DIMECRES, 29 DE MAIG
Ja comencen les apretades de calor i al no tenir el cos abessat a aquestes temperatures cal capejar-la com podem.
Per dimecres proposo al grup dos llocs diferents per anar a escalar, el Ripolles i Collegats. Son els dos llocs on sembla que les temperatures pujaran menys.
De les dues propostes sembla que prospera la d'anar a Collegats, però sortint una hora abans per anar mes tranquils.
Aquesta vegada som tres, el Genis, el Visa i jo, i com que tots sortim d' Esparreguera no ens cal aturar-nos per recollir a ningu.
A les nou ens aturem a Trem per esmorzar i despres directes al parquing de Collegats on ja trobem vuit o deu cotxes aparcats, però mirant la paret que volem fer, no veiem cap cordada.
El nostre objectiu és la via “Marc Homs”, la darrera via oberta al sector. Fa uns mesos vaig venir-hi amb la colla del Penedes i en Pere i l' Angel la van fer, mentre que el Pep i jo varem anar a fer la via “Francesc Barril”.
Els companys no han passat mai el riu pel cable i els fa un xic de respecte, però com que son valents no triguem gaire en salvar l'obstacle, ara una petita caminada i arriber a peu de via.
Tota la via presenta una roca excelent excepte en dos trams curts a la segona i tercera tirada, però esta molt ben assegurada amb parabolts. La via es molt mantinguda en dificultat i la hem trobat un xic més dificil del que diu la ressenya, hi ha algun tram on cal tibar de valent , (per sort ambel parabolts sota els peus maxim.).
La primera tirada comença comuna amb la via “Espluga” que puja pel diedre que tenim a la dreta, la nosta al començar el diedre es desvia a la placa de l'esquerra. La dificultat de la tirada és de cinqué mantingut però personalment al tram final li dono un xic més pel que costa d'arrastrar les cordes, (la tirada és molt llarga i vertical). Trobarem catorze assegurances.
La segona tirada comença més suau amb un tram amb roca regular fins arribar a una placa molt compacta que creurem en diagonal escendent a l'esquerra fins a trobar la reunió. És la tirada amb més assegurances, unes disset, però puc dir-vos que no en sobra cap.
La tercera tirada segueix superant la placa i es la tirada on hem trobat el tram més dur de la via. Sortir de la reunió ja és dificil però els passatges que venen despres, fins arribar sota un petit sostre, s'emporten la palma. El tram des del sostre (que salvem per l'esquerra amb roca regular) fins arribar a la reunió és més suau, però cal escalar. La tirada presenta catorze assegurances.
La quarta tirada i ultima puja per un diedre que tenim sobre la reunió i per placa supera els primers arbres que trobem per l'esquerra fins a trobar un gran arbre amb una baga, teoricament la reunió, però nosaltres hem seguit remuntant, per terreny facil fins arribar a les fites que assenyalen el cami de baixada. Trobarem sis assegurances en el tram d'escalada.
Anem a cercar el rapel de baixada i desfem la canal fins a trobar el cami d'aproximació.
Ara tan sols resta desfer el pas del riu i marxar directe a la Pobla per fer un bon apat.
Sortir tan d'hora et dona aquest plus de tranquil·litat que acabes a l'hora de dinar i pots fer-ho sense preses.
J. ESTRUCH
DADES DE LA VIA
NOM.................................................. Marc Homs
APERTURISTES............................... E. Jutgla, L. Sole, S. Martinez, C. P. Hurtado
CORDADA.......................................... Gines Rodriguez, Visa, Josep Estruch
MATERIAL......................................... 18 cintes
DIFICULTAT....................................... V+/6a
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada