MATINAL AL SÒCOL DE ROCA NARIEDA

 DIUMENGE, 02 DE JUNY

Aquesta setmana tenim clar on anirem perquè es fa la trobada del Grup Cavall Bernat a Oliana i alguns companys ja pugen dissabte per aprofitar el cap de setmana, però en Pere i jo pujarem diumenge i ja ens trobarem per escalar junts i després anar a dinar amb el grup.

                                                      LAS LINEAS DE NAZCA

En Pere i jo ens trobem una hora abans del que tenim per costum , per aprofitar el dia i marxem directes al pàrquing de Narieda Oest on ens trobarem amb la resta de companys.

Al pàrquing i mentre esmorzem ens diuen que ja van pujant i nosaltres comencem a fer la curta aproximació fins a peu de via. Volem fer les dues darreres vies obertes per la colla de la Seu que estan fent un molt bon treball tant de restauració com d'obertura de noves vies.

El nostre objectiu son les darreres vies obertes al sòcol de roca Narieda , en la seva vessant Oest.

Tot i que sembla mentida hem estat sols tot el dia, esperàvem trobar més cordades de la trobada que escollissin aquest indret però no ha estat així i hem tingut totes les vies per nosaltres sols.

Quan arriben els companys a peu de via , nosaltres ja estem en plena feina i a mitja via de la via “ Las lineas de Nazca”.

La primera tirada ha resultat molt bonica encara que un xic patinossa, suposem que per el poc sol que li toca. Un començament força potent amb un petit flanqueig a l'esquerra que és on es concentren les dificultats, després la dificultat baixa fins la reunió. Trobarem onze assegurances en el recorregut.

La segona tirada comença per un terreny que sembla un xic trencat , però esta molt sanejat, fins arribar a una petita ratlla que dona pas a una placa molt vertical però amb alguna molt bona presa. Aquesta placa encara la hem pogut fer en lliure salvant un petit sostre per l'esquerra, però per sobre encara ens queda una nova placa molt vertical i compacte que a ressenya gradua de A0 però nosaltres hem fet servir un estrep que el cos no està per aquestes tibades. Acaba la tirada per terreny més ajagut fins la reunió. La tirada està assegurada amb quinze parabolts.

La tercera tirada comença forta fins arribar a una nova falla de placa compacte, però amb una fissura vertical que presenta bones preses, hi ha un pas desplomat que hem forçat amb A0 i després ja baixa la dificultat fins la reunió. Trobarem onze parabolts.

En alguna tirada (crec que a les dues ultimes hi ha algun arbre llaçat amb una baga, però al haver-hi el parabolt molt proper no les hem utilitzat)

Totes les reunions estan equipades per baixar i nosaltres hem fet un rapel fins la segona reunió i un altre fins el terra.

Alguns dels companys s'han posat a la via veïna, la “Charly 10” que és el nostre proper objectiu i ens posem al darrera donat que ells ja estan a la segona reunió.

Com a la via anterior els primers metres son els més difícils de la tirada, en aquesta el pas difícil està entre la segona i tercera assegurança amb un pas d'adherència a la dreta abans d'agafar una bona presa, per sobre encara queda un tram difícil de flanqueig a l'esquerra per sortir del primer pany de paret, la resta és més fàcil fins la reunió. Aquestes tirades son més curtes que en la via anterior, uns vint-i-cinc metres i trobarem nou assegurances.

                                                             CHARLY 10

La segona tirada és més suau però també més mantinguda en el seu grau, tota ella supera un pany de paret farcit de forats que han estat netejats a consciencia permeten una pujada molt fluida. També trobarem nou assegurances.

La tercera tirada comença seguint una fissura que puja fins una placa molt compacta que ens tocara superar per arribar a la reunió. Aquesta placa es com la mateixa de la segona tirada de la via anterior, però amb un xic més de relleu que ens ha permès fer-la amb A0.

La quarta tirada és per mi la més contundent i bonica de la via.

Surt de la reunió per anar a cercar una bavaresa molt evident. La roca s molt franca , tan sols els peus van venguts perquè cal posar-los sobre terreny amb molsa i és incomode. A l'entrada a la bavaresa m'ha calgut fer un A0 per a col·locar-me en condicions per a poder progressar, la resta de bavaresa, molt potent , però es deixa fer. Sortint de la bavaresa el terreny afluixa però encara ens reserva un parell de passatges delicats abans d'entrar a la reunió que comparteix amb la via “Brownie”.

Com que els companys baixen en rapel per aquesta via, nosaltres ho fem per la mateixa que hem pujat amb dos ràpels.

Ara ja es hora de baixar a Oliana per dinar amb els companys i fer una bona sobretaula abans de tornar a casa

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM.........................................Las lineas de Nazca

APERTURISTES..................... Oscar Fernandez, Miquel Garrell, Ramon Rubio

CORDADA.............................. Pere Giró, Josep Estruch

MATERIAL.............................. 16 cintes, estrep (opcional)

DIFICULTAT............................ 6a/A0

DADES DE LA VIA

NOM.........................................Charly 10

APERTURISTES..................... Oscar Fernandez, Miquel Garrell, Ramon Rubio

CORDADA.............................. Pere Giró, Josep Estruch

MATERIAL.............................. 16 cintes, estrep (opcional)

DIFICULTAT............................ 6a/A0