DIUMENGE, 26 DE MAIG
Aquest diumenge teníem que sortir quatre , però finalment som tres, i com sempre no tenim res decidit. Això si, aprofitant que la meteo diu que no plourà ens decantem per anar direcció Est.
Com sempre que anem per aquesta zona , el nostre punt de trobada és Manresa i així ens estalviem voltes no necessàries.
Per si fos el cas , porto ressenyes del Ripollès i Garrotxa, però tot parlant, ens decantem per anar a una paret que fa poc s'ha donat a conèixer amb la apertura de tres itineraris. Els aperturistes coincideixen en un nom, el “Torrent de Ruira”.
És una paret que tothom s'ha mirat, de segur, donat que la tenim com a frontó quan pugem a Font alba per la pista de Queralbs.
Per les ressenyes que tinc el primer en tastar aquesta paret va esser en Quim Gil l'any 2010. Deu anys després dues cordades van obrir les dues altres vies.
Nosaltres ens decantem per tastar la via oberta per la colla dels “Rumba Team”, la via “Wilkenny”.
Per anar a peu de via cal pujar amb cotxe fins la segona “paella” de la pista de Font alba, una vegada passada la caseta de cobrament que hi ha per sobre del “camí Vell de Núria”.
Just davant hi ha un corriol amb alguna fita que ens porta a peu de paret, (es veu traces de pas però és bàsicament intuïtiu).
La via comença en una fissura fonda i ombrívola que al primer arbre que hi ha trobarem una baga de corda blanca i un xic més amunt , en un altre arbre una nova baga però aquesta més petita.
En aquesta primera tirada , avui rajava un munt d'aigua per la pluja de la nit passada i ens ha complicat la escalada. Superat aquest tram, ja amb la roca més seca, cal superar una placa per arribar a la reunió en un gran arbre. En aquesta tirada trobarem els passatges més difícils de la via i com assegurances hi ha dues bagues d'arbres, dos pitons i tres parabolts..
La segona tirada, molt més curta que l'anterior, surt de la reunió al arbre per anar fins unes plaques coronades per un arbre, just en aquest arbre s'obre a la dreta un diedre, (no es veu des de la reunió), que seguirem uns metres fins a veure sobre el nostre cap un pont de roca llaçat, anem a cercar-lo i seguim pujant en la mateixa direcció que portem fins entrar en una feixa on robarem la reunió en un mur vermell, dos pitons.
En tercera tirada hem tingut un petit entrebanc, el Pep, que feia de primer la tirada ha començat a pujar per un diedre brut just a la dreta de la reunió on teòricament hi ha un pitó, però res de res i la dificultat era molt més gran de la que diu la ressenya, “quelcom no quadra”. Aprofitant que la feixa és còmoda el que no assegura al company va a la recerca d'un itinerari millor i el troba uns cinc metres a la dreta. Després de fer les maniobres de escapament del diedre, (que no han estat fàcils), el Pep puja pel nou itinerari i uns deu metres per sobre troba l'esperat pitó, que no es veu des de baix.
La resta de tirada , ja més lògica, supera un mur i entra en un diedre fondo sobre el que trobem un bon arbre per fer reunió. A la tirada hi ha dos pitons i un parabolt.
La quarta tirada, surt de la reunió fent el “tarzan” per un arbre i després cal fer un pas d'herba tracció per entrar en una canal, per sobre un seguit de plaques llises per anar cercant el millor camí fins un pitó amb una baga , que facilita localitzar-lo, cal seguir remuntant fins arribar a la carena on trobarem un parabolt, (teòricament també un pont de roca, però no hi és.
La cinquena tirada no sabem exactament quants metres te, hem sortit al ensamble en acabar-se la corda, però es fàcil resseguint la carena. Hem tingut sort que el Sol ha fet brillar l'assegurança de la proera tirada i així hem localitzat la reunió on calia anar. La tirada està neta i a la reunió trobarem un parabolt.
La sisena tirada surt per un diedre canal que tenim just a l'esquerra per terreny un xic brut i que ens porta fins un arbre característic al fil d'una aresta que ens ve per la dreta. Una vegada al arbre cal seguir remuntant la aresta fins a trobar la reunió als peus d'un diedre molt vistos. La tirada tan sols te un parabolt de progressió. A la reunió trobem el pot de registre on hi deixem constància del nostre pas.
Ja tan sols ens queda una tirada que supera el diedre que tenim sobre nostre, es una tirada molt bonica amb un primer tram assegurat i un segon on cal fer servir els flotants. La tirada està protegida per dos pitons i un parabolts.
Ja som dalt, ara cal decidir per on baixar. Les ressenyes que portem ens diuen dos llocs diferents. Però des de dalt veiem clar que es millor anar a cercar la pista de Font alba, tot i que diuen que es molt mes temps.
Per sort algú ha fet un treball de neteja “magnific” que ens porta de dret a la pista. Una vegada allà decidim baixar per els prats de l'esquerra i en uns trenta minuts des de que hem acabat la via, ja tornem a ser al cotxe. Adjunto un croquis de “Maps” amb el camí que hem fet, tant de pujada com de baixada.
J. ESTRUCH
DADES DE LA VIA
NOM................................... Wilkenny
APERTURISTES ............... Jordi Tapia, Bernat Jover
CORDADA........................... Pep Riba, Pere Giró, Josep Estruch
MATERIAL........................... 16 cintes, Joc de Camalots fins nº 3
DIFICULTAT......................... 6a
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada