixanta quilometres i per carreteres amb molt poc transit,vaja una passejada. Després de fer el cafè preparem el material i sortim direcció Jumilla amb l' intenció de trobar una Venta on poder esmorzar.
Just a l'entrada del municipi i abans de desviar-nos direcció a la paret trobem un bon lloc per esmorzar.
Ara , ja amb el pap ple marxem a descobrir la nova zona, però el primer intent el fem dolent, arribem a un pàrquing al final d'un camp d'ametllers on hi ha unes runes d'una edificació i a la paret de la muntanya veiem brillar alguna assegurança, però després de caminar una estona veiem que les fotos que portem no coincideixen amb el que estem veient i cal fer un replantejament. Aleshores recordo que l'Enric va parlar-me d'una roca característica que teníem que veure abans no ens desviéssim de la carretera, la “Proa”.
Tornem al cotxe i agafem la carretera fins a localitzar aquesta roca, ara si que anem ben encaminats.
Des del pàrquing tenim uns vint minuts de pujada fins a peu de via però estem segurs que l'encertarem.
En “Bonatti” va recomanar-nos la via “Lluvia Purpura” i tot i que portem d'altres ressenyes de la zona anem directes a fer aquesta via.
La primera tirada comença just al fons d'una torrentera superant el contrafort de la dreta amb una tirada no gaire difícil però amb una roca amb matolls que punxen i que cal evitar, va cercant les debilitats de la paret i està ben assegurada, tan sols a criticar la excessiva llargada de la tirada que fa molt feixuc tibar de les cordes. Està protegida per dos ponts de roca i vuit parabolts acabant el seu recorregut en una feixa.
Aquesta feixa tenim que creuar-la a la dreta fins a trobar un diedre molt marcat que correspon a la tercera tirada. No hi ha reunió però la podem fer en un arbre o en unes roques molt grans que hi ha al peu.
La tercera tirada es d'aquelles tirades que fan afició, un diedre perfecte de dalt a baix amb les assegurances justes per a no fer-te mal i amb moltes possibilitats de fer serv ir els flotants. Trobarem cinc parabolts i farem reunió en arribar a una segona feixa.
La quarta tirada es un nou canvi de reunió aquest d'uns quaranta metres a l'esquerra fins a localitzar un nou diedre molt marcat que és la següent tirada.
Aquesta tirada no comença tan neta i marcada com l'anterior, primer cal superar unes grades per a poder entrar-hi i després , ja sense treva fins el final. Trobarem tres ponts de roca i nou parabolts acabant la tirada en una tercera feixa.
La sisena tirada s'enfila per un petit esperó que tenim a l'esquerra i aprofitant una fissura vertical supera un mur on trobarem alguna dificultat i poc a poc va perdent verticalitat fins la reunió .
Aquí s'acaba la via però nosaltres encara hem fet uns trenta metres encordats fins el cim, fàcils.
Una vegada al cim, cal baixar fins un petit coll i agafar direcció a llevant per un corriol que amb ziga zaga ens porta a una tartera. La baixada es delicada i amb moltes variants i algunes fites difícils de localitzar. Els darrers quinze metres abans d'arribar a la tartera hi ha una corda fixa que ens ajuda a superar un tram vertical.
J. ESTRUCH
DADES DE LA VIA
NOM.............................................. Lluvia Purpura
APERTURISTES ......................... J. M. Rodriguez, F. Cerdá
CORDADA .................................. Lluis Gabernet, Àngel Guillen, J. Estruch
MATERIAL................................... 15 cintes, Joc de Camalots fins nº1
DIFICULTAT................................. 6a+/A0
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada